Šibenik

ciutat a Croàcia

Šibenik (croat)Sibenning (alemany), Sebenico (italià)— és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia). Està situat on el riu Krka flueix a la mar Adriàtica. La seva població era de 37.120 habitants en el cens del 2006. És, a més, la capital del comtat de Šibenik-Knin (en croat, Šibensko-kninska županija).

Infotaula de geografia políticaŠibenik
Šibenik (hr) Modifica el valor a Wikidata
Sibenik flag.JPG Coat of arms of Šibenik (en)
Coat of arms of Šibenik (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cathédrale-Saint-Jacques.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 43° 44′ 02″ N, 15° 53′ 44″ E / 43.7339°N,15.8956°E / 43.7339; 15.8956
EstatCroàcia
ŽupanijaComtat de Šibenik-Knin Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total46.332 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat100,94 hab/km²
Geografia
Superfície459 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1298 (Gregorià)
Organització política
• Mayor of Šibenik (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataŽeljko Burić (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic022 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websibenik.hr Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El nom de Šibenik figura ja per primera vegada i amb aquest nom el 1066 en una carta del rei croata Petar Krešimir IV. A diferència d'altres ciutats dàlmates fundades per il·liris, grecs i romans, Šibenik és la ciutat més antiga de totes fundada per dàlmates natius a la costa est de la Mar Adriàtica.

El 1298 Šibenik va aconseguir el títol de ciutat i seu episcopal. Com la resta de Dalmàcia va resistir els venecians fins al 1412. Els turcs otomans van intentar conquerir la ciutat a finals del segle xv. Durant el segle següent es va construir la fortalesa de Sant Nicolau i es va anar ampliant durant la següent centúria amb les fortaleses de Sant Joan (Tanaja) i de Šubicevac (Barone). Fins al 1797 Šibenik formà part de la República de Venècia quant en virtut del Tractat de Campo Formio d'aquell any passà a l'Imperi austríac. Fins al 1918 serà, per tant, una ciutat de l'Imperi Habsburg fora d'un breu període d'anys (1805-1813) en què s'integrà a les Províncies Il·líriques de l'imperi napoleònic. El 1918 amb els Tractats de Pau de la Conferència de París del 1919 fou assignada al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens fora del període 1941-1943 en què momentàniament va formar part de la italiana Governació de Dàlmacia. Després de la Segona Guerra Mundial es va reincorporar a Iugoslàvia i d'aquí, des del 1991, a Croàcia.

L'edifici més important de la ciutat és la Catedral de Sant Jaume que des del 2000 és a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Personatges famososModifica

Enllaços externsModifica