Olbia (Escítia)
Olbia (llatí), Óλβια en grec antic, О́львія (ucraïnès) - fou una ciutat grega d'Escítia, que Plini el Vell diu que inicialment es deia Olbiopolis i Milftopolis i que també era anomenada Boristenes pel nom del principal riu d'Escítia (Dnièper) i pel poble dels boristenites (borysthenitae). Hi van néixer Posidoni, un historiador i sofista, i Esfer, un estoic deixeble de Zenó de Cítion.
(grc) Ὀλβία ![]() | ||||
![]() ![]() | ||||
Tipus | Empori, jaciment arqueològic i polis ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Ochakiv Raion (Ucraïna) (en) ![]() ![]() | |||
| ||||
Història | ||||
Cronologia | ||||
331 aC | Siege of Pontic Olbia (en) ![]() ![]() | |||
Activitat | ||||
Creació | segle VII aC ![]() | |||
Dissolució | segle IV ![]() | |||
La ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional), al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'),[1] al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolaiv, a l'óblast homònim, Ucraïna. A la rodalia de la ciutat, vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).
Fou fundada pels milesis el 655 aC. Heròdot la va visitar. La ciutat estava normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta els gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat. El 58 aC, Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega,[2][3] però fou reconstruïda. Antoní Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altre cop destruïda en la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olbia |
- ↑ Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX (ucraïnès)
- ↑ (italià) J. Carcopino, Giulio Cesare, Milano 1981, p.255-260
- ↑ A. Piganiol, Le conquiste dei Romani, Milano 1989, p.432-433 (italià)