142 aC
any
El 142 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Servilià i Metel o també any 612 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «142 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 142 aC (cxlii aC) |
Islàmic | 787 aH – 786 aH |
Xinès | 2555 – 2556 |
Hebreu | 3619 – 3620 |
Calendaris hindús | -86 – -85 (Vikram Samvat) 2960 – 2961 (Kali Yuga) |
Persa | 763 BP – 762 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 109 |
Ab urbe condita | 612 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
170 aC 160 aC 150 aC - 140 aC - 130 aC 120 aC 110 aC | |
Anys | |
145 aC 144 aC 143 aC - 142 aC - 141 aC 140 aC 139 aC |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Cleòpatra III, filla de Ptolemeu VI Filomètor i de Cleòpatra II, es casa amb Ptolemeu VIII Evèrgeta II, oncle seu i marit de la seva mare.[2]
Judea Palestina
modifica- Simó Macabeu, que succeeix al seu germà Jonatan Macabeu mort aquest any, es declara favorable a Demetri II Nicàtor, rei selèucida (147 aC-138 aC) que havia conservat la part oriental del regne. Demetri el confirma com a Summe Sacerdot, l'allibera d'impostos i reconeix la independència dels jueus.[3]
República Romana
modifica- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Servilià i Luci Cecili Metel Calvus.[4]
- Del mandat de Metel Calvus només es recorda que fa de testimoni (junt amb el seu germà Quint Cecili Metel Macedònic) contra Quint Pompeu, que és acusat d'extorsió.[5]
- Els censors d'aquest any són Luci Mummi Acaic i Publi Corneli Escipió Africà Emilià. Escipió Emilià du a terme una censura molt severa, i reprimeix la immoralitat i el luxe, però els seus intents són boicotejats pel seu col·lega, que vivia amb molt de luxe i era en aquest sentit més indulgent. Els dos censors celebren el lustrum, un ritual de purificació que es fa cada cinc anys, on Escipió fa un important discurs.[6][7]
- Es construeix el primer pont de pedra que travessa el Tíber, el Pons Aemilius. Els censors d'aquest any substitueixen l'originària passarel·la de fusta per arcs de maçoneria.[8]
Hispània
modifica- Màxim Servilià obté Hispània Ulterior com a província. El senat li entrega dues legions, tres cents genets númides i deu elefants per dirigir la guerra contra Viriat. Entra a la Lusitània on s'enfronta amb Viriat, al que derrota i amb qui finalment signa un tractat de pau.[9]
- Quint Cecili Metel Macedònic rep la Hispània Citerior com a procònsol i fa la Guerra de Numància contra els celtibers, fins al 141 aC. Intentar sense èxit prendre Numància, però subjuga totes les altres tribus dels arevacs. Es coneixen diverses anècdotes d'aquesta campanya: la severitat amb que manté la disciplina, la humanitat que mostra en una ocasió cap a l'enemic (una rara virtut en els generals romans) i la prudència i habilitat amb què du a terme la guerra, que són celebrades per Valeri Màxim i Frontí. Al final intenta deixar l'exèrcit sense capacitat operativa per tal que el seu successor, Quint Pompeu Aule al que enveja i odia, trobi dificultats per a aconseguir la glòria.[10][11]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 4
- ↑ Gottheil, Richard; Samuel Krauss. «Simon Maccabeus». Jewis Encyclopedia. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 70
- ↑ Ciceró. Epistulae ad Atticum, XII, 5, 3
- ↑ Aulus Gel·li. Les nits àtiques, IV, 20; V, 19
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, VI, 4, 2
- ↑ Platner, Samuel Ball. «Pons Aemilius». A topographical dictionary of ancient Rome. Lacus Curtius. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 67
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 76
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, VII, 5, 4