σ-àlgebra de Borel

àlgebra engendrada pels oberts d'un espai topològic

La σ-àlgebra de Borel associada a un espai topològic T és la més petita de les σ-àlgebres sobre T que conté tots els conjunts oberts de T (o, equivalentment, tots els conjunts tancats de T);[1][2] en altres paraules, és la σ-àlgebra generada pels conjunts oberts (o tancats) de T. Els elements de la σ-àlgebra de Borel s'anomenen conjunts de Borel o conjunts borelians o simplement borelians. L'existència i unicitat d'aquesta σ-àlgebra es demostra construint-la com la intersecció de totes les σ-àlgebres que contenen T, ja que el resultat d'una intersecció d'un nombre arbitrari de σ-àlgebres és també una σ-àlgebra.[3]

Propietats

modifica

Designarem per   la  -àlgebra de Borel sobre espai topològic  

σ-àlgebra de Borel sobre un subconjunt

modifica

Recordem que si   és una  -àlgebra sobre un conjunt   i   és un subconjunt arbitrari, aleshores la família de conjunts  és una  -àlgebra sobre   que s'anomena la  -àlgebra traça sobre  .[4]

Sigui   un espai topològic i considerem un subconjunt   amb la topologia traça o topologia induïda) i la corresponent  -àlgebra de Borel sobre  ,   . Aleshores [2] 

σ-àlgebra de Borel sobre un producte de conjunts

modifica

Siguin   i   dos espais mesurables. Recordem que la  -àlgebra producte   sobre   és la  -àlgebra generada pels conjunts de la forma  , amb   i  .[5]

Siguin   i   dos espais topològics i considerem   amb la topologia producte. Aleshores  A més, si   i   són espais mètrics separables, llavors val la igualtat:[6] 

σ-àlgebra de Borel sobre el conjunt del nombres reals

modifica

Un exemple particularment important és la σ-àlgebra de Borel sobre el conjunt dels nombres reals  ,[7] que designarem per   . Donat que tot conjunt obert de   és la reunió d'un nombre finit o infinit numerable d'intervals oberts disjunts,[1]   és la mínima σ-àlgebra sobre   que conté tots els intervals oberts de  . Tenim les següents caracteritzacions [8] (entre altres): És la mínima σ-àlgebra a   que conté:

  • Tots els intervals oberts.
  • Tots els intervals tancats.
  • Tots els intervals de la forma   amb  .
  • totes les semirectes de la forma  .
  • totes les semirectes de la forma  .

Això és degut al fet que qualsevol classe d'intervals es pot obtenir a partir de les altres mitjançant operacions numerables. Per exemple,  . Encara més, utilitzant la densitat dels nombres racionals es pot veure que en les col·leccions d'intervals anteriors n'hi ha prou amb considerar els intervals amb extrems racionals: per exemple,   és la σ-àlgebra generada per la família  .[9] Es diu que és una σ-àlgebra separable[10] o numerablement generada[11]

Una propietat important és que   té el mateix cardinal que   [12]  

σ-àlgebra de Borel sobre ℝn

modifica

De manera anàloga és defineix la σ-àlgebra de Borel sobre  , que es designa per  : és la menor σ-àlgebra que conté tots els oberts de   (o tots els tancats), i també admet diverses famílies de generadors, per exemple, els productes d'intervals oberts   o semioberts  , etc., que a més poden agafar-se amb d'extrems racionals.[9]

Tenim que [6] 

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 {{{títol}}}. 2a edició. títol=Real analysis: modern techniques and their applications|editorial=New York J. Wiley & sons|data=1999|lloc=Chichester Weinheim [etc.]|isbn=978-0-471-31716-6|nom=Gerald B.|cognom=Folland|pàgines=22}}
  2. 2,0 2,1 Dellacherie, C.; Meyer, P. A.. Probabilités et potentiel. París: Hermann, ©1975-<c1992>, p. 12. ISBN 2705613722. 
  3. Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 19. ISBN 9780511647987. 
  4. Schilling, René L. Measures, integrals and martingales. Cambridge ; New York: Cambridge University Press, 2005, p. 16. ISBN 978-0-521-85015-5. 
  5. Schilling, René L. Measures, integrals and martingales. Cambridge ; New York: Cambridge University Press, 2005, p. 121. ISBN 978-0-521-85015-5. 
  6. 6,0 6,1 {{{títol}}}. 2a edició. títol=Real analysis: modern techniques and their applications|editorial=New York J. Wiley & sons|data=1999|lloc=Chichester Weinheim [etc.]|isbn=978-0-471-31716-6|nom=Gerald B.|cognom=Folland|pàgines=23}}
  7. Bonet, Eduard. Espais de probabilitat finits. Barcelona: Editorial lavínia, S. A., 1969, p. 132. 
  8. Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 18. ISBN 9780511647987. 
  9. 9,0 9,1 Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 22. ISBN 9780511647987. 
  10. Neveu, Jacques. Bases mathématiques du calcul des probabilités. 2ème édition revue et corrigée. París: Masson et Cie, 1970, p. 14. ISBN 2-225-61787-2. 
  11. Ash, Robert B.. Probability and measure theory. 2a edició. San Diego: Harcourt/Academic Press, 2000, p. 121. ISBN 0-12-065202-1. 
  12. Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 332. ISBN 9780511647987.