Ödön von Horváth
Ödön von Horváth (Rijeka, 9 de desembre de 1901 - Avinguda dels Camps Elisis i París, 1 de juny de 1938) ser un dramaturg i novel·lista austrohongarès.[1][2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Edmund Josef von Horváth  9 desembre 1901 Rijeka | ||
| Mort | 1r juny 1938 (36 anys) Avinguda dels Camps Elisis (França) | ||
| Causa de mort | mort accidental | ||
| Sepultura | cementiri de Heiligenstädter, Teil A, Gruppe M, Nummer 4 | ||
| Formació | Universitat de Múnic (–1921) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts escèniques i germanística | ||
| Lloc de treball | Viena Múnic Berlín | ||
| Ocupació | dramaturg, escriptor, guionista | ||
| Activitat | 1920 - | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Maria Elsner (1933–1934) | ||
| Cronologia | |||
| març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi
| ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
      | |||
Biografia
modificaHorváth fou el fill primogènit del diplomàtic austrohongarès Edmund (Ödön) Josef Horvát i de Maria Hermine Prehnal, provinent d'una família austrohongaresa de tradició militar.
Va estudiar la primària a Budapest i després a l'internat Rákóczianum, on les classes s'impartien en hongarès. El 1909, el seu pare va ser ennoblit (indicat en alemany amb la preposició «von», i en hongarès afegint una «h» al cognom) i traslladat a Múnic, però Ödön i la seva mare no el van acompanyar. El jove Horváth va assistir a l'escola secundària en alemany a Bratislava i Viena, i el 1913 va aconseguir el seu títol d'estudis secundaris i es va reunir amb els seus pares a Murnau am Staffelsee, a prop de Múnic, des d'on va poder matricular-se a la Universitat de Múnic.
Va començar a escriure d'estudiant el 1920, i en deixar la universitat sense graduar-se es va mudar a Berlín i, més endavant, va viure a Salzburg i Murnau am Staffelsee a l'Alta Baviera. El 1931 va ser guardonat juntament amb Erik Reger amb el premi Kleist i el 1933, en començar el règim nazi a Alemanya, es va mudar primer a Viena i el 1938 a París, on va morir en caure-li damunt la branca d'un arbre durant una tempesta elèctrica a l'avinguda dels Camps Elisis. Va ser enterrat al cementiri de Saint-Ouen, als afores de París, però, el 1988, en del 50è aniversari de la seva mort, les seves restes van ser exhumades i tornades a inhumar a l'Heiligenstädter Friedhof de Viena. En la seva obra pot apreciar-se la crítica al feixisme i els seus perills.[3][4]
Obra
modificaTeatre
modifica- Das Buch der Tänze, 1920
- Mord in der Mohrengasse, 1923
- Zur schönen Aussicht, 1926
- Die Bergbahn, 1926
- Sladek der schwarze Reichswehrmann, 1929
- Rund um den Kongreß, 1929)
- Italienische Nacht, 1930
- Geschichten aus dem Wiener Wald 1931, Premi Kleist
- Glaube, Liebe, Hoffnung, 1932 (Amor fe esperança, traducció de Feliu Formosa, Arola Editors, 2007)[5]
- Kasimir und Karoline, 1932
- Die Unbekannte aus der Seine, 1933
- Hin und her, 1934
- Don Joan kommt aus dem Krieg, 1936[6]
- Figaro läßt sich scheiden, 1936
- Pompeji. Komödie eines Erdbebens, 1937
- Ein Dorf ohne Männer, 1937
- Himmelwärts, 1937
- Der jüngste Tag, 1937
Novel·les
modifica- Der ewige Spießer, 1930
- Jugend ohne Gott, 1938 (Joventut sense Déu, traducció d'Anna Soler Horta, Editorial Fonoll, 2017)[7]
- Ein Kind unserer Zeit, 1938 (Un fill del nostre temps, traducció d'Anna Soler Horta, Editorial Fonoll, 2020)[8]
Altres
modifica- Sportmärchen, 1924–1926
- Interview, 1932
- Gebrauchsanweisung, 1932
Referències
modifica- ↑ Ordóñez, Marcos. «Retorno a Von Horvath» (en castellà). El País, 05-12-2013. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «Ödön von Horváth: ¿Qué generación va a ser esta?» (en castellà). RNE, 15-06-2021. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ Hildebrand D. Horvath. Rororo publishers. 1975. ISBN 3499502313.
- ↑ Krischke K. Ödön von Horvath. Heyne publishers. 1985. ISBN 3453550714.
- ↑ «Amor Fe Esperança - una petita dansa de mort | La Perla 29». [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «Don Juan Comes Back From The War – Finborough Theatre». [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «L'ànima de les persones es tornarà impassible, com la cara d'un peix». Núvol, 01-04-2018. [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ Carreras, Anna. «Ödön von Horváth desemmscara el nazisme». Núvol, 20-07-2020. [Consulta: 30 maig 2025].