L'ós bru (Ursus arctos) o óssa (al Pallars[2]) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica. Tot i que hi ha una gran variabilitat entre les diferents subespècies, els óssos bruns eurasiàtics solen tenir una llargada d'entre 120 i 210 cm i pesar entre 135 i 250 kg,[3] mentre que els nord-americans generalment tenen una llargada d'aproximadament 250 cm i pesen uns 410 kg. L'ós de Kodiak, una subespècie del sud d'Alaska, és el carnívor terrestre vivent més gros del món, amb una llargada de més de 300 cm i un pes de 780 kg.[4] Els óssos bruns i els óssos polars tenen una similitud genètica suficient per reproduir-se i tenir híbrids fèrtils.

Infotaula d'ésser viuÓs bru
Ursus arctos Modifica el valor a Wikidata
Brown Bear (207964291).jpeg
Exemplar a Hongria
Dades
Període de gestació7 mesos Modifica el valor a Wikidata
Font debilis d'ós Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima40 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes500 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,5 Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN41688 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaUrsidae
GènereUrsus
EspècieUrsus arctos Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
SignificatÓs ós
Distribució
Ursus arctos range map.svg
Mapa de distribució Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

 
Óssa amb dos cadells al Parc Natural de l'Alt Pirineu (2010)
 
Un ós bru, captiu en un parc prop d'Argelés (Aran).

És un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-amèrica. En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i la grandària, fins al punt que antigament se'ls considerava com a espècies autònomes. Es poden citar, per exemple, els grans grizzlys (Ursus arctos horribilis) i el Kodiak (Ursus arctos middendorffi), aquest últim és la raça més grossa.

La seva longevitat és de 25–30 anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una longitud corporal que varia d'1,50 a 2,95 m, depenent de la subespècie, i una alçada a la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels 100 kg fins als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diferents tonalitats de grisos. Les cries solen presentar un collar blanquinós més o menys ampli al voltant del coll, marca que habitualment desapareix a partir de la primera muda a l'any d'edat, però en pot quedar alguna resta en els adults. El pelatge es renova un cop l'any, a l'època estival. La visió no la té molt desenvolupada; comparada amb altres sentits, encara que sí que pot veure en color durant la nit. A llarga distància reconeixen formes però no detalls, i detecten molt millor animals o objectes en moviment que immòbils.

Són plantígrads. En algunes situacions desfavorables pot aixecar-se sobre les seves potes del darrere per augmentar el seu camp de visió. La seva oïda és extremadament aguda i desenvolupada igual que l'olfacte, que és excel·lent, finíssim i, sens dubte, el seu sentit més desenvolupat i el que més els ajuda en la seva vida quotidiana. Gràcies a ell poden detectar a llarga distància moltes de les seves fonts d'aliment i també l'estat sexual d'altres exemplars durant l'època de zel. Les seves mandíbules tenen 4 canins o ullals, punteguts i robusts com els d'altres carnívors. No obstant això, la presència d'incisius aptes per tallar herba i tiges, i de molars amplis i aplanats que poden triturar aliments d'origen vegetal, fan que la dentadura d'aquest carnívor estigui perfectament adaptada a un règim omnívor.

 
Ós bru

Dimorfisme sexualModifica

El dimorfisme sexual és clarament notori en els óssos bruns, els mascles són més grans i pesen més, un exemple són els óssos Kodiak: en estat salvatge, els mascles d'aquesta subespècie normalment aconsegueixen un pes del voltant de 450 kg (això sense el pes addicional que adquireixen durant la migració del salmó, abans de la hibernació), mentre que les femelles solen pesar uns 250 kg, sent considerablement més petites. Passa el mateix amb el grizzly: els mascles generalment pesen una mica menys de 400 kg i les femelles al voltant de 200 kg. Això passa també amb totes les altres subespècies.

ReproduccióModifica

 
Il·lustració d'un Ursus arctos pruinosus de l'any 1897.
 
Óssa bruna amb els seus petits cadells.

Els óssos aconsegueixen la maduresa sexual entre els 3 i els 5 anys, són polígams i el seu zel té lloc entre maig i juliol. En les femelles la còpula provoca l'ovulació, en llenguatge tècnic es diu «ovulació induïda», la qual cosa incrementa les seves possibilitats de quedar prenyades. La implantació és diferida, és a dir, l'òvul fecundat flota lliurement en l'úter i no s'implanta fins a la tardor, només llavors comença la veritable gestació, que dura uns dos mesos. En plena hibernació en el mes de gener i en la seguretat de l'ossera la femella pareix d'una a tres cries, excepcionalment quatre, que pesen en néixer uns 350 grams, i els ossets arriben als 20–25 kg en complir el seu primer any de vida. Viuen amb la mare aproximadament un any i mig. L'interval entre dos parts és de, com a mínim, dos anys.

LongevitatModifica

Els óssos bruns en estat salvatge viuen una mitjana de 25 anys. Al contrari del que sol ser habitual, els exemplars captius tenen major esperança de vida.

DistribucióModifica

Està distribuït per àmplies zones d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-amèrica, però amb una població desigual i fragmentada en petits nuclis. Tot i que, antigament, també estava present a l'Àfrica del Nord.[5]

A la península Ibèrica hi ha óssos bruns a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus, on es troben en greu perill d'extinció. Antigament estaven presents a tota la península Ibèrica.

AlimentacióModifica

 
Exemplar capturant un salmó.

Són animals típicament omnívors però amb predomini vegetal i és coneguda la seva afició per la mel (el fibló de les abelles no pot penetrar en el seu pelatge). A la primavera i a la tardor la seva alimentació és sobretot vegetal, però també aprecien la carronya. El seu aliment preferit són les bresques de mel. A més cacen petits vertebrats i insectes i, en el moment de la pujada dels salmons als rius, es fan pescadors, concentrant-se a prop de les ribes. Alguns individus s'especialitzen en la captura de grans preses, sobretot de cérvols i altres ungulats. A causa del seu caràcter de superdepredador, els óssos no tenen predadors naturals, de manera que l'home és la seva única amenaça. La reintroducció de l'ós bru a les comarques del Pirineu amb individus provinents d'Eslovènia ha portat alguns problemes pel fet que aquests animals s'han comportat com a carnívors atacant els ramats d'ovelles.

DepredadorsModifica

Ha estat caçat pels humans i, encara que rar, els cadells poden ser atacats per altres óssos bruns, llops (Canis lupus) i pumes (Puma concolor).[6]

CostumsModifica

 
Cadells

Els óssos passen l'hivern en un estat d'hibernació, utilitzant la major part del temps a preparar-se per la letargia hivernal, guardant en els teixits adiposos un 75% de l'energia obtinguda dels aliments. En els últims àpats abans de la hibernació ingereix herbes i terra al costat del menjar perquè es barregi amb la saliva formant un bol alimentari que en arribar a l'intestí gruixut col·lapsi l'orifici secretor i impedeixi la seva sortida. Gràcies a aquest "tap" els aliments es van amuntegant perquè així, a part del greix acumulat, també es puguin extreure nutrients realitzant la digestió, això sí, d'una manera més lenta. També utilitzen terra i herba per acomodar-se en els seus caus, en els que dormen amb un somni entretallat, sense variacions en la seva temperatura corporal. Quan desperten, l'obstrucció s'expulsa sense problemes i és també en aquest període quan les ósses pareixen (desembre-gener) i comencen a criar els seus fills.

Les femelles solen moure's per àrees d'algunes desenes de km² que utilitzen de forma intensa. Per contra, els mascles tenen grans àrees de campeig, que engloben les de diverses femelles. Un mascle adult radiomarcat en l'actual Parc Regional de Riaño (Lleó) es va moure durant quatre anys per una extensió de 2.447 km². La qualitat de l'hàbitat té una notable influència sobre l'extensió de l'àrea de campeig. Els exemplars que viuen en els boscos boreals de coníferes, molt menys productius que els boscos caducifolis temperats més típics d'Espanya, tenen àrees de campeig molt majors. Per exemple, els mascles estudiats a Suècia i Noruega es mouen per extensions de 5.430 km² de mitjana, mentre que les femelles tenen àrees de campeig mitjanes de 345 km².

Estatus poblacionalModifica

A nivell general es troba en una situació vulnerable amb extincions parcials en tota la seva distribució coincidint amb les zones més humanitzades amb les subespècies amb més alt risc d'extinció. Els perills a què s'enfronten són variats: canvi climàtic, destrucció de l'hàbitat, caça furtiva, caça accidental (amb llaços), augment de la pressió sobre l'hàbitat, etcètera.

La UICN considera en la seva Llista Vermella d'espècies amenaçades que l'estat de conservació de l'ós bru en conjunt és de risc mínim, amb una població estable estimada en 200.000 exemplars (110.000 individus madurs). Existeixen estimacions fiables de la població per a diverses àrees a Amèrica del Nord i Europa però poques zones a Àsia. Rússia tindria el nombre més gran d’óssos, que es creu que supera els 100.000, mentre que les estimacions a Amèrica del Nord són de 58.000 i a Europa (excloent Rússia) 15.400. Mentre que l’espècie és relativament abundant a les parts més septentrionals de la seva distribució, les poblacions que ocupen posicions més meridionals estan més fragmentades, amb moltes petites subpoblacions.[5]

SubespèciesModifica

Wilson i Reeder en reconeixen setze subespecies,[7] tot i que la taxonomia de l'ós bru és controvertida:

També hi ha poblacions considerades per altres autors com subespècies apart. Les més rellevants són::

  • Ursus arctos gobiensis (u.a. isabellinus) - ós del Gobi (Sokolov i Orlov, 1920). Desert del Gobi, Mongòlia
  • Ursus arctos marsicanus (u.a. arctos) - ós bru dels Apenins (Altobello, 1921). Abruços, Itàlia
  • Ursus arctos nelsoni † (u.a. horribilis) - ós grizzly mexicà (Merriam, 1914). Mèxic (extint el 1964)
  • Ursus arctos piscator † (u.a. beringianus) - ós de Bergman (Pucheran, 1855). Península de Kamtxatka (desaparegut)
  • Ursus arctos priscus † (u.a. arctos) - ós bru estepari (Goldfuss, 1818). Eslovàquia (extint al Plistocè)
  • Ursus arctos pyrenaicus (u.a. arctos) - ós bru cantàbric o ibèric (Cabrera, 1914). Serralada Cantàbrica, Espanya
  • Ursus arctos ungavaesis † (u.a. horribilis) - ós bru d'Ungava . Península del Labrador, Canadá (extint ca. 1950)
  • Ursus arctos yesoensis (u.a. lasiotus) - ós bru de Hokkaido (Lydekker, 1897). Hokkaido, Japó

CladogramaModifica

Ursinae
   
   

Ós bru


   

Ós polar



   

Ós negre americà


   

Ós negre asiàtic


   

Ós malai


   

Ós morrut



ReferènciesModifica

  1. Entrada «Ursus arctos» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. «L'ós bru», 12-02-2014. [Consulta: 20 abril 2020].
  3. «Brown bear» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 27 maig 2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  4. «Grizzly bear» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 16 març 2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  5. 5,0 5,1 The IUCN Red List of Threatened Species (anglès)
  6. Wilson, D., S. Ruff, 1999. The Smithsonian Book of North American Mammals. Washington: Smithsonian Institution Press.
  7. «Ursus arctos». A: Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. 
  8. Mammal Species of the World (anglès)
  9. ZipCodeZoo (anglès)
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. Brown Bears of Russia (anglès)
  12. Mammal Species of the World (anglès)
  13. ZipCodeZoo (anglès)
  14. Mammal Species of the World (anglès)
  15. ZipCodeZoo (anglès)
  16. «Dall brown bear» (en anglès). Bear Conservation, 22-09-2017. [Consulta: 3 octubre 2020].
  17. Mammal Species of the World (anglès)
  18. ZipCodeZoo (anglès)
  19. Mammal Species of the World (anglès)
  20. ZipCodeZoo (anglès)
  21. Mammal Species of the World (anglès)
  22. ZipCodeZoo (anglès)
  23. Mammal Species of the World (anglès)
  24. ZipCodeZoo (anglès)
  25. Mammal Species of the World (anglès)
  26. ZipCodeZoo (anglès)
  27. Mammals of the Soviet Union. Vol.II Part 1a, Sirenia and Carnivora (Sea cows; Wolves and Bears), V.G Heptner i N.P Naumov editors, Science Publishers, Inc. Els Estats Units, 1998. ISBN 1886106819
  28. «Ursus arctos». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)

BibliografiaModifica

  • Allen, T.B., ed., 1979. Wild Animals of North America. The National Geographic Society, Washington DC.
  • Bellemain, E., Swenson, J. E., Tallmon, D., Taberlet, P. i Brunberg, S., 2005. Estimating population size of elusive animals with DNA from hunter-collected feces: Four methods for brown bears. Conservation Biology 19: 150-161.
  • Brown, D. E., 1985. The grizzly in the southwest. Documentary of an extinction. University of Oklahoma Press, Norman, Oklahoma.
  • Can, O. E. i Togan, I., 2004. Status and management of brown bears in Turkey. Ursus 15(1): 48-53.
  • Clark, J. D., Huber, D. i Servheen, C., 2002. Reintroducing bears: lessons and challenges. Ursus 13: 153-163.
  • Frković, A., Huber, D. i Kusak, J., 2001. Brown bear litter sizes in Croatia. Ursus 12: 103-106.
  • Garshelis, D. L., Gibeau, M. L. i Herrero, S., 2005. Grizzly bear demographics in and around Banff National Park and Kananaskis Country, Alberta. Journal of Wildlife Management 69: 277-297.
  • Gong, J. i Harris, R. B., 2006. The status of bears in China. Understanding Asian bears to secure their future, p. 50-56. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Gurung, M. K., 2004. Brown bear observation in Damodar Kunda Valley, Mustang District, Nepal. International Bear News 13(4): 12-14.
  • Hamdine, W., Thevenot, M. i Michaux, J., 1998. Recent history of the brown bear in the Maghreb. Comptes Rendus de l'Academie des Sciences - Serie III: Sciences de la Vie 321: 565-570.
  • Herrero, S., 1994. The Canadian national parks and grizzly bear ecosystems: the need for interagency management. International Conference on Bear Research and Management 9: 7-21.
  • Hilderbrand, G. V., Jacoby, M. E., Schwartz, C. C., Arthur, S. M., Robbins, C. T., Hanley, T. A. i Servheen, C., 1999. The importance of meat, particularly salmon, to body size, population productivity, and conservation of North American brown bears. Canadian Journal of Zoology 77: 132-138.
  • Kusak, J. i Huber, D., 1998. Ursus 10: 281-291.
  • Manlius, N., 1998. L'Ours brun en Égypte. Écologie 29: 565-581.
  • Mano, T., 2006. The status of brown bears in Japan. Understanding Asian bears to secure their future, p. 111-121. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Mattson, D. J., 1998. Diet and morphology of extant and recently extinct northern bears. Ursus 10: 479–96.
  • Mattson, D. J. i Merrill, T., 2002. Extirpations of grizzly bears in the contiguous United States, 1850-2000. Conservation Biology 16: 1123-1136.
  • McLellan, B. N., 1994. Density dependent population regulation of brown bears. International Conference on Bear Research and Management Monograph Series 3: 15-24.
  • Miller, S. D., White, G. C., Sellers, R. A., Reynolds, H. V., Schoen, J. W., Titus, K., Barnes, V. G., Smith, R. B., Nelson, R. R., Ballard, W. B. i Schwartz, C. C., 1997. Brown and black bear density estimation in Alaska using radiotelemetry and replicated mark-resight techniques. Wildlife Monographs 133: 5-55.
  • Mowat, G. i Heard, D. C., 2006. Major components of grizzly bear diet across North America. Canadian Journal of Zoology 84: 473-489.
  • Mowat, G., Heard, D. C., Seip, D. R., Poole, K. G., Stenhouse, G. i Paetkau, D. W., 2005. Grizzly Ursus arctos and black bear Ursus americanus densities in the interior mountains of North America. Wildlife Biology 11: 31-48.
  • Nawaz, M. A., 2007. Status of the brown bear in Pakistan. Ursus 18: 89–100.
  • Nielsen, S. E., Herrero, S., Boyce, M. S., Mace, R. D., Benn, B., Gibeau, M. L. i Jevons, S., 2004. Modelling the spatial distribution of human-caused grizzly bear mortalities in the Central Rockies ecosystem of Canada. Biological Conservation 120: 101-113.
  • Nielsen, S. E., Stenhouse, G. B. i Boyce, M. S., 2006. A habitat-based framework for grizzly bear conservation in Alberta. Biological Conservation 130: 217-229.
  • Nowak, R.M. i J.L Paradiso, 1983. Walker's Mammals of the World. 4a edició. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  • Proctor, M. F., Mclellan B. N., Strobeck, C. i Barclay, R. M. R., 2005. Genetic analysis reveals demographic fragmentation of grizzly bears yielding vulnerably small populations. Proceedings of the Royal Society of London B Biological Sciences 272: 2409-2416.
  • Proctor, M. F., Servheen, C., Miller, S. D., Kasworm, W. F. i Wakkinen, W. L., 2004. A comparative analysis of management options for grizzly bear conservation in the US-Canada trans-border area. Ursus 15: 145-160.
  • Ridings, C., 2006. Green bear in the desert. International Bear News 15(2): 12-13.
  • Sacco, T. i Van Valkenburgh, B., 2004. Ecomorphological indicators of feeding behaviour in the bears (Carnivora: Ursidae). Journal of Zoology (Londres) 263: 41-54.
  • Sathyakumar, S., 2006. The status of brown bears in India. Understanding Asian bears to secure their future, p. 7-11. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Schwartz, C. C., Miller, S. D. i Haroldson, M. A., 2003. Grizzly bear. A: G. A. Feldhamer, B. C. Thompson i J. A. Chapman (eds), Wild mammals of North America: biology, management, and conservation, p. 556-586. Johns Hopkins University Press, Baltimore, Maryland.
  • Servheen, C., Herrero, S. i Peyton, B., 1999. Bears. Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN/SSC Bear and Polar Bear Specialist Groups, Gland, Suïssa
  • Servheen, C., Kasworm, W. i Their, T., 1994. Transplanting grizzly bears as a management tool: Results from the Cabinet Mountains, Montana. Biological Conservation 71: 261-268.
  • Seryodkin, I., 2006. The biology and conservation status of brown bears in the Russian Far East. Understanding Asian bears to secure their future, p. 79-85. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Swenson, J., Gerstl, N., Dahle, B. i Zedrosser, A., 2000. Action plan for the conservation of the brown bear in Europem (Ursus arctos). Consell d'Europa, Estrasburg, França.
  • Tubarek, G., 1993. Survivors in the Shadows: Threatened and Endangered Mammals of the American West. Northland Publishing Company, Flaggstaff, Arizona.
  • U.S. Fish and Wildlife Service. 2005. Endangered and threatened wildlife and plants; Designating the greater Yellowstone ecosystem population of grizzly bears as a distinct population segment; removing the Yellowstone distinct population segment of grizzly bears from the federal list of endangered and threatened wildlife. United States Federal Register. 70: 69854-69884.
  • Wakkinen, W. L. i Kasworm, W. F., 2004. Demographics and population trends of grizzly bears in the Cabinet-Yaak and Selkirk ecosystems of British Columbia, Idaho, Montana, and Washington. Ursus 15: 65-75.
  • Waller, J. S. i Servheen, C., 2005. Effects of transportation infrastructure on grizzly bears in northwestern Montana. Journal of Wildlife Management 69: 985-1000.
  • Wiegand, T., Stephan, T., Naves, J. i Fernández, A., 1998. Assessing the risk of extinction for the brown bear (Ursus arctos) in the Cordillera Cantabrica, Spain. Ecological Monographs 68: 539-570.
  • Zedrosser, A., Dahle, B., Swenson, J. E. i Gerstl, N., 2001. Status and managment of the brown bear in Europe. Ursus 12: 9-20.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica