Índex de desenvolupament humà

(S'ha redirigit des de: Índex de Desenvolupament Humà)
Mapamundi per quartils d'Índex de Desenvolupament Humà el 2014.
  •  Molt alt
  •  Baix
  •  Alt
  •  Sense dades
  •  Mitjà
L'índex de desenvolupament humà (IDH) l'any 2008
  •  per sobre 0.950
  •  0.900-0.949
  •  0.850-0.899
  •  0.800-0.849
  •  0.750-0.799
  •  0.700-0.749
  •  0.650-0.699
  •  0.600-0.649
  •  0.550-0.599
  •  0.500-0.549
  •  0.450-0.499
  •  0.400-0.449
  •  0.350-0.399
  •  0.300-0.349
  •  per sota 0.300
  •  Sense dades

L'índex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta utilitzada per classificar països per nivell de "desenvolupament humà", considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida i/o qualitat de vida), i que distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix". L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanès Mahbub Ul Haq i l'economista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU.[1] L'HDI és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També s'utilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures d'IDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.

Contingut

Indicadors per calcular l'IDHModifica

Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educatiu (com ara l'alfabetisme, etc.) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida al néixer, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres). L'IDH, en canvi, s'obté a partir del càlcul ponderat dels tres indicadors següents corresponents a les tres variables abans esmentades (economia, educació, salut):

Metodologia utilitzada fins al 2011 (exclòs)

Generalment, per transformar una variable, anomenada  , en un índex comprès entre els valors 0 i 1, es fa servir una fórmula com aquesta:

  •  -índex =  

on   i   són, respectivament, els valors mínim i màxim que pot adoptar la variable  .

L'Índex de Desenvolupament Humà representa la mitjana dels tres índexs generals següents:

  • Índex de l'Esperança de Vida =  
  • Índex d'Educació =  
    • Índex d'Alfabetització Adulta (IAA) =  
    • Taxa d'alfabetització (TA) =  
  • Índex PIB =  

EV: Esperança de Vida
IAA: Índex d'Alfabetització Adulta
TCA: Taxa Combinada d'Alfabetització
PIBpc: PIB per capita tenint en compte la PPA en $ EUA

Seguint la fórmula anterior s'extreu un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l'1 que és el valor d'IDH d'aquell país. D'acord amb la xifra resultant hom considera:

  • IDH alt: des de 0,800 i superiors
  • IDH mitjà: entre 0,500 i 0,799
  • IDH baix: inferiors a 0,500

Evolució del desenvolupament humà segons l'IDHModifica

Comparant els informes de l'IDH es constata una evolució general a tot el món. Si el 1975 només hi havia un 22% de països amb un resultat que indicava benestar alt, la xifra tres dècades després (2005) era del 40%. Igualment, la disminució de països amb un índex molt baix va passar del 34% al 12%, mentre que la franja mitjana es mantenia més estable. Aquest progrés, però, no exclou l'empitjorament de determinats Estats per situacions particulars, especialment la guerra i acumulació de desastres naturals.

Classificació dels païsosModifica

Els 42 països amb l'IDH més alt l'any 2010Modifica

  • Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 169 països.
  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any 2005.
  1.   Norway 0.938 (=)
  2.   Australia 0.937 (=)
  3.   New Zealand 0.907 (=)
  4.   United States 0.902 (=)
  5.   Ireland 0.895 (=)
  6.   Liechtenstein 0.891 (  5)
  7.   Netherlands 0.890 (  3)
  8.   Canada 0.888 (=)
  9.   Sweden 0.885 (  3)
  10.   Germany 0.885 (  1)
  11.   Japan 0.884 (  1)
  12.   South Korea 0.877 (  8)
  13.   Switzerland 0.874 (=)
  14.   France 0.872 (  5)
  15.   Israel 0.872 (=)
  16.   Finland 0.871 (  2)
  17.   Iceland 0.869 (  10)
  18.   Belgium 0.867 (  1)
  19.   Denmark 0.866 (  3)
  20.   Spain 0.863 (  1)
  21.   Hong Kong 0.862 (  2)
  22.   Greece 0.855 (  3)
  23.   Italy 0.854 (  4)
  24.   Luxembourg 0.852 (  6)
  25.   Austria 0.851 (  1)
  26.   United Kingdom 0.849 (  4)
  27.   Singapore 0.846 (  1)
  28.   Czech Republic 0.841 (  2)
  29.   Slovenia 0.828 (=)
  30.   Andorra 0.824 (  2)
  31.   Slovakia 0.818 (  5)
  32.   United Arab Emirates 0.815 (  5)
  33.   Malta 0.815 (  3)
  34.   Estonia 0.812 (  3)
  35.   Cyprus 0.810 (  4)
  36.   Hungary 0.805 (  1)
  37.   Brunei 0.805 (  5)
  38.   Qatar 0.803 (  5)
  39.   Bahrain 0.801 (  1)
  40.   Portugal 0.795 (  3)
  41.   Poland 0.795 (  3)
  42.   Barbados 0.788 (  1)

IDH ajustat per la desigualtatModifica

L'informe sobre el desenvolupament humà 2010 va ser el primer a calcular un índex de desenvolupament humà ajustat per la desigualtat (IDHAD), en el que es tenen en compte els factors de desigualtat en les tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà (renda, esperança de vida, i educació).

  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial sense ajustar per desigualtat.
  1.   Norway 0.876 (=)
  2.   Australia 0.864 (=)
  3.   Sweden 0.824 (  4)
  4.   Netherlands 0.818 (  1)
  5.   Germany 0.814 (  3)
  6.   Switzerland 0.813 (  4)
  7.   Ireland 0.813 (  3)
  8.   Canada 0.812 (  2)
  9.   Iceland 0.811 (  5)
  10.   Denmark 0.810 (  6)
  11.   Finland 0.806 (  2)
  12.   United States 0.799 (  9)
  13.   Belgium 0.794 (  2)
  14.   France 0.792 (  3)
  15.   Czech Republic 0.790 (  8)
  16.   Austria 0.787 (  5)
  17.   Spain 0.779 (=)
  18.   Luxembourg 0.775 (  2)
  19.   Slovenia 0.771 (  5)
  20.   Greece 0.768 (  2)
  21.   United Kingdom 0.766 (  1)
  22.   Slovakia 0.764 (  3)
  23.   Israel 0.763 (  11)
  24.   Italy 0.752 (  5)
  25.   Hungary 0.736 (  3)
  26.   Estonia 0.733 (=)
  27.   South Korea 0.731 (  18)
  28.   Cyprus 0.716 (  1)
  29.   Poland 0.709 (  1)
  30.   Portugal 0.700 (  1)
  31.   Lithuania 0.693 (  1)
  32.   Libya 0.693 (  4)
  33.   Latvia 0.684 (  2)
  34.   Romania 0.675 (  3)
  35.   The Bahamas 0.671 (  4)

Alguns països no van ser inclosos per diversos motius, principalment la falta de disponibilitat de certes dades crucials. La següent dels Estats membres de les Nacions Unides que no es van incloure en l'informe de 2011, són: Nova Zelanda, Liechtenstein, Japó, Hong Kong, Singapur, República de la Xina (Taiwan), Andorra, Emirats Àrabs Units, Malta, Brunei, Qatar, Bahrain i Barbados.

2006Modifica

L'informe de l'any 2006Modifica

 
Evolució de l'IDH entre el 1975 i el 2004

L'informe corresponent a l'any 2006 va ser presentat per l'ONU a Ciutat del Cap, Sud-àfrica el 9 de novembre de 2006.[2]

Bona part de les dades utilitzades per a aquest informe corresponen, però, a l'any 2004. A més a més cal afegir que no tots els Estats Membre de l'ONU han proporcionat les estadístiques necessàries per a elaborar l'informe.

En resum, es pot assenyalar que amb un IDH per sota de 0.500 -que es considera sinònim de subdesenvolupament- hi ha 31 països, 29 dels quals són a l'Àfrica (excepte Haití i el Iemen. Els països que ocupen els 10 darrers llocs, són també africans. Els països subsaharians més ben situats són Guinea Equatorial i Sud-àfrica, en els llocs 120 i 121 del rànking, respectivament (amb un IDH de 0.653).

Per contra, l'IDH igual o superior a 0.800 -sinònim d'alt desenvolupament- abraça els països de l'Europa occidental i septentrional, Nord-amèrica, el Con Sud, els Tigres del Pacífic, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Israel, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.

Uns altres països que exhibeixen un desenvolupament humà alt enmig de països amb IDH més baixos inclouen (amb la seva posició) Costa Rica (48è), Cuba (50è), Mèxic (53è) i Panamà (58è).

Els 30 països amb l'IDH més alt l'any 2006Modifica

  • Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 177 països.
  • Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005).

1.   Noruega (=)
2.   Islàndia (=)
3.   Austràlia (=)
4.   Irlanda (  4)
5.   Suècia (  1)
6.   Canadà (  1)
7.   Japó (  4)
8.   Estats Units (  2)
9.   Suïssa (  2)
10.   Països Baixos (  2)

11.   Finlàndia (  2)
12.   Luxemburg (  8)
13.   Bèlgica (  4)
14.   Àustria (  3)
15.   Dinamarca (  1)
16.   França (=)
17.   Itàlia (  1)
18.   Regne Unit (  3)
19.   Espanya (  2)
20.   Nova Zelanda (  1)

21.   Alemanya (  1)
22.   Hong Kong (=)
23.   Israel (=)
24.   Grècia (=)
25.   Singapur (=)
26.   Corea del Sud (  2)
27.   Eslovènia (  1)
28.   Portugal (  1)
29.   Xipre (=)
30.   República Txeca (  1)

  • Per la seva banda, l'IDESCAT va publicar, també l'any 2006, l'IDH corresponent a Catalunya i l'Estat espanyol:
    •   Catalunya: 0,944 (15è lloc del rànquing mundial).
    •   Estat espanyol: 0,938 (19è lloc del rànquing mundial).

Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix l'any 2006 (per continent)Modifica

Entre parèntesis, llocs que el país guanya o perd en relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005).

Àfrica

047.   Seychelles (  4)
063.   Mauritània (  2)
064.   Líbia (  6)

...
175.   Mali (  1)
176.   Sierra Leone (=)
177.   Níger (=)

Àsia

007.   Japó (  4)
022.   Hong Kong (=)
023.   Israel (=)
...
138.   Nepal (  2)
142.   Timor Oriental (  2)
150.   Iemen (  1)

Europa

001.   Noruega (=)
002.   Islàndia (=)
004.   Irlanda (  4)
...
097.   Geòrgia (  3)
099.   Azerbaidjan (  2)
114.   Moldàvia (  1)

Nord-amèrica

006.   Canadà (  1)
008.   Estats Units (  2)
031.   Barbados (  1)
...
117.   Hondures (  1)
118.   Guatemala (  1)
154.   Haití (  1)

Oceania

003.   Austràlia (=)
020.   Nova Zelanda (  1)
055.   Tonga (  1)
...
119.   Vanuatu (  1)
128.   Salomó (=)
139.   Papua Nova Guinea (  2)

Sud-amèrica

036.   Argentina (  2)
038.   Xile (  1)
043.   Uruguai (  3)
...
091.   Paraguai (  3)
103.   Guyana (  4)
115.   Bolívia (  2)

Països no inclososModifica

Els següents països i territoris no han estat inclosos en el rànking de l'any 2006 perquè no disposen de les dades necessàries per calcular-ne l'IDH o bé perquè no són estats reconeguts per l'ONU.

Àfrica

Amèrica

Àsia

Europa

Oceania

Estat amb l'IDH més alt en els darrers anysModifica

L'any indica quan es va publicar l'informe. Entre parèntesiss hi ha l'any pel qual es va calcular l'índex.

IDH i nivell de riquesaModifica

El quadre de sota recull els 10 estats amb l'IDH i el PIB per capita més alts i més baixos del món l'any 2005. Si ens hi fixem, observarem com la classificació dels estats d'acord amb aquests dos indicadors no necessàriament coincidia. Això posa de manifest que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament humà sense disposar de rendes tan altes -cas de Malawi, que tot i tenir la renda més baixa del món, escalava fins al 165è lloc pel que fa a l'IDH- i, a la inversa, que les rendes més altes no garanteixen els nivells de desenvolupament humà més alts -com passava amb Luxemburg, que tot i ser la millor renda del món, ocupava la 15a posició quant a l'IDH-.


Número
d'ordre
Estat IDH
Estat PIB per capita
en dòlars EUA)
1   Noruega 0,963   Luxemburg 66.821
2   Islàndia 0,956   Noruega 41.941
3   Austràlia 0,955   Estats Units 41.557
4   Luxemburg 0,949   Irlanda 40.003
5   Canadà 0,949   Islàndia 35.686
6   Suècia 0,949   Dinamarca 34.718
7   Suïssa 0,947   Canadà 34.444
8   Irlanda 0,946   Suïssa 33.168
9   Bèlgica 0,945   Àustria 32.962
10   Estats Units 0,944   Bèlgica 31.549
... ... ... ... ...
168   Moçambic 0,379   Madagascar 911
169   Burundi 0,378   Sierra Leone 901
170   Etiòpia 0,367   Níger 896
171   Rep. Centreafricana 0,355   Etiòpia 859
172   Guinea Bissau 0,348   Guinea Bissau 856
173   Txad 0,341   Burundi 753
174   Mali 0,333   Iemen 745
175   Burkina Faso 0,317   Tanzània 720
176   Sierra Leone 0,298   Rep. Dem. del Congo 675
177   Níger 0,281   Malawi 596
  • Les dades corresponen a l'informe que l'ONU va publicar l'any 2005, si bé el càlcul de l'IDH es va fer a partir dels indicadors de l'any 2003.

CrítiquesModifica

L'Índex de Desenvolupament Humà ha estat criticat per diversos motius, entre ells presumptes prejudicis ideològics cap a l'igualitarisme i els anomenats "models occidentals de desenvolupament", la no inclusió de les consideracions ecològiques, la manca de consideració del desenvolupament tecnològic o les contribucions a la civilització humana, centrant-se exclusivament en la valoració i classificació per nacions, la falta d'atenció al desenvolupament des d'una perspectiva global, l'error de mesurament de les estadístiques subjacents i en els canvis de la fórmula del PNUD, que poden conduir a errors greus de classificació en les categories de desenvolupament humà "baix", "mitjà", "alt" o "molt alt".[3] S'identifiquen tres fonts d'error en les dades que es deuen a (i) l'actualització de dades, (ii) les revisions de la fórmula i (iii) els llindars per classificar l'estat de desenvolupament d'un país; així es detecta que l'11%, 21% i 34% de tots els països poden estar classificats actualment de forma errònia en els contenidors de desenvolupament a causa de les tres fonts d'error en les dades, respectivament.

L'índex també ha estat criticat com "redundant" i una "reinvenció de la roda", en mesurar aspectes del desenvolupament que ja s'han estudiat exhaustivament.[4][5]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «The Human Development concept». UNDP. [Consulta: 7 abril 2012].
  2. «Beyond scarcity: Power, poverty and the global water crisis».
  3. Wolff, Hendrik; Chong, Howard; Auffhammer, Maximilian «Classification, Detection and Consequences of Data Error: Evidence from the Human Development Index». Economic Journal, 121, 553, 2011, pàg. 843–870. DOI: 10.1111/j.1468-0297.2010.02408.x.
  4. McGillivray, Mark «The human development index: yet another redundant composite development indicator?». World Development, 19, 10, 1991, pàg. 1461–1468. DOI: 10.1016/0305-750X(91)90088-Y.
  5. Srinivasan, T. N. «Human Development: A New Paradigm or Reinvention of the Wheel?». American Economic Review, 84, 2, 1994, pàg. 238–243. JSTOR: 2117836.

Enllaços externsModifica