11 de maig
data
(S'ha redirigit des de: 11 maig)
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs. Queden 234 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1258 - Corbeil (Illa de França, França): els representants de Jaume I i de Lluís IX de França signen el Tractat de Corbeil, segons el qual França reconeix la plena independència dels Comtats catalans, a canvi de renunciar a la Provença.[1]
- 1561 - Un estol de corsaris otomans, capitanejats per Otxalí, ataquen la vila de Sóller, a Mallorca. Els sollerics, amb l'ajuda dels bunyolins i els alaroners, aconsegueixen repel·lir l'atac, evitar el saqueig i fer fugir l'enemic. Els fets es commemoren anualment el dia de la Fira, el segon diumenge de maig, i l'endemà, el dia del Firó, amb una recreació de moros i cristians.
- 1717 - Cervera: fundació de la Universitat de Cervera.[2]
- 2020 - Barcelona: Narcís Comadira guanya el Premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[3]
- Resta del món
- 330 - Tràcia: la ciutat de Bizanci és refundada per l'emperador romà Constantí I com a «Nova Roma», reanomenada Constantinoble després de la seva mort.
- 1745 - Fontenoy (Tournai, Valònia): L'exèrcit francès obté una victòria decisiva a la batalla de Fontenoy en el curs de la guerra de Successió Austríaca.[4]
- 1977 - Espanya: el govern ratifica els pactes internacionals signats el dia 30 d'abril.
- 2000 - Londresː S'inaugura oficialment el museu d'art contemporani Tate Modern, amb seu a l'antiga central elèctrica de Bankside.[5]
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1842 - Tarragona: Josep Pin i Soler, escriptor català (m. 1927).[6]
- 1904 - Figueres (Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor català.[7]
- 1910 - Barcelona: Rosa Castelltort i Vila, atleta catalana, pionera de l'atletisme femení a Catalunya (m. 2009).[8]
- 1911 - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc (m. 1991).[9]
- 1936 - Tarragona: Olga Xirinacs Díaz, escriptora i professora de piano catalana.[10]
- 1938 - Sanaüja (la Segarra): Joan Margarit, poeta i arquitecte català.[11]
- 1946 - Barcelona: Lita Torelló, cantant catalana, especialment activa en la dècada de 1960.[12]
- 1949 - Aiora: Clementina Ródenas Villena, professora i política valenciana, que fou alcaldessa de València.[13]
- 1972 - Palma: Concha Buika, cantant mallorquina d'origen guineà. La seva música combina el flamenc, el soul, el jazz i el funk.[14]
- 1974 - Perpinyà: Raph Dumas, discjòquei català de música tradicional i electrònica.[15]
- 1977 - Barcelonaː Anna Crexells Sender, pianista de cambra i repertorista vocal.
- 1980 - Dosrius, Maresme: Míriam Nogueras, empresària i política catalana, ha estat regidora i diputada al Congrés.[16]
- Resta del món
- 1777, Solothurn, Suïssa: Johann Kyburz, orguener suís.
- 1799, Königsberg: Hedwig von Olfers, escriptora i salonnière alemanya (m. 1891).[17]
- 1817, Nàpolsː Fanny Cerrito, ballarina i coreògrafa italiana (m. 1909).[18]
- 1828, Sedbury, Anglaterraː Eleanor Anne Ormerod, entomòloga britànica (m. 1901).[19]
- 1866, Richmond, Richmond upon Thamesː Clare 'Tony' Atwood, pintora britànica (m. 1962).
- 1864 - Fiesole, Itàliaː Anna Hamilton, metgessa francesa, determinant en l'evolució de la professió d'infermeria a França (m. 1935).[20]
- 1869, illes Açores: Francisco de Lacerda, Músic portuguès (m. 1934).[21]
- 1892, Londres, Anglaterraː Margaret Rutherford, actriu britànica (m. 1972).[22]
- 1894, Pittsburgh, Pennsilvàniaː Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (m. 1991).[23]
- 1906, Muscogee, Florida: Jacqueline Cochran, pionera de l'aviació nord-americana.[24]
- 1916, Iria Flavia, Padrón: Camilo José Cela Trulock, escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura el 1989 (m. 2002).[25]
- 1918, Nova York (EUA): Richard Feynman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1965 (m. 1988).[26]
- 1921, Essenː Hildegard Hamm-Brücher, política alemanya, fou ministra d'Estat al Ministeri federal dels Afers estrangers (m. 2016).[27]
- 1924, Fowey, Cornualla, (Anglaterra): Antony Hewish, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974.[28]
- 1936, Oakland, Califòrniaː Carla Bley, compositora, cantant, saxofonista, teclista i arranjadora estatunidenca.[29]
- 1942, Ciutat del Capː Irene de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca, filla del rei Pau I de Grècia i de la princesa Frederica.[30]
- 1962: Mohammad Yousef Kargar, esportista afganès
- 1963,
- Londres, Regne Unit: Natasha Richardson, actriu britànica.[31]
- Estocolm, Suècia: Nina Stemme, soprano lírico-dramàtica sueca.[32]
- 1977: Marcos Paulo, futbolista brasiler.
- 1801, Světlá: Alois Jelen, compositor, arxivista i patriota txec.
- 1984, Fuentealbilla: Andrés Iniesta, jugador de futbol format al Futbol Club Barcelona.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1939 - Gènova: Pazzis Sureda Montaner, escultora i pintora mallorquina (n. 1907).[33]
- 1973 - Barcelona: Juan-Eduardo Cirlot Laporta, poeta, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català (n. 1916).[34]
- 1987 - Gandia (la Safor): Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (n. 1903).[35]
- 2003 - Barcelona: José Manuel Lara Hernández, editor, fundador de l'Editorial Planeta (n. 1914).[36]
- 2007 - Montevideo, Urugay: Olimpia Torres Piña, pintora, dibuixant i muralista uruguaiana d'origen català (n. 1911).[37]
- 2019 - Barcelona: Montserrat Minobis i Puntonet, periodista catalana (n. 1942).[38]
- 2022 - Terrassa: Joan Amat i Fontanals, jugador d'hoquei sobre herba català (n. 1946).
- Resta del món
- 1607 - Salerno-Campagna (Regne de Sicília): Michele Ruggieri, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1543).[39]
- 1610 - Pequín (la Xina): Matteo Ricci, missioner catòlic jesuïta, introductor del cristianisme a la Xina (n. 1552).[39]
- 1666 - Canton (Xina): Inácio da Costa, jesuïta portuguès, missioner a la Xina a principis de la Dinastia Qing (n. 1603).[40]
- 1708 - Marly-le-Roi (França): Jules Hardouin Mansart, arquitecte francès (n. 1646).[41]
- 1731 - Chelsea (Londres, Regne Unit): Mary Astell, «la primera feminista anglesa» (n. 1666).[42]
- 1849 -
- París, Juliette Récamier, figura de la societat francesa amb un important saló polític i literari (n. 1777).[43]
- Berlín (Alemanya): Carl Otto Nicolai, compositor alemany, director i fundador de la Filharmònica de Viena (n. 1810).[44]
- 1916 - Leipzig, Saxònia, Alemanya; Max Reger, compositoir alemany (n. 1873).[45]
- 1927 - Boulogne-Sur-Seine, França: Juan Gris, pintor espanyol (n. 1887).[46]
- 1947:
- Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany.
- Malborough-on-Hudson (Nova York, EUA): Frederic Goudy, dissenyador, gravador i fonedor de caràcters estatunidenc (n. 1865).[47]
- 1963 - Nova York (EUA): Herbert Spencer Gasser, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1944 (n. 1888).[48]
- 1976 - Hèlsinki,(Finlàndia): Alvar Aalto, arquitecte finlandès, un dels mestres de l'Arquitectura Moderna (n. 1898).[49]
- 1981:
- Oslo (Noruega): Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (n. 1897).[50]
- Miami, Florida (EUA): Bob Marley, cantant de reggae (n. 1945).[51]
- 1983 - Madridː Blanquita Suárez, cupletista que triomfà al Paral·lel de Barcelona (n. 1894).[52]
- 2001 - Santa Barbara, Califòrnia: Douglas Adams, escriptor anglès (n. 1952).[53]
Festes i commemoracions modifica
- Santoral: sants Muci de Bizanci, màrtir; Sant Eudald, màrtir, patró de Ripoll i sant Pancraç Ermità; Anastasi de Lleida, màrtir llegendari; Mamert de Viena, bisbe; Maiol de Cluny, abat; servent de Déu Matteo Ricci. A Catalunya: sant Ponç de Cimiez, bisbe
- Ball dels Espies i els versets de la Mahoma en les festes de moros i cristians a Biar (l'Alcoià)
- Festa local de Tordera, a la comarca del Maresme
- Sant Anastasi de Lleida, Festa Major de Lleida i festa local de Badalona, a la comarca del Barcelonès
- Festa Major de Ripoll
- Memorial Internacional de la Sida: segon dels dos dies dedicats a homenatjar les persones afectades per la sida, la pandèmia sorgida el segle xx.
Referències modifica
- ↑ «tractat de Corbeil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Universitat de Cervera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Narcís Comadira, XX Premi Jaume Fuster | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de Fontenoy 11 mai 1745» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «2000: Sneak preview of new Tate Modern» (en anglès). BBC news. On this day, 08-05-2000.
- ↑ «Josep Pin i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Salvador Dalí i Domènech | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Rosa Castelltort Vila». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ricard Simó i Bach | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Olga Xirinacs i Díaz». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Gaillard, Valèria. «Joan Margarit: «Als que vam néixer durant la guerra, aquest país encara ens fa por»». Ara.cat, 14-11-2019. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Pop Español. Volum 3. Edicions Orbis S.A., p. 218.
- ↑ «Ródenas Villena, Clementina» (en castellà). Fundació Pablo Iglesias, 07-05-2019. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ Mateu, Margalida «Concha Buika i la Simfònica omplen el Born». arabalears, 21-06-2017.
- ↑ L'Indépendant, Raph Dumas présente coblism "live", 3 avril 2013
- ↑ «Nogueras i Camero, Míriam» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Hedwig von Olfers». Deutsche Digitale Bibliothek. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ París, Carmen; Bayo, Javier. «Cerrito, Fanny (1817-1909)». MCNBiografias.com. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Eleanor Anne Ormerod (1828-1901)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «Anna Hamilton (1864-1935) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ «Francisco de Lacerda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Dame Margaret Rutherford» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Martha Graham Timeline: 1894-1949» (en anglès). The Library of Congress. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Jacqueline Cochran | Biography, Records, & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1989» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Haberl, Tobias. «»Ich bin immer gegen den Strom geschwommen, wollte aber trotzdem hübsch dabei aussehen«» (en alemany). Süddeutsche Zeitung Magazin, 14-03-2014. [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1974» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Minutella, Eduardo. «La insumisión de la hija del Kapellmeister» (en castellà). La Vanguardia, 23-01-2017. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Galaz, Mábel «Irene de Grecia, la tía más singular del Rey Felipe, ya es española» (en castellà). El País [Madrid], 28-03-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Pulleine, Tim «Obituary: Natasha Richardson». The Guardian, 19-03-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Nina Stemme». Allmusic. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Mestre i Sureda, Bartomeu. Blues amb dones. 1. ed. Mallorca: El Gall Editor, 2019, p. 56,57,59. ISBN 978-84-16416-46-2.
- ↑ «Juan Eduardo Cirlot, autor de culto». La Vanguardia, 10-05-2013 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Alfons Roig i Izquierdo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «José Manuel Lara Hernández | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Biografía de Olimpia Torres» (en castellà). torresgarcia.org. -Uruguay. Arxivat de l'original el 2014-05-11. [Consulta: 20 gener 2012].
- ↑ «Montserrat Minobis i Puntonet». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ 39,0 39,1 Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
- ↑ Diccionario histórico de la Compañía de Jesús : biográfico-temático. Roma: Institutum Historicum, 2001. ISBN 84-8468-036-3.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jules Hardouin- Mansart souvent appelé Mansart» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La digna educación femenina, Mary Astell (1666-1731)» (en castellà). Mujeres en la historia, 21-05-2012. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Madame de Récamier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Williamson, J. «Reger, (Johann Baptist Joseph) Max(imilian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.23064 [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Juan Gris» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Frederic W. Goudy | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Bob Marley | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Ha muerto Blanquita Suárez». ABC, 16-05-1983.
- ↑ «Douglas Adams | British author» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:11 de maig. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 11 de maig |