Ús dels articles dels topònims en català
La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable. L'ús en català dels articles dels topònims presenta algunes peculiaritats ortogràfiques.
Articles modifica
En català s'usen en l'àmbit general els articles definits el, la, els, les, que es poden apostrofar (l') o contraure (al, als, del, dels, pel i pels).
En l'àmbit del català balear s'usa l'article salat: es, sa, ses; apostrofat (s') o també amb contraccions (as, des, pes). L'ús de l'article salat es fa en topònims on és tradicional (per exemple, es Mercadal). En canvi en altres casos s'usa l'article literari (la Mola), i en el registre formal és el recomanat.
Alguns topònims usen articles personals: en, na (n'); que poden anar amb els apel·latius ca o son.[1]
Articles segons el context modifica
Alguns topònims tenen l'article incorporat al nom, altres l'usen només dintre d'un context, i altres van sempre sense article.
La majoria de noms de la toponímia major (corònims de països, estats, regions…) s'usen sense article fora de context, molts l'admeten opcionalment, i en d'altres és obligatori, dintre d'un context.
- Argentina, Provença, Pirineus ..., però història de l'Argentina, vi de la Provença, mitologia dels Pirineus ...
En altres casos hi ha fluctuació amb diferents tendències en un sentit o l'altre, o bé s'usen sempre sense article.
En alguns casos es donen diferències semàntiques, sobretot quan s'utilitza un adjectiu darrere del topònim; en aquest cas, cal l'article.
- França, però la França colonial.
Els principis generals que determinen l'ús de l'article són:[2]
- Els noms compostos acostumen a dur article.
- els Estats Units, la Costa d'Ivori ..., però Corea del Nord, Nova Zelanda ...
- Els grups d'illes van amb article.
- La majoria de noms acabats en -a no porten article.
- La majoria de noms no acabats en -a porten article.
- La majoria de noms de muntanyes i rius porten article.
- el Montseny, la Tordera, la Garona (era Garona en aranès) ...
Les comarques tenen la consideració de toponímia major. Les comarques dels Països Catalans porten article excepte Osona, València, i algunes comarques de Mallorca. Altres unitats menors tenen l'article incorporat (el Baridà, les Guilleries …)
Els noms de comarques i rius incorporats als topònims poden anar amb article o sense.[3]
En la toponímia menor (subcomarques, municipis…) l'article queda incorporat al nom.
Llista dels municipis dels Països Catalans que duen article inicial al topònim modifica
Aquesta llista presenta totes les comarques dels Països Catalans en negreta, amb els municipis respectius, si n'hi ha, que duen article al topònim. En el cas d'Andorra, cal parlar de parròquies i no pas de municipis, i a la llista s'hi ha inclòs l'Alguer, que no és una comarca, i que té la pertinença als Països Catalans discutida.
Països amb article singular[4] modifica
|
|
|
Continents amb article modifica
- l'Àfrica
- l'Antàrtida
- l'Àsia
Regions amb article singular modifica
|
|
|
|
Contextos aïllats modifica
En contextos aïllats, com llistes, gràfics, mapes, enumeracions, normalment requereixen l'estalvi de caràcters i s'omet l'article.
Majúscules i minúscules modifica
Els articles dels topònims catalans i catalanitzats s'escriuen sempre en minúscula, tant en un text, llistats, com en una relació o en cartografia, llevat que es trobin al començament d'una frase.
- la Bisbal d'Empordà, es Castell, els Aspres, la Manxa ...
En canvi, quan l'article forma part d'un topònim no catalanitzat s'escriu en majúscula.
- Los Angeles, El Salvador, Le Havre ...
Els articles personals també van en minúscula.
Els apel·latius ca i son van sempre en majúscula.[5]
- Son Macià, Ca na Costa ...
Apostrofació modifica
En el cas de topònims en català o adaptats al català, els articles el, la, es, sa, en, na s'apostrofen sempre, d'acord amb la normativa general: l', s', n'.
- l'Alguer, l'Havana, s'Espalmador, s'Arenal, Castellar de n'Hug ..., però la Haia (per fonètica).
Els topònims no adaptats al català s'escriuen en la seva forma original.
- El Escorial, Le Havre, L'Île-Rousse ...
L'apel·latiu son no es trenca davant de vocal.
- Son Espanyol ...
Contracció modifica
En topònims catalans o catalanitzats, els articles el, els i es es contrauen quan segueixen a les preposicions a, de o per en les formes al, als, as, del, dels, des, pel, pels i pes.
- Museu Arqueològic del Caire, dels Monegres (però Castejón de Monegros), des Mercadal, als Pallaresos ...
Darrere de l'apel·latiu ca també es contrauen en cal, cals, cas i can.[5]
En canvi, l'article personal en no es contrau darrere de les preposicions a o de.
En el cas de topònims no adaptats al català, els articles no es contrauen i s'apostrofen darrere de la preposició de.
- d'El Bierzo, d'El Puerto de Santa María, al Salvador ...
Referències modifica
- ↑ Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, de l'IEC.
- ↑ L'article amb topònims estrangers, publicat per l'Idescat.
- ↑ Topònims amb article, d'Ésadir.
- ↑ Estats del món, publicat per l'ésAdir
- ↑ 5,0 5,1 Criteris que cal seguir a l'hora d'escriure correctament els topònims de l'illa de Menorca Arxivat 2008-08-27 a Wayback Machine., del Consell Insular de Menorca.