110 aC
any
El 110 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Albí i Rufus o també any 644 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «110 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 110 aC (cx aC) |
Islàmic | 754 aH – 753 aH |
Xinès | 2587 – 2588 |
Hebreu | 3651 – 3652 |
Calendaris hindús | -54 – -53 (Vikram Samvat) 2992 – 2993 (Kali Yuga) |
Persa | 731 BP – 730 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 141 |
Ab urbe condita | 644 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
140 aC 130 aC 120 aC - 110 aC - 100 aC 90 aC 80 aC | |
Anys | |
113 aC 112 aC 111 aC - 110 aC - 109 aC 108 aC 107 aC |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Ptolemeu X Alexandre I, general-virrei de Xipre és cridat a Egipte per la seva mare Cleòpatra III que ha expulsat del país i apartat del poder a l'altre fill Ptolemeu IX Làtir, que marxa a Cirene. Probablement Alexandre és associat al tron d'Egipte.[2]
República Romana
modifica- Espuri Postumi Albí i Quint Minuci Rufus són elegits cònsols. Minuci Rufus rep Macedònia com a província, i Postumi Albí la província de Numídia per fer la guerra a Jugurta.[3]
- Gai Sulpici Galba, que havia estat qüestor l'any 120 aC, és acusat d'haver-se deixat subornar per Jugurta, i és condemnat per la Lex Mamilia de senatoribus establerta a proposta de Gai Mamili Limetà, tribú de la plebs, que condemna als que han acceptat suborns del rei de Numídia.[4]
Regne de Macedònia
modificaRufus fa la guerra als bàrbars de Tràcia i aconsegueix els honors del triomf per les victòries sobre els escordiscs i els tribal·lis. Per perpetuar la memòria del seu triomf erigeix el Pòrtic Minucià prop del Circ Flamini. Aquest pòrtic era el lloc on es distribuïa el blat.[3]
Numídia
modifica- Postumi Albí fa molts preparatius en arribar a la província de Numídia però no pren cap decisió i espera la promesa rendició del rei númida, que mai no arriba. El Senat Romà pensa que la inactivitat és intencionada i que Jugurta l'ha subornat. Albí deixa la província i el comandament a mans del seu germà Aulus Postumi Albí, a qui Jugurta derrota a la batalla de Suthul.[3]
Naixements
modifica- Filodem de Gàdara, filòsof epicuri (data aproximada).[5]
Necrològiques
modifica- Cornèlia Africana la Menor, mare dels Gracs.[6]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 4-5
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sal·lusti. La guerra de Jugurta, 35-36, 39, 44
- ↑ Ciceró. Brutus, 33
- ↑ «Filodemo» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 2 setembre 2024].
- ↑ Emelrijk, Emily Ann. Matrona docta : educated women in the Roman élite from Cornelia to Julia Domna. Londres: Rouletge, 1999, p. 194. ISBN 9780415196932.