És l'etapa més llarga de la present edició del Tour de França, amb 226 quilòmetres, entre Sent-Jian-de-Môrièna, al departament de la Savoia, i Davézieux, situada a la comunitat de comunes d'Anonai, a l'Ardecha. L'etapa es pot dividir en dues parts: la primera part, molt muntanyosa, amb dues ascensions de primera categoria com són el coll de Grand Cucheron (12,5 km al 6,5%) i el coll de Granier (9,7 km al 8,6%). Una vegada finalitzades aquestes dues ascensions els ciclistes travessen la vall del Roine, als departaments de l'Isèra i la Droma, relativament plana i amb sols una cota de tercera a manca de 20 km per a l'arribada. L'esprint es troba a Marcilloles, al quilòmetre 153.[1]
Tal com havia passat en les dues etapes anteriors, es va formar una nombrosa escapada des de bon començament de l'etapa. En aquesta ocasió el grup arribà a tenir fins a 19 ciclistes, però quedà reduït a 11 a l'inici de l'ascensió al coll de Grand Cucheron. Al seu cim Robert Kišerlovski (Astana Qazaqstan Team) passà en primera posició, tot defensant el lideratge del seu company d'equip Fredrik Kessiakoff. Pel darrere David Moncoutié (Cofidis) havia intentat agafar aquesta escapada, però en el descens va caure, fet que provocà el seu abandonament. Kišerlovski també passà en primera posició pel cim del coll de Granier. Després de la zona d'avituallament, a Saint-Joseph-de-Rivière, el grup capdavanter es va dividir, quedant cinc ciclistes al capdavant: David Millar (Garmin-Sharp), Jean-Christophe Peraud (AG2R La Mondiale), Egoi Martínez (Euskaltel–Euskadi), Kišerlovski i Cyril Gautier (Team Europcar). En aquest grup no hi havia cap ciclista important per a la general, per la qual cosa el grup els deixà fer, aconseguint una màxima diferència de quasi 13 minuts.[2]
Cap dels ciclistes del quintet escapat va intentar res fins a manca de 5 km, quan Kišerlovski va llançar un atac a manca de 3,5 km. Peraud va respondre a l'instant i més tard ho feren Martínez i Gautier. Una nova acceleració de Peraud fou resposta per Millar, el qual s'enganxà a la roda, mentre els altres ciclistes quedaven una mica despenjats. A l'esprint final Millar fou el més ràpid, guanyant la seva quarta victòria d'etapa individual al Tour, la primera des de 2003.[2] El gran grup arribà gairebé vuit minuts més tard, en un esprint guanyat per Matthew Goss (Orica-GreenEDGE) sobre Peter Sagan (Liquigas-Cannondale). Sagan va protestar les maniobres de Goss en l'esprint final i els jutges de la cursa li donaren la raó.[2] Goss fou passat al darrere del grup, amb la sort que, ja que havia obtingut un segon sobre la resta del grup, passà a la setena posició. A més, va ser sancionat amb 30 punts en la classificació per punts i 30 segons en la general.[4][5][6]
- 3. Cota d'Ardoix. 366m. 3a categoria (km 207,5) (5,9 km al 3,4%)
- ↑ 1,0 1,1 «ÉTAPE 12 - Saint-Jean-de-Maurienne / Annonay Davézieux 226 km» (en francès). letour.fr. [Consulta: 15 juliol juny 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cossins, Peter «Millar outsprints Peraud to win Tour de France stage 12». Cycling News. Future Publishing Limited, 13-07-2012 [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ «Millar homenatja Simpson als 45 anys de la seva mort». El Periódico de Catalunya, 15-07-2012. [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ «‘Millar time'». El Punt-Avui, 14-07-2012. [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ «El veterà corredor escocès David Millar s'anota la victòria al Tour». El Periódico de Catalunya, 13-07-2012. [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ «Victoria para Millar nueve años más tarde» (en castellà). letour.fr, 13-07-2012. [Consulta: 15 juliol 2012].
- ↑ Matthew Goss, inicialment sisè, fou classificat finalment després que Peter Sagan per irregularitats en l'esprint final.