Ós bru de l'Atles

Ursus arctos crowtheri  †
(S'ha redirigit des de: Ós de l'Atles)

L'ós bru de l'Atles (Ursus arctos crowtheri) és una subespècie extinta[1] de l'ós bru (Ursus arctos).[2] Va habitar a les muntanyes de l'Atles, al Nord d'Àfrica.[3] Es va extingir a la segona meitat del segle xix[3] a causa de la intensiva acció de l'home al llarg dels segles.[4]

Infotaula d'ésser viuÓs bru de l'Atles
Ursus arctos crowtheri Modifica el valor a Wikidata
Atlasbear.jpg
Mosaic mostrant-ne un possible exemplar
Període
Plistocè? – recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaUrsidae
GènereUrsus
EspècieUrsus arctos
SubespècieUrsus arctos crowtheri Modifica el valor a Wikidata
Schinz, 1844

DescripcióModifica

D'acord amb descripcions realitzades en els segles xviii i xix, l'ós de l'Atles era robust, però de mida petita en comparació amb altres ósos bruns (similar a un ós negre americà). Tenia el rostre curt i presentava un pelatge negre o marró amb la pell del ventre de color taronja vermellós.[5] L'ós de l'Atles en ocasions s'ha arribat a considerar com una espècie a part (Ursus crowtheri), però la falta d'exemplars conservats per al seu estudi impideix la comprovació d'aquesta proposta.

MigracióModifica

Es creia que l'ós de l'Atles hauria arribat al continent africà procedent de l'Orient Mitjà durant el Plistocè, en el mateix procés migratori que altres espècies quadrúpedes com el cérvol de l'Atles (Cervus elaphus barbarus), la hiena ratllada (Hyaena hyaena) o l'íbex de Núbia (Capra nubica). Però les anàlisis filogeogràfiques han descartat aquesta hipòtesi,[6][7] donat que les evidències indiquen que és molt més plausible que arribés procedent de la Península Ibèrica[8] Per tant, l'ós de l'Atles estaria més emparentat amb l'ós bru cantàbric que no pas amb l'ós bru sirià.

S'estima que la seva arribada a l'Àfrica ocórrer entre 1.600 i 8.000 anys enrere (fa 3.200 anys, de mitjana).[8] S'especulava també que aquest ós hagués estat introduït pels romans, el qual seria congruent amb la datació anterior. Tanmateix, la documentació històrica apunta que molts d'aquests óssos foren conduïts a Roma per a participar en espectacles al colosseu, el qual hauria suposat precisament l'inici del declivi d'aquesta població.

AlimentacióModifica

Hom pensa que s'alimentava d'arrels, glans i d'altres fruits.[5] Per bé que al tractar-se d'una varietat d'ós bru, és probabble que seguís una dieta omnívora[9] on no hi faltarien petits vertebrats, ous i carronya.

Distribució geogràfica i habitatModifica

Era l'únic ós autòcton d'Àfrica i ocupava la Serralada de l'Atles i àrees adjacents des del Marroc fins a Líbia.[3]

ExtincióModifica

 
Mosaic amb un ós al teatre de Bulla Regia (Tuníssia).

En temps de l'Imperi Romà, aquest ós es cita en fonts documentals com abundant a la serralada de l'Atles, que en aquesta època estava coberta en el seu major part per boscos de pins. També es troba representat en mosaics romans d'aquella època trobats en la zona. Milers d'exemplars d'aquesta subespècie foren caçats intensivament o enviats al Colosseu de Roma, igual que altres espècies, per ser-hi sacrificats en espectacles de masses, com els combats entre diversos animals o contra gladiadors (venatio) o per a ser emprats en l'execució de criminals (Damnatio ad bestias).[9] Més tard, els boscos que constituïen el seu hàbitat foren arrasats per obtenir material de construcció i pastures per al bestiar.[10]

L'ós de l'Atles es va extingir poc després de que es desenvolupessin les armes de foc modernes. La caça excessiva i la destrucció del seu hàbitat natural ja haurien reduït considerablement el nombre d'aquests animals al segle xviii, quan es descriuen científicament per primera vegada. Se sap que cap al 1830, el rei del Marroc posseïa un ós de l'Atles en captivitat i que un altre exemplar va ser regalat poc després al jardí zoològic de Marsella. Aquest exemplar va servir com a "tipus" per estudiar la subespècie a partir de 1840 i donar-li nom el 1844. La pressió dels col·leccionistes dels zoològics també pot haver contribuït al seu declivi, ja que els animals es van matenir separats els uns dels altres i no es van poder reproduir ni prosperar. El darrer informe sobre els ossos de l'Atles data de 1867, indicant la seva presència a prop d'Edough, a la frontera entre el Marroc i Algèria.[11] És probable que aquest últim nucli de població no sobrevisqués al segle xix.

ReferènciesModifica

  1. BioLib (anglès)
  2. Mammal Species of the World (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles (castellà)
  4. Guilford, CT. The Great Bear Almanac, 1993, p. 281. 
  5. 5,0 5,1 AbsoluteAstronomy (anglès)
  6. Calvignac, S.; Hughes, S.; Tougard, C.; Michaux, J.; Thevenot, M.; Philippe, M.; Hamdine, W.; Hanni, C. (2008). «Ancient DNA evidence for the loss of a highly divergent brown bear clade during historical times». Mol. Ecol. 17 (8), pàg. 1962–1970..
  7. Calvignac, Sebastien; Hughes, Sandrine; Hanni, Catherine (2009). «Genetic diversity of endangered brown bear (Ursus arctos) populations at the crossroads of Europe, Asia and Africa». Diversity and Distributions. 15 (5), pàg. 742–750.
  8. 8,0 8,1 Edwards; et al (2011) «Ancient Hybridization and an Irish Origin for the Modern Polar Bear Matriline». Current Biology, 21, pàg. 1251–8.
  9. 9,0 9,1 «Atlas bear» (en anglès). Bob Strauss, 04-02-2019. [Consulta: 23 octubre 2020].
  10. Endangered Species Handbook (anglès)
  11. «Atlas bear (extinct)» (en anglès). Bear Conservation, 31-10-2018. [Consulta: 23 octubre 2020].

BibliografiaModifica

Enllaços ExternsModifica