Híjar

(S'ha redirigit des de: Íxar)

Híjar nom castellà oficial —Íxar en aragonès— és un municipi d'Aragó, a la província de Terol i capital de la comarca del Baix Martín. És a 72 km de Saragossa i sobre el riu Martín. Un element destacat d'aquesta població, juntament amb tota la comarca, és la Ruta del Tambor y el Bombo, que cada any per Setmana Santa omple els carrers del soroll dels timbals.

Plantilla:Infotaula geografia políticaHíjar
Imatge

Localització
Map
 41° 10′ 29″ N, 0° 27′ 06″ O / 41.1747°N,0.4516°O / 41.1747; -0.4516
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia de Terol Modifica el valor a Wikidata
CapitalHíjar (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Híjar (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.797 (2023) Modifica el valor a Wikidata (10,87 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície165,358522 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud291 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniBrauli de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLuis Carlos Marquesan Forcen Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal44530 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE44122 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhijar.com Modifica el valor a Wikidata

Arxiu Ducal modifica

L'Arxiu Ducal d'Híjar és d'importància cabdal per al coneixement de la noblesa i la societat catalanes de l'Antic Règim, en aplegar els fons documentals de dos grans conglomerats de llinatges catalans: els Castre-Pinós (comtes de Vallfogona i Guimerà, vescomtes d'Illa, Canet i Èvol i barons de Milany, Pinós, Mataplana, Lluçà, la Portella i Peramola); i els Ponts de Mendoza (marquesos de Vilanant, comtes de Robres i de Montagut, vescomtes de Jóc i barons de Jorba, Rupit i d'Orcau).[1]

Arquitectura modifica

L'església de Santa María la Mayor, declarada bé d'interès cultural, és un dels temples mudèjars més destacats d'Aragó.

 
Església de Santa María la Mayor

La seva construcció va començar al segle xiv, sent remodelada als segles XVI, XVIII i xix. L'exterior presenta una façana renaixentista, mentre que l'interior consta d'una nau única dividida en tres trams amb capelles obertes als costats entre els contraforts. Tancada al culte des de 2007 per perill d'esfondrament, en un futur pròxim es pensen escometre els necessaris treballs de reforma.[2]

Un altre edifici religiós de gran interès és l'ermita de San Antonio Abad, antiga sinagoga reconvertida, gairebé sense reformes, a ermita després de l'expulsió dels jueus a 1492. Conserva molt bé la seva estructura original amb una sola nau i coberta a doble vessant. Recents estudis arqueològics han permès localitzar al centre de la nau la posició de l'estrada des d'on el «Hazan» dirigia l'oració. Al costat de la sinagoga es trobava la «Casa del Rabí», destruïda no fa molts años.[3]

Altres notables construccions cristianes es troben disseminades per la localitat. L'Ermita del Calvari o del Sant Sepulcre, temple de planta de creu grega, data del segle xvii. Posseeix una nau única, amb un creuer sortint, cobert per una cúpula de mitja taronja sobre petxina i capçalera recta. Les parets interiors es troben decorades per pintures murals de mitjans del segle XX.[4] El calvari d'Híjar, el més interessant i complet de la comarca, es compon d'un caminador, a través del qual s'ubiquen les estacions, que componen el «via crucis», conduint fins a l'ermita.

Una altra ermita, la del Carmen, amb el seu annex de la Casa d'Exercicis, està totalment reconstruïda. La de Santa Bárbara, del segle XVI i restaurada en 1945, està construïda en maó a partir d'una torrassa circular existent a la muntanya. Consta d'una única nau, dividida per tres arcs torals.

Un altre edifici religiós és el convent dels franciscans, fundat el 1300 i dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. Actualment està gairebé en ruïnes.

El Castell Palau dels Ducs d'Híjar s'alça sobre una elevació que domina en altura la localitat. És una fortalesa, originàriament islàmica, amb reformes efectuades en els segles XV i posteriors. De tot el conjunt del castell es conserva una torrassa amb matacans, una esvelta torre cilíndrica de tàpia, un pati central i les restes del palau ducal.

L'anomenada Torre Mora és una torre albarrana a l'extrem nord de la plaça del castell. Correspon a una torre típicament islàmica, construïda en maçoneria i arrebossada amb morter de calç. Restaurada a inicis del segle XXI, va ser recoberta amb ciment gris i pintada de color taronja.[5]

El call d'Híjar, catalogat com Bé d'interès cultural, s'articula al voltant de la plaça triangular de San Antón i els carrers contigus de la Font, Jesús i Azaguán. El barri és als peus de la plaça del Castell, sota l'església. Estructuralment és un conjunt de carrers estrets amb cases baixes i estretes per al millor aprofitament de l'espai.

A la fi del segle xv el call comptava amb uns 150 veïns i disposava del seu propi forn, carnisseria, el seu bany ritual o «miqwé», el «fossar» i escola talmúdica.

La plaça de Sant Antón, de proporcions molt allargades, combina exemples d'arquitectura popular amb alguns edificis més formals, tots ells presidits per l'església de Sant Antoni Abat que dona nom a la plaça. Com ja s'ha dit, el temple és l'antiga sinagoga, de la qual es conserva l'arc d'entrada.[6]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Híjar