100 metres llisos
Els 100 metres llisos constitueixen la competició reina de l'atletisme de velocitat. És la cursa més curta que es disputa a les competicions a l'aire lliure i forma part del programa olímpic des de la primera edició d'Atenes 1896. Tot i que es disputen proves més curtes a l'atletisme, com ara els 60 metres llisos, els campions del món i olímpic són considerats l'home i la dona més ràpids del planeta.
 Usain Bolt encapçala la final dels 100 metres llisos al Campionat del Món d'atletisme de 2013.  | |
| Esport | atletisme |
|---|---|
| Tipus | cursa de velocitat |
| Distància | 100 m |
CaracterístiquesModifica
Els 100 metres llisos consisteixen en un esprint que els atletes professionals realitzen en un temps al voltant dels 10 segons, emprant unes 45 passes. La velocitat mitjana és d'entre 36 i 37 km/h. La velocitat màxima és de 42 – 44 km/h, on s'arriba a la darrera meitat de la cursa, principalment entre els 60 i els 80 metres.
La prova es desenvolupa a la recta final de les pistes d'atletisme. Per realitzar-los els atletes utilitzen un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes de claus d'atletisme. Malgrat això, és reglamentari participar en la major part de competicions internacionals amb conjunts de roba més complets. Alguns atletes, principalment dones, ho han utilitzat tant per motius culturals com per a trobar un major dinamisme.
HistòriaModifica
La prova dels 100 metres llisos masculins va formar part del programa de la primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna que es van celebrar a la ciutat d'Atenes el 1896 (la prova femenina no debutaria en uns Jocs fins a l'edició de 1928 celebrada a Amsterdam). En aquella ocasió es va córrer sobre una pista de cendra i carbó. La posició de sortida era lliure i cada atleta adoptava la que més creia que l'afavoria, resultant vencedor el nord-americà Thomas Burke el, únic atleta de la prova que va sortir amb les mans recolzades sobre la pista i fent uns forats a terra per tenir un millor suport de sortida.
El 1912, amb la fundació de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF), es reconeix la primera marca mundial de la prova en la persona de Donald Lippincott que, amb un temps de 10,6 s, va recórrer la distància a la pista olímpica d'Estocolm.
El 1928 els nord-americans George Breshnahan i William Tuttle inventen els tacs de sortida, millorant així el punt de suport a la sortida i optimitzant l'impuls que, fins aleshores, s'obtenia practicant sobre la pista de cendra uns petits forats en els quals s'introduïen els peus, pràctica que havia introduït, el 1887, Charles Sherill. No obstant això, els tacs de sortida no van ser reconeguts per la IAAF fins a 1937.
El 1938 la IAAF va establir que per considerar vàlida qualsevol marca de la distància, el vent favorable durant la realització de la prova havia de ser inferior als 2,0 m/s.
El 20 de juny de 1968, a Sacramento, durant la celebració de les proves de selecció de l'equip nord-americà que hauria de competir en els Jocs Olímpics de Mèxic, els nord-americans Jim Hines, Ronnie Ray Smith i Charles Greene aconseguiren córrer per primera vegada la distància per sota dels 10 segons, fixant la marca mundial en 9,9 s.
L'1 de gener de 1977 la IAAF decideix abandonar el cronometratge manual que havia vingut coexistint amb l'electrònic des de 1932, establint que tot registre oficial havia de realitzar electrònicament per tenir validesa oficial.
Dades importantsModifica
Al començament de la prova, alguns atletes utilitzen trucs psicològics, com tractar de ser els últims en posicionar-se en els tacs de sortida. Una intimidació més directament és considerada antiesportiva. El jutge àrbitre mantindrà als corredors en posició de sortida per un temps impredictible de al voltant de dos segons, passats els quals farà el tret de sortida.
Temps de reaccióModifica
El temps transcorregut entre el tret i la primera puntada contra els tacs de sortida és mesurat electrònicament a través de sensors instal·lats a la pistola i en els tacs.
Qualsevol temps inferior a 0,1 segons és considerat com una sortida nul·la (es denomina "caçar la sortida"). Aquesta mesura es va considerar després d'estudiar el temps que tarda el so del tret a propagar per l'aire, el que tarda a arribar a les orelles dels competidors i el temps de reacció humana davant el so, el temps transcorregut en sentir el tret i sortir del tac de partida.
Sortides nul·les o sortides en falsModifica
Durant molts anys, els corredors eren desqualificats si eren responsables de dues sortides en fals. En aquestes condicions, la regla propiciava que la sortida es repetís un nombre indeterminat de vegades, la qual cosa donava com a resultat que els atletes perdessin concentració. La regla actual diu que qualsevol atleta responsable d'una sortida en fals és desqualificat immediatament.
Les condicions climàtiques són crucials per a l'execució d'aquesta prova. Un vent de cua és molt beneficiós per als competidors, mentre que un vent de cap anirà en detriment d'aquests. Per aquesta raó, el màxim vent de cua permès perquè la marca es consideri legal és de 2,0 m / s. La resistència a l'aire també afecta de manera important a la prova. Per això, els velocistes realitzen millors temps quan van a altures elevades, on la resistència a l'aire és menor.
RècordsModifica
- actualitzat a 25 d'abril de 2020[1]
| Àrea | Homes | Dones | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temps (s) | Vent (m/s) | Atleta | País | Temps (s) | Vent (m/s) | Atleta | País | |
| Àfrica | 9.85 | +1.7 | Olusoji Fasuba |  Nigèria |
10.78 | +1.6 | Murielle Ahouré |  Costa d'Ivori
|
| Amèrica del Nord, Central i el Carib |
9.58 WR | +0.9 | Usain Bolt |  Jamaica |
10.49 WR | 0.0 | Florence Griffith-Joyner |  Estats Units
|
| Amèrica del Sud | 10.00 A | +1.6 | Robson da Silva |  Brasil |
10.91 | −0.2 | Rosângela Santos | Brasil
|
| Àsia | 9.91 | +1.8 | Femi Ogunode |  Qatar |
10.79 | 0.0 | Li Xuemei |  República Popular de la Xina
|
| +0.6 | ||||||||
| +0.2 | Su Bingtian | República Popular de la Xina
| ||||||
| +0.8 | ||||||||
| Europa | 9.86 | +0.6 | Francis Obikwelu |  Portugal |
10.73 | +2.0 | Christine Arron |  França
|
| +1.3 | Jimmy Vicaut | França
| ||||||
| +1.8 | ||||||||
| Oceania | 9.93 | +1.8 | Patrick Johnson |  Austràlia |
11.11 | +1.9 | Melissa Breen | Austràlia
|
Atletes amb millors marques mundialsModifica
Categoria masculinaModifica
- actualitzat a 25 abril 2020[2]
| Ranking | Marca | Vent (m/s) | Atleta | País | Data | Lloc | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 9.58 | +0.9 | Usain Bolt | Jamaica |
16 d'agost de 2009 | Berlín | [3] |
| 2 | 9.69 | +2.0 | Tyson Gay | Estats Units |
20 de setembre de 2009 | Xanghai | [4] |
| −0.1 | Yohan Blake | Jamaica |
23 d'agost de 2012 | Lausana | [5] | ||
| 4 | 9.72 | +0.2 | Asafa Powell | Jamaica |
2 de setembre de 2008 | Lausana | [6] |
| 5 | 9.74 | +0.9 | Justin Gatlin | Estats Units |
15 de maig de 2015 | Doha | [7] |
| 6 | 9.76 | +0.6 | Christian Coleman | Estats Units
|
28 de setembre de 2019 | Doha | [8] |
| 7 | 9.78 | +0.9 | Nesta Carter | Jamaica |
29 d'agost de 2010 | Rieti | [9] |
| 8 | 9.79 | +0.1 | Maurice Greene | Estats Units |
16 de juny de 1999 | Atenes | [10] |
| 9 | 9.80 | +1.3 | Steve Mullings | Jamaica |
4 de juny de 2011 | Eugene | [11] |
| 10 | 9.82 | +1.7 | Richard Thompson |  Trinitat i Tobago |
21 de juny de 2014 | Port of Spain | [12] |
Categoria femeninaModifica
- actualitzat a 25 abril 2020[13]
| Ranking | Marca | Vent (m/s) | Atleta | País | Data | Lloc | Ref |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 10.49 | 0.0 | Florence Griffith-Joyner | Estats Units |
16 de juliol de 1988 | Indianapolis | |
| 2 | 10.64 | +1.2 | Carmelita Jeter | Estats Units |
20 de setembre de 2009 | Xanghai | |
| 3 | 10.65 [A] | +1.1 | Marion Jones | Estats Units |
12 de setembre de 1998 | Johannesburg | |
| 4 | 10.70 | +0.6 | Shelly-Ann Fraser-Pryce | Jamaica |
29 de juny de 2012 | Kingston | |
| +0.3 | Elaine Thompson | Jamaica
|
1 de juliol de 2016 | Kingston | [14] | ||
| 6 | 10.73 | +2.0 | Christine Arron | França |
19 d'agost de 1998 | Budapest | |
| 7 | 10.74 | +1.3 | Merlene Ottey | Jamaica |
7 de setembre de 1996 | Milà | |
| +1.0 | English Gardner | Estats Units
|
3 July 2016 | Eugene | [15] | ||
| 9 | 10.75 | +0.4 | Kerron Stewart | Jamaica |
10 de juliol de 2009 | Roma | |
| +1.6 | Sha'Carri Richardson | Estats Units
|
8 de juny de 2019 | Austin | [16] |
Campions olímpicsModifica
HomesModifica
DonesModifica
Campions mundialsModifica
HomesModifica
DonesModifica
Evolució del rècord del món de 100 metres llisosModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «100 metres» (en anglès). worldathletics.org. World Athletics. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «100 Metres - men - senior - outdoor». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Layden, Tim. «Bolt Strikes Twice». Sports Illustrated, 31-08-2009. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ «Tyson Gay equals Usain Bolt's old world record with second fastest 100m». The Guardian, 20-09-2009. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ Campigotto, Jesse. «Yohan Blake becomes 3rd man to run 9.69». Canadian Broadcasting Corporation, 23-08-2012. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ Ledsom, Mark. «Powell equals second fastest 100 meters time». Reuters, 02-09-2008. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ «Justin Gatlin runs fastest 100 meters in world this year». ESPN Internet Ventures, 15-05-2015. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ «100m Results». IAAF, 28-09-2019. [Consulta: 29 setembre 2019].
- ↑ «Nesta Carter ties for fastest 100 of year». The Seattle Times, 29-08-2010. [Consulta: 9 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Litsky, Frank. «Greene Breaks World Record in the 100 Meters». The New York Times, 17-06-1999. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ Cherry, Gene. «Tyson Gay runs year's fastest 100 metres». The Globe and Mail, 04-06-2011. [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ «Thompson breaks record». Trinidad and Tobago Guardian, 22-06-2014. [Consulta: 14 desembre 2018].
- ↑ «100 Metres - women - senior - outdoor». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Sherdon Cowan «#NatlTrials: Elaine Thompson storms to 10.70s win in 100m». jamaicaobserver.com, 01-07-2016 [Consulta: 3 juliol 2016]. Arxivat 28 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Roy Jordan «Six world leads on third day of US Olympic Trials». IAAF, 04-07-2016 [Consulta: 4 juliol 2016].
- ↑ Jenna West. «LSU Freshman Breaks Women's 100m Collegiate Record in 10.75, Celebrates Early». Sports Illustrated, 08-06-2019. [Consulta: 8 juny 2019].
- ↑ El 5 d'octubre de 2007 la nord-americana Marion Jones va admetre haver-se dopat per augmentar el seu rendiment als Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 a Sydney (Austràlia). El 9 d'octubre d'aquell any Jones retornà les seves medalles al Comitè Nacional dels Estats Units, que al seu torn les retornà al Comitè Olímpic Internacional (COI). El COI decidí retirar les medalles a Jones així com als relleus en els quals havia pres part, i deixà vacant els seus llocs.