100 metres llisos

cursa sprint

Els 100 metres llisos constitueixen la competició reina de l'atletisme de velocitat. És la cursa més curta que es disputa a les competicions a l'aire lliure i forma part del programa olímpic des de la primera edició d'Atenes 1896. Tot i que es disputen proves més curtes a l'atletisme, com ara els 60 metres llisos, els campions del món i olímpic són considerats l'home i la dona més ràpids del planeta.

Infotaula d'esport100 metres llisos
Usain Bolt encapçala la final dels 100 metres llisos al Campionat del Món d'atletisme de 2013. Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Tipuscursa de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Distància100 m Modifica el valor a Wikidata
Sortida d'una cursa dels 100 metres llisos.
Cursa de la final de 100 metres femenins a la 28 Universiada d'Estiu 2015

Característiques

modifica

Els 100 metres llisos consisteixen en un esprint que els atletes professionals realitzen en un temps al voltant dels 10 segons, emprant unes 45 passes. La velocitat mitjana és d'entre 36 i 37 km/h. La velocitat màxima és de 42 – 44 km/h, on s'arriba a la darrera meitat de la cursa, principalment entre els 60 i els 80 metres.

La prova es desenvolupa a la recta final de les pistes d'atletisme. Per realitzar-los els atletes utilitzen un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes de claus d'atletisme, que per iniciar la cursa se situen en uns estreps. Malgrat això, és reglamentari participar en la major part de competicions internacionals amb conjunts de roba més complets. Alguns atletes, principalment dones, ho han utilitzat tant per motius culturals com per a trobar un major dinamisme.

Història

modifica

La prova dels 100 metres llisos masculins va formar part del programa de la primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna que es van celebrar a la ciutat d'Atenes el 1896 (la prova femenina no debutaria en uns Jocs fins a l'edició de 1928 celebrada a Amsterdam). En aquella ocasió es va córrer sobre una pista de cendra i carbó. La posició de sortida era lliure i cada atleta adoptava la que més creia que l'afavoria, resultant vencedor el nord-americà Thomas Burke el, únic atleta de la prova que va sortir amb les mans recolzades sobre la pista i fent uns forats a terra per tenir un millor suport de sortida.

El 1912, amb la fundació de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF), es reconeix la primera marca mundial de la prova en la persona de Donald Lippincott que, amb un temps de 10,6 s, va recórrer la distància a la pista olímpica d'Estocolm.

El 1928 els nord-americans George Breshnahan i William Tuttle inventen els tacs de sortida, millorant així el punt de suport a la sortida i optimitzant l'impuls que, fins aleshores, s'obtenia practicant sobre la pista de cendra uns petits forats en els quals s'introduïen els peus, pràctica que havia introduït, el 1887, Charles Sherill. No obstant això, els tacs de sortida no van ser reconeguts per la IAAF fins a 1937.

El 1938 la IAAF va establir que per considerar vàlida qualsevol marca de la distància, el vent favorable durant la realització de la prova havia de ser inferior als 2,0 m/s.

El 20 de juny de 1968, a Sacramento, durant la celebració de les proves de selecció de l'equip nord-americà que hauria de competir en els Jocs Olímpics de Mèxic, els nord-americans Jim Hines, Ronnie Ray Smith i Charles Greene aconseguiren córrer per primera vegada la distància per sota dels 10 segons, fixant la marca mundial en 9,9 s.

L'1 de gener de 1977 la IAAF decideix abandonar el cronometratge manual que havia vingut coexistint amb l'electrònic des de 1932, establint que tot registre oficial havia de realitzar electrònicament per tenir validesa oficial.

Dades importants

modifica
 
Corredors a punt de prendre la sortida.

Al començament de la prova, alguns atletes utilitzen trucs psicològics, com tractar de ser els últims en posicionar-se en els tacs de sortida. Una intimidació més directament és considerada antiesportiva. El jutge àrbitre mantindrà als corredors en posició de sortida per un temps impredictible de al voltant de dos segons, passats els quals farà el tret de sortida.

Temps de reacció

modifica

El temps transcorregut entre el tret i la primera puntada contra els tacs de sortida és mesurat electrònicament a través de sensors instal·lats a la pistola i en els tacs.

Qualsevol temps inferior a 0,1 segons és considerat com una sortida nul·la (es denomina "caçar la sortida"). Aquesta mesura es va considerar després d'estudiar el temps que tarda el so del tret a propagar per l'aire, el que tarda a arribar a les orelles dels competidors i el temps de reacció humana davant el so, el temps transcorregut en sentir el tret i sortir del tac de partida.

Sortides nul·les o sortides en fals

modifica

Durant molts anys, els corredors eren desqualificats si eren responsables de dues sortides en fals. En aquestes condicions, la regla propiciava que la sortida es repetís un nombre indeterminat de vegades, la qual cosa donava com a resultat que els atletes perdessin concentració. La regla actual diu que qualsevol atleta responsable d'una sortida en fals és desqualificat immediatament.

Les condicions climàtiques són crucials per a l'execució d'aquesta prova. Un vent de cua és molt beneficiós per als competidors, mentre que un vent de cap anirà en detriment d'aquests. Per aquesta raó, el màxim vent de cua permès perquè la marca es consideri legal és de 2,0 m / s. La resistència a l'aire també afecta de manera important a la prova. Per això, els velocistes realitzen millors temps quan van a altures elevades, on la resistència a l'aire és menor.

Rècords

modifica
 
Usain Bolt celebrant haver batut el rècord del món als Jocs Olímpics de Pequín el 2008.
 
Carl Lewis el 2009.
 
Maurice Greene als Jocs Olímpics de Sydney.
  • actualitzat a 13 d'agost de 2024[1][2]
Àrea Homes Dones
Temps (s) Vent (m/s) Atleta País Temps (s) Vent (m/s) Atleta País
Àfrica 9,77 +1.2 Ferdinand Omanyala   Kenya 10,72 +1.4 Marie-Josée Ta Lou   Costa d'Ivori
Amèrica del Nord, Central
i el Carib
9,58 WR +0.9 Usain Bolt   Jamaica 10,49 WR 0.0 Florence Griffith-Joyner   Estats Units
Amèrica del Sud 9,89 +0.8 Issamade Asinga   Surinam 10,91 −0.2 Rosângela Santos   Brasil
Àsia 9,83 +0.9 Su Bingtian   Xina 10,79 0.0 Li Xuemei   R.P. de la Xina
Europa 9,80 +0.1 Marcell Jacobs   Itàlia 10,73 +2.0 Christine Arron   França
Oceania 9,93 +1.8 Patrick Johnson   Austràlia 10,96 +2.0 Zoe Hobbs   Nova Zelanda

Atletes amb millors marques mundials

modifica

Categoria masculina

modifica
  • actualitzat a 13 d'agost de 2024[3]
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta País Data Lloc Ref.
1 9,58 +0.9 Usain Bolt   Jamaica 16 d'agost de 2009 Berlín [4]
2 9,69 +2.0 Tyson Gay   Estats Units 20 de setembre de 2009 Xanghai [5]
−0.1 Yohan Blake   Jamaica 23 d'agost de 2012 Lausana [6]
4 9,72 +0.2 Asafa Powell   Jamaica 2 de setembre de 2008 Lausana [7]
5 9,74 +0.9 Justin Gatlin   Estats Units 15 de maig de 2015 Doha [8]
6 9,76 +0.6 Christian Coleman   Estats Units 28 de setembre de 2019 Doha [9]
+1.2 Trayvon Bromell   Estats Units 18 de setembre de 2021 Nairobi [10]
+1.4 Fred Kerley   Estats Units 24 de juny 2022 Oregon [11]
9 9,77 +1.2 Ferdinand Omanyala   Kenya 18 setembre 2021 Nairobi [12]
+0.9 Kishane Thompson   Jamaica 28 juny 2024 Kingston [13]

Categoria femenina

modifica
 
L'actual posseïdora del rècord del món femení, l'estatunidenca Florence Griffith-Joyner.
 
Christine Arron (esquerra) guanyant la cursa dels 100 metres al meeting de Weltklasse.
  • actualitzat a 13 d'agost de 2024[14]
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta País Data Lloc Ref
1 10,49 0.0 Florence Griffith-Joyner   Estats Units 16 de juliol de 1988 Indianapolis
2 10,54 +0.9 Elaine Thompson   Jamaica 21 agost 2021 Oregon [15]
3 10,60 +1.7 Shelly-Ann Fraser-Pryce   Jamaica 26 agost 2021 Lausana [16]
4 10,64 +1.2 Carmelita Jeter   Estats Units 20 de setembre de 2009 Xanghai
5 10,65 +1.1 Marion Jones   Estats Units 12 de setembre de 1998 Johannesburg
+1.0 Shericka Jackson   Jamaica 7 juliol 2023 Kingston [17]
-0.2 Sha'Carri Richardson   Estats Units 21 agost 2023 Budapest [18]
8 10,72 +0.4 Marie-Josée Ta Lou   Costa d'Ivori 10 agost 2022 Mònaco [19]
9 10,73 +2.0 Christine Arron   França 19 d'agost de 1998 Budapest
10 10,74 +1.3 Merlene Ottey   Jamaica 7 de setembre de 1996 Milà
+1.0 English Gardner   Estats Units 3 July 2016 Eugene [20]

Campions olímpics

modifica
Jocs Olímpics Or Plata Bronze
Atenes 1896   Thomas Burke (USA)   Fritz Hofmann (Alemanya)   Francis Lane (USA)
  Alojz Sokol (HUN)
París 1900   Frank Jarvis (USA)   Walter Tewksbury (USA)   Stan Rowley (AUS)
St. Louis 1904   Archie Hahn (USA)   Nate Cartmell (USA)   William Hogenson (USA)
Londres 1908   Reggie Walker (RSA)   James Rector (USA)   Robert Kerr (CAN)
Estocolm 1912   Ralph Craig (USA)   Alvah Meyer (USA)   Donald Lippincott (USA)
Anvers 1920   Charlie Paddock (USA)   Morris Kirksey (USA)   Harry Edward (GBR)
París 1924   Harold Abrahams (GBR)   Jackson Scholz (USA)   Arthur Porritt (NZL)
Amsterdam 1928   Percy Williams (CAN)   Jack London (GBR)   Georg Lammers (Alemanya)
Los Angeles 1932   Eddie Tolan (USA)   Ralph Metcalfe (USA)   Arthur Jonath (Alemanya)
Berlín 1936   Jesse Owens (USA)   Ralph Metcalfe (USA)   Tinus Osendarp (NED)
Londres 1948   Harrison Dillard (USA)   Barney Ewell (USA)   Lloyd LaBeach (PAN)
Helsinki 1952   Lindy Remigino (USA)   Herbert McKenley (JAM)   McDonald Bailey (GBR)
Melbourne 1956   Bobby Morrow (USA)   Thane Baker (USA)   Hector Hogan (AUS)
Roma 1960   Armin Hary (Alemanya)   David Sime (USA)   Peter Radford (GBR)
Tokyo 1964   Bob Hayes (USA)   Enrique Figuerola (CUB)   Harry Jerome (CAN)
Ciutat de Mèxic 1968   Jim Hines (USA)   Lennox Miller (JAM)   Charlie Greene (USA)
Munich 1972   Valeri Borzov (URS)   Robert Taylor (USA)   Lennox Miller (JAM)
Mont-real 1976   Hasely Crawford (TRI)   Don Quarrie (JAM)   Valeri Borzov (URS)
Moscou 1980   Allan Wells (GBR)   Silvio Leonard (CUB)   Petar Petrov (BUL)
Los Angeles 1984   Carl Lewis (USA)   Sam Graddy (USA)   Ben Johnson (CAN)
Seül 1988   Carl Lewis (USA)   Linford Christie (GBR)   Calvin Smith (USA)
Barcelona 1992   Linford Christie (GBR)   Frankie Fredericks (NAM)   Dennis Mitchell (USA)
Atlanta 1996   Donovan Bailey (CAN)   Frankie Fredericks (NAM)   Ato Boldon (TRI)
Sydney 2000   Maurice Greene (USA)   Ato Boldon (TRI)   Obadele Thompson (BAR)
Atenes 2004   Justin Gatlin (USA)   Francis Obikwelu (POR)   Maurice Greene (USA)
Pequín 2008   Usain Bolt (JAM)   Richard Thompson (TRI)   Walter Dix (USA)
Londres 2012   Usain Bolt (JAM)   Yohan Blake (JAM)   Justin Gatlin (USA)
Rio de Janeiro 2016   Usain Bolt (JAM)   Justin Gatlin (USA)   Andre De Grasse (CAN)
Tòquio 2020   Marcell Jacobs (ITA)   Fred Kerley (EUA)   Andre De Grasse (CAN)
París 2024   Noah Lyles (EUA)   Kishane Thomson (JAM)   Fred Kerley (EUA)
Jocs Olímpics Or Plata Bronze
Amsterdam 1928   Betty Robinson (USA)   Fanny Rosenfeld (CAN)   Ethel Smith (CAN)
Los Angeles 1932   Stella Walasiewicz (POL)   Hilda Strike (CAN)   Wilhelmina von Bremen (USA)
Berlín 1936   Helen Stephens (USA)   Stella Walasiewicz (POL)   Kathe Krauss (Alemanya)
Londres 1948   Fanny Blankers-Koen (NED)   Dorothy Manley (GBR)   Shirley Strickland (AUS)
Helsinki 1952   Marjorie Jackson (AUS)   Daphne Hasenjager (RSA)   Shirley Strickland (AUS)
Melbourne 1956   Betty Cuthbert (AUS)   Christa Stubnick (EUA)   Marlene Mathews (AUS)
Roma 1960   Wilma Rudolph (USA)   Dorothy Hyman (GBR)   Giuseppina Leone (ITA)
Tokyo 1964   Wyomia Tyus (USA)   Edith McGuire-Duvall (USA)   Ewa Klobukowska (POL)
Ciutat de Mèxic 1968   Wyomia Tyus (USA)   Barbara Ferrell (USA)   Irena Szewińska (POL)
Múnic 1972   Renate Stecher (GDR)   Raelene Boyle (AUS)   Silvia Chivas (CUB)
Mont-real 1976   Annegret Richter (FRG)   Renate Stecher (GDR)   Inge Helten (FRG)
Moscou 1980   Liudmila Kondrateva (URS)   Marlies Gohr (GDR)   Ingrid Auerswald (GDR)
Los Angeles 1984   Evelyn Ashford (USA)   Alice Brown (USA)   Merlene Ottey (JAM)
Seül 1988   Florence Griffith-Joyner (USA)   Evelyn Ashford (USA)   Heike Drechsler (GDR)
Barcelona 1992   Gail Devers (USA)   Juliet Cuthbert (JAM)   Irina Privalova (EUN)
Atlanta 1996   Gail Devers (USA)   Merlene Ottey (JAM)   Gwen Torrence (USA)
Sydney 2000 vacant[21]   Katerina Thanou (GRE)   Tanya Lawrence (JAM)
Atenes 2004   Iulia Nesterenko (BLR)   Lauryn Williams (USA)   Veronica Campbell (JAM)
Pequín 2008   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Sherone Simpson (JAM)
  Kerron Stewart (JAM)
No entregada
Londres 2012   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Carmelita Jeter (USA)   Veronica Campbell-Brown (JAM)
Rio de Janeiro 2016   Elaine Thompson (JAM)   Tori Bowie (USA)   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)
Tòquio 2020   Elaine Thompson (JAM)   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Shericka Jackson (JAM)
París 2024   Julien Alfred (LCA)   Sha'Carri Richardson (USA)   Melissa Jefferson (USA)

Campions mundials

modifica
Campionats Or Plata Bronze
Helsinki 1983   Carl Lewis (USA)   Calvin Smith (USA)   Emmit King (USA)
Roma 1987   Carl Lewis (USA)   Raymond Stewart (JAM)   Linford Christie (GBR)
Tokyo 1991   Carl Lewis (USA)   Leroy Burrell (USA)   Dennis Mitchell (USA)
Stuttgart 1993   Linford Christie (GBR)   Andre Cason (USA)   Dennis Mitchell (USA)
Göteborg 1995   Donovan Bailey (CAN)   Bruny Surin (CAN)   Ato Boldon (TRI)
Atenes 1997   Maurice Greene (USA)   Donovan Bailey (CAN)   Tim Montgomery (USA)
Sevilla 1999   Maurice Greene (USA)   Bruny Surin (CAN)   Dwain Chambers (GBR)
Edmonton 2001   Maurice Greene (USA)   Bernard Williams (USA)   Ato Boldon (TRI)
París 2003   Kim Collins (SKN)   Darrel Brown (TRI)   Darren Campbell (GBR)
Helsinki 2005   Justin Gatlin (USA)   Michael Frater (JAM)   Kim Collins (SKN)
Osaka 2007   Tyson Gay (USA)   Derrick Atkins (BAH)   Asafa Powell (JAM)
Berlín 2009   Usain Bolt (JAM)   Tyson Gay (USA)   Asafa Powell (JAM)
Daegu 2011   Yohan Blake (JAM)   Walter Dix (USA)   Kim Collins (SKN)
Moscou 2013   Usain Bolt (JAM)   Justin Gatlin (USA)   Nesta Carter (JAM)
Beijing 2015   Usain Bolt (JAM)   Justin Gatlin (USA)   Trayvon Bromell (USA)
  Andre De Grasse (CAN)
Londres 2017   Justin Gatlin (USA)   Christian Coleman (USA)   Usain Bolt (JAM)
Doha 2019   Christian Coleman (USA)   Justin Gatlin (USA)   Andre De Grasse (CAN)
Eugene 2022   Fred Kerley (USA)   Marvin Bracy (USA)   Trayvon Bromell (USA)
Budapest 2023   Noah Lyles (USA)   Letsile Tebogo (BOT)   Zharnel Hughes (GBR)
Campionats Or Plata Bronze
Hèlsinki 1983   Marlies Oelsner-Göhr (GDR)   Marita Koch (GDR)   Diane Williams (USA)
Roma 1987   Silke Gladisch-Möller (GDR)   Heike Daute-Drechsler (GDR)   Merlene Ottey (JAM)
Tòquio 1991   Katrin Krabbe (GER)   Gwen Torrence (USA)   Merlene Ottey (JAM)
Stuttgart 1993   Gail Devers (USA)   Merlene Ottey (JAM)   Gwen Torrence (USA)
Göteborg 1995   Gwen Torrence (USA)   Merlene Ottey (JAM)   Irina Privalova (RUS)
Atenes 1997   Marion Jones (USA)   Zhanna Pintusevich (UKR)   Savatheda Fynes (BAH)
Sevilla 1999   Marion Jones (USA)   Inger Miller (USA)   Ekaterini Thanou (GRE)
Edmonton 2001   Zhanna Pintusevich-Block (UKR)   Ekaterini Thanou (GRE)   Chandra Sturrup (BAH)
Saint-Denis 2003   Torri Edwards (USA)   Chandra Sturrup (BAH)   Ekaterini Thanou (GRE)
Hèlsinki 2005   Lauryn Williams (USA)   Veronica Campbell (JAM)   Christine Arron (FRA)
Osaka 2007   Veronica Campbell-Brown (JAM)   Lauryn Williams (USA)   Carmelita Jeter (USA)
Berlín 2009   Shelly-Ann Fraser (JAM)   Kerron Stewart (JAM)   Carmelita Jeter (USA)
Daegu 2011   Carmelita Jeter (USA)   Veronica Campbell-Brown (JAM)   Kelly-Ann Baptiste (TRI)
Moscou 2013   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Murielle Ahouré (CIV)   Carmelita Jeter (USA)
Beijing 2015   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Dafne Schippers (NED)   Tori Bowie (USA)
Londres 2017   Tori Bowie (USA)   Marie-Josée Ta Lou (CIV)   Dafne Schippers (NED)
Doha 2019   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Dina Asher-Smith (GBR)   Marie-Josée Ta Lou (CIV)
Eugene 2022   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)   Shericka Jackson (JAM)   Elaine Thompson (JAM)
Budapest 2023   Sha'Carri Richardson (USA)   Shericka Jackson (JAM)   Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)

Evolució del rècord del món de 100 metres llisos

modifica

 

Referències

modifica
  1. «Rècords 100m llisos masculí» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 13 agost 2024].
  2. «Rècords 100m llisos femení» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 13 agost 2024].
  3. «Millors marques de totes els temps - 100m llisos masculí» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 13 agost 2024].
  4. Layden, Tim. «Bolt Strikes Twice». Sports Illustrated, 31-08-2009. [Consulta: 5 desembre 2018].
  5. «Tyson Gay equals Usain Bolt's old world record with second fastest 100m». The Guardian, 20-09-2009. [Consulta: 5 desembre 2018].
  6. Campigotto, Jesse. «Yohan Blake becomes 3rd man to run 9.69». Canadian Broadcasting Corporation, 23-08-2012. [Consulta: 5 desembre 2018].
  7. Ledsom, Mark. «Powell equals second fastest 100 meters time». Reuters, 02-09-2008. [Consulta: 5 desembre 2018].
  8. «Justin Gatlin runs fastest 100 meters in world this year». ESPN Internet Ventures, 15-05-2015. [Consulta: 5 desembre 2018].
  9. «100m Results». IAAF, 28-09-2019. [Consulta: 29 setembre 2019].
  10. «Bromell blasts to world-leading 9.76 in Nairobi» (en anglès). World athletics, 18-09-2021.
  11. «Fred Kerley U.S. sweep of men's 100m at WCH Oregon 22» (en anglès). World athletics, 17-07-2022.
  12. «9.77 seconds! Ferdinand Omanyala runs second fastest time in the world» (en anglès). Nation.africa, 18-09-2021.
  13. «Jamaican sprinter Kishane Thompson runs 100m in 9.77 seconds» (en anglès). CBC, 29-06-2024.
  14. «Millors marques tots els temps - 100m llisos femení» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 13 agost 2024].
  15. «Elaine Thompson acecha el récord de Florence Griffith» (en castellà). Mundo Deportivo, 22-08-2021.
  16. «Fraser-Pryce runs the third-fastest women's 100m ever» (en anglès). olympics.com. [Consulta: 12 agost 2023].
  17. «Jamaica's Jackson sizzles to world lead in 100-metre» (en anglès). Reuters, 08-07-2023.
  18. «Sha'Carri Ricardson crowned women's 100m champion at track worlds in championship record 10.65» (en anglès). World Athletics, 21-08-2023.
  19. «Ivorian Sprint Queen Marie Josée Ta Lou celebrates after African record» (en anglès). African News, 11-08-2022.
  20. Roy Jordan «Six world leads on third day of US Olympic Trials». IAAF, 04-07-2016 [Consulta: 4 juliol 2016].
  21. El 5 d'octubre de 2007 la nord-americana Marion Jones va admetre haver-se dopat per augmentar el seu rendiment als Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 a Sydney (Austràlia). El 9 d'octubre d'aquell any Jones retornà les seves medalles al Comitè Nacional dels Estats Units, que al seu torn les retornà al Comitè Olímpic Internacional (COI). El COI decidí retirar les medalles a Jones així com als relleus en els quals havia pres part, i deixà vacant els seus llocs.