Obre el menú principal

Òxid de manganès(II)

compost químic
(S'ha redirigit des de: Òxid de manganès)

L'òxid de manganès (II) és un compost inorgànic de fórmula MnO.[1] Forma cristalls verds i és inodor. És l'òxid iònic més simple i, malgrat ser classificat com a base molt forta, quan es troba dissolt no és corrosiu i no afecta la pell. Es pot trobar de manera natural formant el mineral conegut com a manganosita.

Infotaula de compost químicÒxid de manganès(II)
Substància química compost químic
Massa molecular 70,93296 uma
Estructura química
Fórmula química MnO
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Modifica les dades a Wikidata

Propietats químiquesModifica

Com molts altres mono-òxids, l'òxid de manganès (II) adopta l'estructura de l'halita, on els cations i anions es troben coordinats octaèdricament. De la mateixa manera, com molts òxids, l'òxid de manganès (II) ´´es sovint no-estequiomètric i, per tant, la seva composició pot variar entre MnO i MnO1,045.[2] Per sota dels 118 K, l'òxid de manganès (II) és antiferromagnètic. El MnO és un dels primers compostos dels quals es va determinar l'estructura magnètica a partir de la difracció de neutrons l'any 1951.[3] L'estudi mostrà que els ions Mn2+ formen una subxarxa magnètica cúbica centrada en les cares.[1]

PreparacióModifica

El MnO pot preparar-se per la reducció de qualsevol òxid superior amb hidrogen. Per exemple:[1]

  • 1/2MnO + H2 → MnO + H2O

Comercialment es prepara per reducció del MnO2 amb hidrogen, monòxid de carboni o metà:[4]

  • MnO2 + CO + CO2 → MnO

De la mateixa manera, es pot sintetitzar per l’escalfament de MnCO3:[1]

Aquest procés de calcinació es duu a terme anaeròbicament per evitar la formació de Mn2O3.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Reidies, Arno H. Manganese Compounds (en en). American Cancer Society, 2000. DOI 10.1002/14356007.a16_123. ISBN 9783527306732. 
  2. Greenwood, N. N.; Earnshaw, Alan. Chemistry of the elements (en anglès). 2nd ed. Oxford ; Boston : Butterworth-Heinemann, 1997. ISBN 9780080501093. 
  3. Shull, C. G.; Strauser, W. A.; Wollan, E. O. «Neutron Diffraction by Paramagnetic and Antiferromagnetic Substances». Physical Review, 83, 2, 15-07-1951, pàg. 333–345. DOI: 10.1103/PhysRev.83.333.
  4. Encyclopedia of inorganic chemistry. Chichester: Wiley, 1994. ISBN 0471936200.