Índex de llibertat de premsa mundial
L'Índex de llibertat de premsa mundial és un indicador creat per Reporters Sense Fronteres sobre l'estat de la llibertat de premsa al món.

Reporters Sense Fronteres publica cada any una llista a partir de les respostes obtingudes en una enquesta enviada a periodistes i especialistes relacionats per tot el món. En l'enquesta es pregunta sobre atacs directes a periodistes i mitjans de comunicació així com altres fonts indirectes de pressió contra la premsa independent.
L'informe s'elabora sobre la base d'un qüestionari enviat a les organitzacions associades amb Reporters Sense Fronteres (14 grups de llibertat d'expressió en cinc continents) i els seus 130 corresponsals al voltant del món, a més de periodistes, investigadors, juristes i activistes pro drets humans.[1] L'informe pregunta tant sobre atacs directes a periodistes i mitjans de comunicació com d'altres formes indirectes de pressió contra la llibertat de premsa. L'estudi també pren en consideració les pressions de grups aliens als governs, com per exemple el terrorisme d'ETA a Espanya o la Màfia a Rússia, o qualsevol altre grup que d'una o altra forma posi en perill real la llibertat de premsa d'un país.
Segons RSF, l'índex se centra exclusivament en la llibertat de premsa i no amida en cap cas la qualitat del periodisme en un país. A causa de la metodologia de l'estudi, que es basa en la percepció individual dels informants, sovint es produïxen amplis contrastos en la posició d'un país en l'escalafó d'un any a un altre.
MetodologiaModifica
RSF sol·licita als membres de la seva xarxa respondre a una enquesta de 52 preguntes que permet avaluar la llibertat de premsa en cada país. Reben l'enquesta 14 associacions de defensa de la llibertat d'expressió implantades en els cinc continents, 130 corresponsals, a més de periodistes, investigadors, juristes i militants pels drets humans.
La imatge obtinguda per a un període donat presa en compte els esdeveniments ocorreguts entre l'1 de setembre i el 31 d'agost de cada any. Considera únicament violacions dels drets humans que tenen a veure amb la llibertat de premsa, incloent atemptats contra periodistes (classificats en assassinats, empresonament, agressions i amenaces) i contra mitjans de comunicació socials (censura, decomís d'edicions i equips, visites de control i altres pressions).
Altres factors presos en compte són el grau d'impunitat del que es beneficien els causants de violacions a la llibertat de premsa, el marc jurídic sobre el qual s'assenta l'exercici de la professió així com dels mitjans de comunicació socials, l'existència de monopolis d'estat en la premsa o altres mitjans, presència d'organismes de regulació i el comportament de l'estat enfront de la premsa internacional. Finalment, es pren en compte en l'índex els atemptats a la llibertat de circulació de la informació via Internet.
Actualment l'índex compara 167 països; per als altres no es té informació completa o suficientment fiable. Els petits estats com Andorra, Ciutat del Vaticà, Malta o Mònaco en són inclosos. Tanmateix, altres elements poden donar-nos una visió pel que fa a la situació andorrana. El 27 de novembre del 2014 es va aprovar al parlament andorrà l'anomenada "llei mordassa" de la qual els mitjans de comunicació del país en van fer molt ressò. La nova "llei de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge" el que feia era encobrir mecanismes de repressió en contra dels mitjans de comunicació que consideressin oportú criticar el partit Demòcrates per Andorra per la seva mala gestió. Liderat per Antoni Martí Petit, cap de govern, el partit havia guanyat majoritàriament a les eleccions passades, tant en els comuns (ajuntaments), com al parlament i Govern. Aprofitant-t'ho doncs, el partit va decidir voler cobrir el dret a la intimitat i a l'honor, drets ja coberts pel codi penal andorrà, afegint-hi les pinzellades que permeten bloquejar tota mena de crítica provinent de la premsa. La llei va ser molt mal rebuda per l'oposició (PS i SDP), així com pels mateixos mitjans de comunicació. De fet, el grup La Veu del Poble, responsable dels diaris BonDia i Més Andorra, va decidir dies abans de l'aprovació, que només va rebre suport del partit en qüestió, publicar un diari tot buit en el qual criticaven el Govern i parlament. Un fet insòlit, però que malauradament no és marginal. El mateix any, el diari Nació Digital es feia ressò de la censura de la qual va ser objecte la premsa del país quan el ministre portaveu i de finances, Jordi Cinca, va parlar obertament de la independència de Catalunya. Entrevistat per Catalunya Ràdio va dir que no entenia que en un país democràtic no es pogués votar, fent així referència a la prohibició de l'estat espanyol de permetre un referèndum sobre l'autodeterminació catalana. Els diaris del país van voler fer-ne ressò, però el diari mateix indica que poc temps després les notícies ja publicades a les versions digitals van ser esborrades. Finalment, cal destacar que RTVA, al Ràdio i Televisió Públiques del país han estat objecte molts cop de crítiques per la seva utilització partidista del govern. També és objecte de crítica el Diari d'Andorra, la línia editorial de la qual se situa més aviat a la dreta, per la seva estreta relació amb els governs del país (ex.: durant la campanya del 2011, el que serà cap de Govern, Antoni Martí, n'era el president). D'altra banda, segons Cadena SER Andorra, no existeix censura explícita però la relació existent entre els poders fàctics i certs sectors fan que sigui difícil, per exemple, parlar malament d'un banc. El director mateix del Diari d'Andorra reconeix que existeix a Andorra autocensura.[2][3][4][5][6][7]
Taula 2002-2006Modifica
Un índex més alt significa majors restriccions en la llibertat de premsa i implica una posició més baixa en la classificació.
Classificació anual de la llibertat de premsa per països publicat per Reporters Sense Fronteres | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
ReferènciesModifica
- ↑ Reporters Withoud Borders. How the index was compiled
- ↑ http://www.andorradifusio.ad/noticies/saprova-lanomenada-llei-mordassa-tot-i-que-loposicio-considera-que-vulnera-llibertat
- ↑ http://www.andorradifusio.ad/noticies/llibertat-de-premsa-i-particularitats-dandorra
- ↑ https://andorracomunicaciopolitica.wordpress.com/mitjans-de-comunicacio/
- ↑ http://cadenaser.com/m/emisora/2014/06/05/radio_ser_principat_d_andorra/1401921871_850215.html Arxivat 2014-12-15 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.bondia.ad/politica/bartumeu-creu-que-el-govern-busca-legalitzar-el-seu-control-dels-mitjans
- ↑ http://www.naciodigital.cat/noticia/72761/madrid/forca/retirada/opinions/favorables/al/9-n/diaris/andorra