Òscar Briz

cantautor valencià

Òscar Briz (l'Alcúdia, 1965) és un cantant, guitarrista i autor valencià que, després de tocar en diversos conjunts musicals, actualment fa carrera en solitari com a bandautor.

Infotaula de personaÒscar Briz
Óscar Briz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
l'Alcúdia (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de
Instrumentveu, guitarra
Segell discogràficMésdemil

Lloc webÒscar Briz

BiografiaModifica

Briz va residir un temps a Austràlia, on tocava amb The Whitlams. Va tornar el 1999 al nostre país.[1] Des de l'any 2000 ha publicat sis elapés amb el seu nom, àlbums que han rebut diversos premis: el seu tercer disc, Quart creixent, va rebre l'Altaveu Frontera a Sant Boi de Llobregat, l'Ovidi Montllor a València i el tema "Tirar a matar" l'Enderrock (Barcelona) a la millor cançó del 2006 per votació popular. El 2007 Briz fou guanyador del Premi Puig Porret a Vic en la categoria de cançó d'autor i, per tant, finalista al premi final.[2] El seu disc següent, Asincronia, fou premiat amb un Enderrock i un Ovidi Montllor com a millor disc de cançó d'autor del 2008. L'estiu, publicat en setembre de 2010,[3] ha rebut els premis Neo Música de La Cartelera Levante EMV i dos Ovidi Montllor, un al millor disc de pop i l'altre a la millor cançó per Carolina dins d'un pou. A més, amb el tema inèdit Sense futur en el qual musicava el poeta Salvador Espriu, Briz guanyà ex aequo la tercera edició (2011) del Premi Miquel Martí i Pol, organitzat pel Celler Vall Llach.[2]

DiscografiaModifica

C.O.D.A.Modifica

  • Ansia (autoedició, 1984)

Banderas de mayoModifica

  • Banderas de mayo (INDIE, 1989)
  • Raza (100% BDM, 1990)
  • Iris (100% BDM, 1992)

The WhitlamsModifica

The Beat DealersModifica

Òscar Briz i els Cors d'AramModifica

Òscar BrizModifica

  • Identitat aliena (Ventilador Music, 2005)
  • Quart creixent (Ventilador Music, 2007)
  • Asincronia (Ventilador Music, 2008)
  • Hotel Paraiso, Cristina Blasco & Òscar Briz (Picap, 2010)
  • L'Estiu, (LaCasaCalba, 2010)
  • Youth, (LaCasaCalba, 2013)
  • Entre llums i ombres (Mesdemil, 2015)
  • Totes les cançons del món, Òscar Briz al Barnasants (Ventilador Music, 2017)
  • No caure és que m'agafes de les mans (EP autoeditat, 2018)
  • El soroll del nostre pas (EP autoeditat, 2019)
  • That Old Feeling, Òscar Briz, Lucas Ibáñez, Amadeu Adell & Felip Santandreu (LP autoeditat, 2019)

Reconeixements i premisModifica

  • Seleccionat com a representant musical a la Fira Llibre Frankfurt 2007
  • Finalista Puig Porret 2007
  • Premis Ovidi Montllor 2007, 2009, 2011[4]
  • Enderrock, 2007, 2008
  • Premi Miquel Marti i Pol 2011 (ex aequo)
  • Altaveu Frontera, Sant Boi de Llobregat
  • Premi Neo-Música, La Cartelera – Levante EMV

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «VilaWeb TV: Òscar Briz presenta nou disc». Vilaweb. [Consulta: 23 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Òscar Briz». [Consulta: 23 desembre 2014].
  3. Bianciotto, Jordi. «Òscar Briz, el caminante». El Periódico. [Consulta: 23 desembre 2014].
  4. «Obrint Pas, Raimon y Oscar Briz, triunfadores de los premios Ovidi Montllor». El País. [Consulta: 23 desembre 2014].

Enllaços externsModifica