Òxid de coure(I)

L'òxid de coure(I), de fórmula Cu2O, és un tipus d'òxid de coure.[1] És insoluble en aigua i solvents orgànics. L'òxid de coure(I) es dissol en una solució d'amoníac concentrat per formar el complex[2] incolor [Cu(NH3)2]+, que s'oxida fàcilment en l'aire al complex blau [Cu(NH3)4(H2O)2]2+. Es dissol en àcid clorhídric per formar HCuCl2 (un complex de CuCl), en canvi dissolt amb àcid sulfúric i àcid nítric produeix sulfat de coure(II) i nitrat de coure(II), respectivament.

Infotaula de compost químicÒxid de coure(I)
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular141,85411 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCu₂O Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-2].[Cu+].[Cu+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat6,1 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Índex de refracció2,85 Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema cristal·lí cúbic Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
0
2
1
 
Modifica el valor a Wikidata

L'òxid de coure(I) es presenta com el mineral cuprita en alguns roques de color vermell. Quan s'exposa a l'oxigen, el coure s'oxida de manera natural a òxid de coure(I), malgrat que ho fa d'una forma molt lenta. En el laboratori, el procés es pot escurçar usant alta temperatura o una alta pressió d'oxigen. Amb escalfament, l'òxid de coure(I) formarà l'òxid de coure(II).

La formació de l'òxid de coure(I) és la base del test de Fehling i de la Reacció de Benedict pa la reducció de glúcids que redueixen en solució alcalina una sal de coure(II), donant un precipitat de Cu2O.

L'òxid de coure(I) es forma en peces de coure xapades amb plata exposades a la humitat quan la capa de plata és porosa o està danyada, aquest tipus de corrosió rep el nom plaga roja (corrosió).

Aplicacions generalsModifica

L'òxid de coure(I) es fa servir normalment com pigment, fungicida, i agent antiincrustacions de pintures marines.

Aplicacions com semiconductorModifica

L'òxid de coure(I) va ser el primer semiconductor conegut. Els díodes rectificadors basats en aquest tipus de coure es van fer servir a la indústria des de 1924, mans que el silici passés a ser l'estàndard.

L'òxid de coure(I)[3] mostra sèries d'excitons amb amplades de ressonància química en el rang de neV (10-9 eV).

ReferènciesModifica

  1. N. N. Greenwood, A. Earnshaw, Chemistry of the Elements, 2nd ed., Butterworth-Heinemann, Oxford, UK, 1997.
  2. D. Nicholls, Complexes and First-Row Transition Elements, Macmillan Press, London, 1973.
  3. P.W. Baumeister: Optical Absorption of Cuprous Oxide, Phys. Rev. 121 (1961), 359. Direct web link (subscription required)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de coure(I)