17 de setembre

<<	Setembre 2021					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30
Tots els dies

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 105 dies per finalitzar l'any.

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1473 - Perpinyà: Signatura de la Pau de Perpinyà.^[1]
1566 - Concili de Trento, es signaren els decrets que excloïen de les cerimònies religioses les veus efeminades dels cantors, Reforma Tridentina Musical.
1705, Montjuïc, Barcelona: Final de la Batalla de Montjuïc amb victòria del bàndol austriacista en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
1793 - Paretstortes (el Rosselló): L'exèrcit francès guanya en la batalla de Paretstortes durant la guerra Gran-
1801 - Alberic (la Ribera Alta): s'hi esdevé una revolta antisenyorial.
1976 - El Prat de Llobregat: Una manifestació amb 25.000 assistents, la més multitudinària de la història del municipi, protesta contra el desviament del Llobregat.
1991 - Badalona: s'inaugura el Pavelló Olímpic (o Palau Municipal d'Esports), amb un partit de bàsquet entre el Joventut de Badalona i l'Aris de Salònica.^[2]

Resta del món

1176 - prop del Llac Beyşehir, Frígia (Imperi Romà d'Orient): s'esdevé la batalla de Miriocèfal, amb victòria del Soldanat de Rum.
1787 - Es completa la Constitució dels Estats Units.
1809 - Hamina (Finlàndia): Suècia i l'Imperi Rus signen el Tractat de Fredrikshamn que posa fi a la Guerra finlandesa. Suècia, en aquest cedeix els territoris que compondran el Gran Ducat de Finlàndia que passarà mans de l'Imperi Rus que va permetre que els finesos continuessin gaudint de les seves institucions i administració.^[3]
1939 - L'Exèrcit Roig envaeix la Polònia oriental, d'acord amb el Pacte Mólotov-Ribbentrop
1944 - Els aliats llancen l'Operació Horta
1948 - Jerusalem: Membres de Lehi assassinen el mitjancer de l'ONU comte Folke Bernadotte.
1949 - S'estrena el curt d'animació "Fast and Furry-ous" on hi apareixen per primer cop el Coiot i el Correcamins dels estudis Warner Bros.
1978 - Pau de Camp David, signada entre Israel i Egipte.^[4]
1983 - Watertown, Nova York, Estats Units: Vanessa Williams és la primera afroamericana que esdevé Miss Amèrica.
2004 - Fal·luja i Ramadi (l'Iraq): exèrcit nord-americà bombardeja intensament aquestes ciutats i hi provoca una seixantena de morts.

NaixementsModifica

Països Catalans

1873 - Barcelona: Norbert Font i Sagué, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor que introduí l'espeleologia a Catalunya.
1953 - Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat): Joan Isaac, cantant i compositor.
1949 - Tremp, Pallars Jussà, Lleida: Maria Barbal i Farré, escriptora catalana.^[5]
1954 - Barcelona: Dolors Genovès i Morales, periodista i historiadora catalana, directora de documentals històrics.^[6]
1956 - Barcelona: Max, pseudònim de Francesc Capdevila i Gisbert, artista català en els camps de l'activitat gràfica: il·lustració, disseny i còmic.
1961 - Sant Climent de Llobregat: María Isabel Salud Areste, política espanyola.^[7]
1968 - Bellcaire d'Empordà, Baix Empordà, Girona: Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol.

Resta del món

1688 - Torí, Savoia: Maria Lluïsa de Savoia, reina de Castella i de Catalunya-Aragó^[8] (m. 1714).^[9]
1767 - París, França: Henri-Montan Berton , compositor francès (m. 1844).^[10]
1826 - Jameln: Bernhard Riemann, matemàtic (m. 1866).^[11]
1852 - Almeirim: Ernesto Júlio de Carvalho e Vasconcelos, militar de l'armada portuguesa, enginyer, explorador i geògraf portuguès.
1869 - Stavanger, Noruega: Christian Lous Lange, historiador, Premi Nobel de la Pau de 1921 (m. 1938).
1884 - Elmira, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (m. 1920).^[12]
1885 - Simplon Village, Suïssa: Josef Escher, polític suís (m. 1954)
1903 - Pittsburg,Estats Units: Dolores Costello, actriu estatunidenca.^[13]
1913 - Görlitz, Silèsia (Alemanya): Mira Lobe, escriptora austríaca de més d'un centenar de llibres infantils (m. 1995).^[14]
1931 - Nova York, Estats Units: Anne Bancroft, actriu i directora estatunidenca (m. 2005).^[15]
1950 - Santiago de Xile: Soledad Alvear, advocada, acadèmica i política xilena; ha estat senadora, ministra i precandidata a presidenta.^[16]
1955 - Buenos Aires: Patricia Breccia, dibuixant i historietista argentina.^[17]
1960 - Londres, Regne Unit: Damon Hill, pilot de Fórmula 1, campió del món l'any 1996.^[18]
1968 - Chicago, Illinois, Estats Units: Anastacia Lynn Newkirk, coneguda simplement com a Anastacia, cantant i compositora estatunidenca.
1971 - Brezno, Txecoslovàquia: Adriana Karembeu, nascuda Adriana Sklenaříková, model, actriu
1976 - Celle, Alemanya: Feleknas Uca, política iazidita; ha estat eurodiputada per Alemanya i després diputada a Turquia.^[19]
1979 - Ferrol, Galícia, Espanya: Nacho Novo, futbolista gallec

NecrològiquesModifica

Països Catalans

2006 - Barcelona: Xavier Valls i Subirà, pintor català, pare de Manuel Valls i Galfetti.
2013 - Barcelona: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el segle d'or espanyol i El Quixot.
2017 -
- Barcelona, Barcelonès: Antoni Domènech Figueras, filòsof català.
- Barcelona, Barcelonès: Ricard Pedrals i Blanxart, capellà i pedagog català.

Resta del món

705 - Lieja, Valònia: Lambert de Lieja, bisbe cristià.
1665 - Madrid, Castella: Felip IV de Castella, monarca d'Espanya.
1936 - Miribel-les-Échelles, França: Henry Louis Le Châtelier, químic francès.
1942 - Gloucester, Massachussetts: Cecilia Beaux, pintora retratista de societat nord-americana (n. 1855).^[20]
1966 - Heidelberg, Alemanya: Fritz Wunderlich, tenor alemany (n. 1930).
1980 -
- Milà, Itàlia: Bianca Stagno Bellincioni, cantant i actriu italiana (n. 1888).^[21]
- Asunción, Paraguai: Anastasio Somoza Debayle, dictador nicaragüenc (n. 1925).^[22]
1988 - Viena, Àustria: Hilde Gueden, soprano austríaca, una de les més apreciades intèrprets de Strauss i Mozart.
1994 - Londres: Karl Popper, filòsof i sociòleg austríac. Premi Internacional Catalunya del 1989. (n. 1902).
2009 - Manhattan, EUA: Leon Kirchner, compositor estatunidenc (n. 1919).^[23]
2014 - Montevideo, Uruguai: China Zorrilla, actriu uruguaiana (n. 1922).^[24]

Festes i commemoracionsModifica

Santa Agatòclia (màrtir), festa major de Mequinensa (el Baix Cinca).
Santoral: sants Míriam, profetessa; Agatòclia (màrtir); Sàtir de Milà; Coloma de Còrdova, màrtir; Hildegarda de Bingen abadessa; Martí de Finojosa, abat i bisbe de Sigüenza; Robert Bellarmino, cardenal; Lambert de Lieja, bisbe; Pere Arbués, màrtir; beat Stanislaus Papczyński, fundador de la Congregació dels Clergues Marians; beat Joan Duns Escot, religiós; serventes de Déu Agnès de Peranda i Clara de Porta, clarisses; servent de Déu Giuseppe De Piro.

Església Ortodoxa Oriental

Santa Sofia màrtir

ReferènciesModifica

↑ «tractat de Perpinyà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
↑ «Badalona estrenó su catedral del baloncesto». La Vanguardia, 18-09-1991, portada i pàg. 38.
↑ «Treaty of Hamina | Scandinavian history» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
↑ «Camp David Accords | Summary, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
↑ «Maria Barbal i Farré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
↑ «Dolors Genovès i Morales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
↑ «XII Legislatura (2016-2019). Salud Areste, María Isabel». Congrés dels Diputats. [Consulta: juliol 2020].
↑ «Maria Lluïsa Gabriela de Savoia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Persona - Saboya, María Luisa Gabriela de (1688-1714, reina consorte de España)». Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: febrer 2020].
↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
↑ «Bernhard Riemann |» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
↑ «Charles Griffes | American composer» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
↑ Shulman, Terry Chester. Film's First Family: The Untold Story of the Costellos (en anglès). University Press of Kentucky, 2019-10-08, p. 25. ISBN 978-0-8131-7811-0.
↑ Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].
↑ «Anne Bancroft | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
↑ Filippi, Emilio. La clase política chilena (en castellà). Pehuén Editores Limitada, 2006, p. 45 i 46. ISBN 978-956-16-0411-7.
↑ «Patricia Breccia» (en anglès). Lambiek. Comiclopedia, 04-04-2011. [Consulta: 24 juliol 2020].
↑ «Damon Hill profile». motorsport.com. [Consulta: 3 setembre 2020].
↑ «Feleknas UCA. 6th parliamentary term» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 24 juliol 2020].
↑ Kuiper, Kathleen. «Cecilia Beaux» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2020].
↑ «Bianca Stagno Bellincioni». IMDb. [Consulta: 24 juliol 2020].
↑ «Somoza, asesinado en su exilio de Paraguay». El País, 18-09-1980 [Consulta: 3 setembre 2020].
↑ «Leon Kirchner | American composer» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
↑ Mur, Robert «Primera actriz de la Xirgu». La Vanguardia, 20-09-2014.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de setembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de setembre

[1] «tractat de Perpinyà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].

[2] «Badalona estrenó su catedral del baloncesto». La Vanguardia, 18-09-1991, portada i pàg. 38.

[3] «Treaty of Hamina | Scandinavian history» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].

[4] «Camp David Accords | Summary, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].

[5] «Maria Barbal i Farré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].

[6] «Dolors Genovès i Morales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].

[7] «XII Legislatura (2016-2019). Salud Areste, María Isabel». Congrés dels Diputats. [Consulta: juliol 2020].

[8] «Maria Lluïsa Gabriela de Savoia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].

[9] «Persona - Saboya, María Luisa Gabriela de (1688-1714, reina consorte de España)». Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: febrer 2020].

[10] Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.

[11] «Bernhard Riemann |» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].

[12] «Charles Griffes | American composer» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].

[13] Shulman, Terry Chester. Film's First Family: The Untold Story of the Costellos (en anglès). University Press of Kentucky, 2019-10-08, p. 25. ISBN 978-0-8131-7811-0.

[14] Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].

[15] «Anne Bancroft | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].

[16] Filippi, Emilio. La clase política chilena (en castellà). Pehuén Editores Limitada, 2006, p. 45 i 46. ISBN 978-956-16-0411-7.

[17] «Patricia Breccia» (en anglès). Lambiek. Comiclopedia, 04-04-2011. [Consulta: 24 juliol 2020].

[18] «Damon Hill profile». motorsport.com. [Consulta: 3 setembre 2020].

[19] «Feleknas UCA. 6th parliamentary term» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 24 juliol 2020].

[20] Kuiper, Kathleen. «Cecilia Beaux» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2020].

[21] «Bianca Stagno Bellincioni». IMDb. [Consulta: 24 juliol 2020].

[22] «Somoza, asesinado en su exilio de Paraguay». El País, 18-09-1980 [Consulta: 3 setembre 2020].

[23] «Leon Kirchner | American composer» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].

[24] Mur, Robert «Primera actriz de la Xirgu». La Vanguardia, 20-09-2014.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]