Òlbia (Escítia)
Òlbia (grec antic: Óλβια; llatí: Olbia; ucraïnès: О́львія) fou una ciutat grega d'Escítia, que Plini diu que fou anomenada inicialment Olbiòpolis i Milftòpolis i que també era anomenada Boristenes pel nom del principal riu d'Escítia (riu ara anomenat Dnièper) i pel poble dels boristenites (borysthenitae). Hi van néixer Poseidonios, un historiador i sofista, i Sphaeros, un estoic deixeble de Zenó de Cítion.
 | ||||
| Tipus | Assentament humà, jaciment arqueològic i polis | |||
|---|---|---|---|---|
| Ubicació | ||||
| Estat | Ucraïna | |||
| Oblast | Província de Mikolàiv | |||
| Raion | Ochakiv Raion  | |||
| ||||
|
| ||||
| Activitat | ||||
| Creació | segle VII aC | |||
 | ||||
La ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh meridional), al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'),[1] al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna. A la rodalia de la ciutat, vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).
Fou fundada pels milesis el 655 aC. Fou visitada per Heròdot. La ciutat fou normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta els gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat. El 58 aC, Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega,[2][3] però fou reconstruïda. Antoní Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altre cop destruïda en la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òlbia |
- ↑ Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX (ucraïnès)
- ↑ (italià) J. Carcopino, Giulio Cesare, Milano 1981, p.255-260
- ↑ A. Piganiol, Le conquiste dei Romani, Milano 1989, p.432-433 (italià)