Šibenik

ciutat a Croàcia

Šibenik (croat)Sibenning (alemany), Sebenico (italià)— és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia). Està situat on el riu Krka flueix a la mar Adriàtica. La seva població era de 37.120 habitants en el cens del 2006. És, a més, la capital del comtat de Šibenik-Knin (en croat, Šibensko-kninska županija).

Infotaula de geografia políticaŠibenik
Šibenik (hr) modifica
Sibenik flag.JPG Coat of arms of Šibenik (en)
Coat of arms of Šibenik (en) Tradueix modifica
Cathédrale-Saint-Jacques.jpg
modifica

Localització
 43° 44′ 02″ N, 15° 53′ 44″ E / 43.7339°N,15.8956°E / 43.7339; 15.8956
EstatCroàcia
ŽupanijaComtat de Šibenik-Knin modifica
Capital de
Població
Total46.332 (2011) modifica
• Densitat100,94 hab/km²
Geografia
Superfície459 km² modifica
Altitud0 m modifica
Dades històriques
Creació1298 (Gregorià)
Organització política
• Mayor of Šibenik (en) Tradueix modificaŽeljko Burić (en) Tradueix modifica
Identificador descriptiu
Codi postal22 modifica
Fus horari
Prefix telefònic022 modifica
Altres

Lloc websibenik.hr modifica

HistòriaModifica

El nom de Šibenik figura ja per primera vegada i amb aquest nom el 1066 en una carta del rei croata Petar Krešimir IV. A diferència d'altres ciutats dàlmates fundades per il·liris, grecs i romans, Šibenik és la ciutat més antiga de totes fundada per dàlmates natius a la costa est de la Mar Adriàtica.

El 1298 Šibenik va aconseguir el títol de ciutat i seu episcopal. Com la resta de Dalmàcia va resistir els venecians fins al 1412. Els turcs otomans van intentar conquerir la ciutat a finals del segle XV. Durant el segle següent es va construir la fortalesa de Sant Nicolau i es va anar ampliant durant la següent centúria amb les fortaleses de Sant Joan (Tanaja) i de Šubicevac (Barone). Fins al 1797 Šibenik formà part de la República de Venècia quant en virtut del Tractat de Campo Formio d'aquell any passà a l'Imperi austríac. Fins al 1918 serà, per tant, una ciutat de l'Imperi Habsburg fora d'un breu període d'anys (1805-1813) en què s'integrà a les Províncies Il·líriques de l'imperi napoleònic. El 1918 amb els Tractats de Pau de la Conferència de París del 1919 fou assignada al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens fora del període 1941-1943 en què momentàniament va formar part de la italiana Governació de Dàlmacia. Després de la Segona Guerra Mundial es va reincorporar a Iugoslàvia i d'aquí, des del 1991, a Croàcia.

L'edifici més important de la ciutat és la Catedral de Sant Jaume que des del 2000 és a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Personatges famososModifica

Enllaços externsModifica