Òscar Briz

cantautor valencià

Òscar Briz (l'Alcúdia, 1965[1]) és un cantant, guitarrista i autor valencià. Va debutar la seva carrera als anys 1980, i durant molts anys va cantar i tocar amb diversos conjunts a la regió. Després uns anys vivint a l'Austràlia, va tornar a l'Espanya desenvolupant una carrera en solitari. A 2007 i 2008 va rebre reconeixements als Premis Enderrock.

Infotaula de personaÒscar Briz
Òscar Briz 2010.jpg
Òscar Briz a l'escenari a l'Alcúdia el 2010. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
l'Alcúdia (Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de
Instrumentveu, guitarra

Lloc weboscarbriz.com
Musicbrainz: 3d0c54c6-0d15-42e3-90e1-01922d6e6f9c Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Òscar Briz va debutar el 1984, com membre de C.O.D.A., una formació amb influències del punk rock del període.[2] Vora el 1990 es va ser membre del grup d'indie pop Banderas de Mayo,[2] amb música en castellà. Després Briz va residir un temps a Austràlia, on tocava amb The Whitlams. Llur tercer àlbum va rebre el Premi Aria com el millor àlbum "indie" de l'any.[1] Va tornar el 1999 l'Espanya i la seva regió natal.[3]

Després de dos àlbums com part de la formació, Òscar Briz i els Cors d'Aram,[1] el 2005 va presentar Identitat aliena sota el seu propi nom. Va seguir Quart creixent el 2007 i Asicronia l'any següent. Quart creixent va ser escollit com Àlbum d'autor de l'anys als Premis Enderrock.[4] El 2010 la discogràfica Picap va publicar Hotel Paraiso, un àlbum produït en col·laboració amb Cristina Blasco. El mateix any Briz va presentar L'estiu, que va rebre comparacions amb la música de Nick Drake.[1] L'àlbum va també rebre els premis Neo Música de La Cartelera Levante EMV i dos Ovidi Montllor, un al millor disc de pop i l'altre a la millor cançó per Carolina dins d'un pou. A més, amb el tema inèdit Sense futur en el qual musicava el poeta Salvador Espriu, Briz guanyà ex aequo la tercera edició (2011) del Premi Miquel Martí i Pol, organitzat pel Celler Vall Llach.[5]

Briz va tornar el 2013 amb Youth, que —malgrat la llengua del títol— va ser cantat en valencià en la seva totalitat. Després d'Entre llums i ombres el 2015 va presenterar el Totes les cançobs del món dos anys més tard. Aquest disc de consert va ser gravat durant el festival Barnasants. Després, les produccions han sigut publicades següent autoedició. L'EP No caure és que m'agafes les mans el 2018 va ser sigut l'any següent pel també EP El soroll del nostre pas. El 2019 va presentar That Old Feeling, una col·laboració amb Lucas Ibáñez, Amadeu Adell & Felip Santandreu. A la fi de 2020 va presentar Amor & psicodèlia en temps de virus, un disc a l'entorn de les consequëncies socials i psicològiqes de la pandèmia de covid-19.[6]

DiscografiaModifica

C.O.D.A.Modifica

  • Ansia (autoedició, 1984)

Banderas de mayoModifica

  • Banderas de mayo (INDIE, 1989)
  • Raza (100% BDM, 1990)
  • Iris (100% BDM, 1992)

The WhitlamsModifica

The Beat DealersModifica

Òscar Briz i els Cors d'AramModifica

Òscar BrizModifica

  • Identitat aliena (Ventilador Music, 2005)
  • Quart creixent (Ventilador Music, 2007)
  • Asincronia (Ventilador Music, 2008)
  • Hotel Paraiso, Cristina Blasco & Òscar Briz (Picap, 2010)
  • L'Estiu, (LaCasaCalba, 2010)
  • Youth, (LaCasaCalba, 2013)
  • Entre llums i ombres (Mesdemil, 2015)
  • Totes les cançons del món, Òscar Briz al Barnasants (Ventilador Music, 2017)
  • No caure és que m'agafes de les mans (EP autoeditat, 2018)
  • El soroll del nostre pas (EP autoeditat, 2019)
  • That Old Feeling, Òscar Briz, Lucas Ibáñez, Amadeu Adell & Felip Santandreu (LP autoeditat, 2019)
  • Amor & psicodèlia en temps de virus (autoeditat, 2020)

Reconeixements i premisModifica

  • Seleccionat com a representant musical a la Fira Llibre Frankfurt 2007
  • Finalista Puig Porret 2007
  • Premis Ovidi Montllor 2007, 2009, 2011[7]
  • Enderrock, 2007, 2008
  • Premi Miquel Marti i Pol 2011 (ex aequo)
  • Altaveu Frontera, Sant Boi de Llobregat
  • Premi Neo-Música, La Cartelera – Levante EMV

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Òscar Briz – Cancionero iluminado (en castellà). llull.cat, 2010. 
  2. 2,0 2,1 López Heras, Víctor. «El triumvirat d'Òscar Briz» (en espanyol europeu). beatvalencia.com, 15-01-2019. [Consulta: 27 desembre 2020].
  3. «VilaWeb TV: Òscar Briz presenta nou disc». Vilaweb. [Consulta: 23 desembre 2014].
  4. Bianciotto, Jordi. «Òscar Briz, el caminante». El Periódico. [Consulta: 23 desembre 2014].
  5. «Òscar Briz». Arxivat de l'original el 17 de febrer 2015. [Consulta: 23 desembre 2014].
  6. Enderrock.cat. «Òscar Briz - Amor & psicodèlia en temps de virus | Enderrock.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
  7. «Obrint Pas, Raimon y Oscar Briz, triunfadores de los premios Ovidi Montllor». El País. [Consulta: 23 desembre 2014].

Enllaços externsModifica