Ödön von Horváth
Edmund Josef von Horváth (Sušak, Rijeka, 9 de desembre de 1901 - París, 1 de juny de 1938) va ser un dramaturg i novel·lista austrohongarès. Preferia signar la seva obra amb la versió hongaresa del seu nom Ödön von Horváth.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Edmund Josef von Horváth 9 desembre 1901 Rijeka |
| Mort | 1r juny 1938 (36 anys) Avinguda dels Camps Elisis (França) |
| Causa de mort | Accident |
| Lloc d'enterrament | Viena |
| Formació | Universitat de Munic |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Ocupació | Dramaturg, escriptor i autor |
| Activitat | 1920 – |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Cronologia | |
| 1933 | crema de llibres en l'Alemanya nazi |
Premis
| |
 | |
     | |
 | |
Horváth fou el fill primogènit del diplomàtic austrohongarès Edmund (Ödön) Josef Horvát i de Maria Hermine Prehnal, provinent d'una família austrohongaresa de tradició militar.
Va estudiar la primària a Budapest i més tard a l'internat Rákóczianum, on les classes s'impartien en hongarès. El 1909, el seu pare va ser ennoblit (indicat en alemany amb la preposició "von", i en hongarès afegint una "h" al cognom) i traslladat a Munic, però Ödön i la seva mare no el van acompanyar. El jove Horváth va assistir a l'escola secundària en alemany a Bratislava i Viena, i el 1913 va aconseguir el seu Matura (examen d'estudis secundaris) i es va reunir amb els seus pares a Murnau am Staffelsee, a prop de Munic, des d'on va poder estudiar a la Universitat de Munic.
Va començar a escriure d'estudiant el 1920, i en deixar la universitat sense graduar-se es va mudar a Berlín; més tard va viure a Salzburg i Murnau am Staffelsee a l'Alta Baviera. El 1931 va ser guardonat juntament amb Erik Reger amb el Premi Kleist i el 1933, en començar el règim nazi a Alemanya, es va mudar primer a Viena i el 1938 a París, on va morir en caure-li damunt la branca d'un arbre durant una tempesta elèctrica a l'Avinguda dels Camps Elisis. Va ser enterrat al cementiri de Saint-Ouen, als afores de París, però, el 1988, en del 50è aniversari de la seva mort, les seves restes van ser exhumades i tornades a inhumar a l'Heiligenstädter Friedhof de Viena.
En la seva obra pot apreciar-se la crítica al feixisme i els seus perills.
Contingut
ObraModifica
TeatreModifica
- Das Buch der Tänze, 1920
- Mord in der Mohrengasse, 1923
- Zur schönen Aussicht, 1926
- Die Bergbahn, 1926
- Sladek der schwarze Reichswehrmann, 1929
- Rund um donin Kongreß, 1929)
- Italienische Nacht, 1930
- Geschichten aus dem Wiener Wald 1931, Premi Kleist
- Glaube, Liebe, Hoffnung, 1932 (Amor fe esperança, traducció de Feliu Formosa, Arola Editors, 2007)
- Kasimir und Karoline, 1932
- Die Unbekannte aus der Seine, 1933
- Hin und her, 1934
- Don Joan kommt aus dem Krieg, 1936
- Figaro läßt sich scheiden, 1936
- Pompeji. Komödie eines Erdbebens, 1937
- Ein Dorf ohne Männer, 1937
- Himmelwärts, 1937
- Der jüngste Tag, 1937
Novel·lesModifica
- Der ewige Spießer, 1930
- Jugend ohne Gott, 1938 (Joventut sense Déu, traducció d'Anna Soler Horta, Editorial Fonoll, 2017)[1]
- Ein Kind unserer Zeit, 1938
AltresModifica
- Sportmärchen, 1924–1926
- Interview, 1932
- Gebrauchsanweisung, 1932
ReferènciesModifica
- ↑ «L’ànima de les persones es tornarà impassible, com la cara d'un peix». Núvol, 01-04-2018. [Consulta: 5 maig 2018].