16 de desembre
data
| << | Desembre 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 15 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1808, Llinars del Vallès, corregiment de Mataró: Batalla de Llinars, El VIIé Cos de l'exèrcit francès, comandat pel general Saint-Cyr vencé les tropes espanyoles del general Vives.
- 1877, Barcelona: primera comunicació telefònica dels Països Catalans i d'Espanya.
- 1980, Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
- 1990, Camp Nou, Barcelona: Pep Guardiola debut amb el F. C. Barcelona contra al Cadis.
- 2003, Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 2004, Barcelona: s'hi inaugura el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
- 2009: El Tribunal Suprem d'Espanya accepta per primera vegada a la història un recurs exclusivament en català.[1]
- 2010, Catalunya: Comença la Novena legislatura de la Catalunya autonòmica.
- Resta del món
- 653, Toledo, Regne Visigot: se celebra el VIII Concili de Toledo.
- 756, Xina: comença la Rebel·lió d'An Lushan.
- 1575 - Valdivia (Capitania General de Xile): Terratrèmol de magnitud propera als 8,5 , i posterior tsunami devastador.
- 1773, Boston: al Boston Tea Party, un grup de manifestants disfressats d'indis mohawks llença un carregament de te al port de Boston. és l'origen de la Revolució Americana.
- 1899: L'Imperi Alemany adquireix les illes Carolines, Mariannes i Palau després de comprar-les a Espanya.
- 1899, Milà: Alfred Edwards funda l'equip de futbol Milan Cricket and Football Club, actual AC Milan.
- 1935, Madrid, Espanya: es constitueix el Front Popular format per republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes bascos.
- 1944, Regió de les Ardenes (regió entre Bèlgica, Luxemburg i França: Comença la Batalla de les Ardenes. L'exèrcit alemany intenta frenar l'avançament de les tropes aliades, però va fracassar (II Guerra Mundial).
- 1966, Nova York: les Nacions Unides acorden el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el qual, entre altres, reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.
- 2004, Brussel·les, Bèlgica: els líders europeus decideixen que el 3 d'octubre del 2005 començaran a negociar amb Turquia perquè pugui formar part de la Unió Europea.
- 2004, Londres, Anglaterra: un tribunal de nou jutges de la Cambra dels Lords declara il·legal la llei antiterrorista aprovada pel govern de Tony Blair arran de l'11-S del 2001.
- 2004, París, França: l'Oficina Internacional d'Exposicions (BIE) anuncia que Saragossa serà la seu de l'Exposició Universal del 2008.
- 2006, Gibraltar, Regne Unit: Ibèria realitza el primer vol entre Madrid i la colònia britànica de Gibraltar.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1846, Vic, Osona: Jaume Collell i Bancells, eclesiàstic, periodista i escriptor català.
- 1878, Olot, la Garrotxa: Josep Clarà, escultor català.
- 1894, Olesa de Montserrat, Baix Llobregat: Fèlix Figueras i Aragay primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la Segona República Espanyola.
- 1908, Anglès, la Selva: Remedios Varo, pintora catalana (m. 1963).[2]
- 1966, Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental: Empar Moliner, escriptora catalana.
- Resta del món
- 1485, Alcalá de Henares, Espanya: Caterina d'Aragó, filla petita dels Reis Catòlics i reina consort d'Anglaterra.
- 1770, Bonn, Alemanya: Ludwig van Beethoven compositor alemany (1827).[3]
- 1775, Steventon, Regne Unit: Jane Austen, escriptora britànica.[4]
- 1790, Coburg, Alemanya: Leopold I, rei de Bèlgica.
- 1849 - Torí: Virginia Ferni Germano, soprano italiana (m. 1934).[5]
- 1882, Kecskemét, Hongria: Zoltán Kodály, compositor, etnomusicòleg i pedagog musical hongarès (m. 1967).[6]
- 1899, Teddigton, Regne Unit: Noël Coward, dramaturg, actor i guionista britànic.
- 1902
- El Puerto de Santa María, Espanya: Rafael Alberti, poeta espanyol (m. 1999).
- Cheonan, ara Corea del Sud: Ryu Gwansun, líder contra l'ocupació japonesa, símbol de la lluita coreana per a la independència.
- 1917, Minehead, Somerset, Anglaterra: Arthur C. Clarke, autor de 2001. Una odissea a l'espai.
- 1928, Chicago, EUA: Philip K. Dick, escriptor de ciència-ficció americà.
- 1938, Tòquio, Japó: Liv Ullmann, actriu noruega.
- 1961, Valdosta, Geòrgia (Estats Units): Bill Hicks, humorista estatunidenc.
- 1969, Washington DC (EUA): Adam Riess, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2011.
- 1970: Valerie Chow, actriu xinesa
- 1976: Mitra Jashni, pintora, professora d'art, traductora i autora kurda iraniana
- 1985, Nova York, EUA: Amanda Setton, actriu de cinema i TV estatunidenca.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1965, Sant Feliu de Guíxols: Gertrudis Romaguera Valls, pintora i professora a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols (n. 1879).[7]
- 1981, València: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (n. 1911).
- 1985, Barcelona: Quim Sanchez i Nuñez, militant de Terra Lliure (n. 1963).
- Resta del món
- 882, Roma, Estats Pontificis: Papa Joan VIII, pontífex de Roma.
- 999, Seltz: Adelaida de Borgonya, emperadriu consort i regent del Sacre Imperi Romanogermànic, venerada com a santa per l'Església catòlica.
- 1325, Nogent-le-Roi: Carles I de Valois, príncep de França, comte de Valois, comte d'Anjou i Maine, comte d'Alençon, Chartres i Perche.
- 1515, Goa, Índia: Afonso de Albuquerque, cèlebre almirall i conqueridor portuguès, descobridor de la ruta marítima cap a l'Índia.
- 1569, Roma, Itàlia: Giuliano Tiburtino, intèrpret d'instruments de corda, cantant i compositor del Renaixement.
- 1781, Gdańsk, Polònia: Georg Simon Löhlein, pianista, violinista, professor de música, director d'orquestra i compositor.
- 1783, Japó: Arima Yoriyuki, matemàtic japonès (n. 1714).
- 1859, Berlín: Wilhelm Grimm, germà menor dels germans Grimm, coneguts per recopilar de contes infantils (n. 1786).
- 1921, Alger, Algèria francesa: Camille Saint-Saëns, compositor francès (n. 1835).
- 1945, Torí, Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari i senador italià, fundador de la FIAT (n. 1866).
- 1965, Niça, França: William Somerset Maugham, dramaturg i novel·lista britànic (n. 1874).
- 1989, Madrid, (Espanya): Silvana Mangano, actriu italiana (n. 1930).
- 2013, Madridː Lolita Sevilla, cantant i actriu espanyola (n. 1935).[8]
- 2014: Tim Cochran, matemàtic estatunidenc (n. 1955).
Festes i commemoracionsModifica
- Santoral:
- Sant Ageu, profeta;
- Santa Adelaida de Borgonya, emperadriu.
ReferènciesModifica
- ↑ El TS accepta per primer cop un recurs presentat en català, Avui, 16 de desembre.
- ↑ Ferrer, Jordi. «Rere les passes de Remedios Varo - 24 oct 2016». El Punt-Avui, 24-10-2016. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Kerman, Joseph; Tyson, Alan; Burnham, Scott G.; Johnson, Douglas; Drabkin, William. «Beethoven, Ludwig van». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.40026 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Jane Austen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Virginia Ferni Germano». Istituto per il Teatro e il Melodramma. Fondazione Giorgio Cini. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Zoltán Kodály». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «A les nostres llegidores». Feminal [Barcelona], núm. 13, 26-04-1908, p. 2 i 16.
- ↑ Vallín, Pedro «Una veu per a Mr. Marshall. Lolita Sevilla (1935-2013)». La Vanguardia, 17-12-2013, pàg. 33.