- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1873 - Barcelona: Norbert Font i Sagué, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor que introduí l'espeleologia a Catalunya.
- 1953 - Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat): Joan Isaac, cantant i compositor.
- 1949 - Tremp, Pallars Jussà, Lleida: Maria Barbal i Farré, escriptora catalana.[3]
- 1954 - Barcelona: Dolors Genovès i Morales, periodista i historiadora catalana, directora de documentals històrics.[4]
- 1956 - Barcelona: Max, pseudònim de Francesc Capdevila i Gisbert, artista català en els camps de l'activitat gràfica: il·lustració, disseny i còmic.
- 1961 - Sant Climent de Llobregat: María Isabel Salud Areste, política espanyola.[5]
- 1968 - Bellcaire d'Empordà, Baix Empordà, Girona: Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol.
- Resta del món
- 1688 - Torí, Savoia: Maria Lluïsa de Savoia, reina de Castella i de Catalunya-Aragó[6] (m. 1714).[7]
- 1826 - Jameln: Bernhard Riemann, matemàtic (m. 1866).
- 1852 - Almeirim: Ernesto Júlio de Carvalho e Vasconcelos, militar de l'armada portuguesa, enginyer, explorador i geògraf portuguès.
- 1869 - Stavanger, Noruega: Christian Lous Lange, historiador, Premi Nobel de la Pau de 1921 (m. 1938).
- 1884 - Elmira, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (m. 1920).
- 1885 - Simplon Village, Suïssa: Josef Escher, polític suís (m. 1954)
- 1903 - Pittsburg,Estats Units: Dolores Costello, actriu estatunidenca.[8]
- 1913 - Görlitz, Silèsia (Alemanya): Mira Lobe, escriptora austríaca de més d'un centenar de llibres infantils (m. 1995).[9]
- 1931 - Nova York, Estats Units: Anne Bancroft, actriu i directora estatunidenca (m. 2005).[10]
- 1950 - Santiago de Xile: Soledad Alvear, advocada, acadèmica i política; ha estat senadora, ministra i precandidata a presidenta.[11]
- 1955 - Buenos Aires: Patricia Breccia, dibuixant i historietista argentina.[12]
- 1968 - Chicago, Illinois, Estats Units: Anastacia Lynn Newkirk, coneguda simplement com a Anastacia, cantant i compositora estatunidenca.
- 1971 - Brezno, Txecoslovàquia: Adriana Karembeu, nascuda Adriana Sklenaříková, model, actriu
- 1976 - Celle, Alemanya: Feleknas Uca, política iazidita; ha estat eurodiputada per Alemanya i després diputada a Turquia.[13]
- 1979 - Ferrol, Galícia, Espanya: Nacho Novo, futbolista gallec
- Països Catalans
- Resta del món
- 705 - Lieja, Valònia: Lambert de Lieja, bisbe cristià.
- 1665 - Madrid, Castella: Felip IV de Castella, monarca d'Espanya.
- 1936 - Miribel-les-Échelles, França: Henry Louis Le Châtelier, químic francès.
- 1942 - Gloucester, Massachussetts: Cecilia Beaux, pintora retratista de societat nord-americana (n. 1855).[14]
- 1966 - Heidelberg, Alemanya: Fritz Wunderlich, tenor alemany (n. 1930).
- 1980 - Milà, Itàlia: Bianca Stagno Bellincioni, cantant i actriu italiana (n. 1888).[15]
- 1988 - Viena, Àustria: Hilde Gueden, soprano austríaca, una de les més apreciades intèrprets de Strauss i Mozart.
- 1994 - Londres: Karl Popper, filòsof i sociòleg austríac. Premi Internacional Catalunya del 1989. (n. 1902).
- 2009 - Manhattan, EUA: Leon Kirchner, compositor estatunidenc.
- 2014 - Montevideo, Uruguai: China Zorrilla, actriu uruguaiana (n. 1922).[16]
Festes i commemoracionsModifica
- Santa Agatòclia (màrtir), festa major de Mequinensa (el Baix Cinca).
- Santoral: sants Míriam, profetessa; Agatòclia (màrtir); Sàtir de Milà; Coloma de Còrdova, màrtir; Hildegarda de Bingen abadessa; Martí de Finojosa, abat i bisbe de Sigüenza; Robert Bellarmino, cardenal; Lambert de Lieja, bisbe; Pere Arbués, màrtir; beat Stanislaus Papczyński, fundador de la Congregació dels Clergues Marians; beat Joan Duns Escot, religiós; serventes de Déu Agnès de Peranda i Clara de Porta, clarisses; servent de Déu Giuseppe De Piro.
- Església Ortodoxa Oriental
- ↑ «tractat de Perpinyà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Badalona estrenó su catedral del baloncesto». La Vanguardia, 18-09-1991, portada i pàg. 38.
- ↑ «Maria Barbal i Farré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Dolors Genovès i Morales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Salud Areste, María Isabel». Congrés dels Diputats. [Consulta: juliol 2020].
- ↑ «Maria Lluïsa Gabriela de Savoia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Persona - Saboya, María Luisa Gabriela de (1688-1714, reina consorte de España)». Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Shulman, Terry Chester. Film's First Family: The Untold Story of the Costellos (en anglès). University Press of Kentucky, 2019-10-08, p. 25. ISBN 978-0-8131-7811-0.
- ↑ Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Anne Bancroft | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ Filippi, Emilio. La clase política chilena (en castellà). Pehuén Editores Limitada, 2006, p. 45 i 46. ISBN 978-956-16-0411-7.
- ↑ «Patricia Breccia» (en anglès). Lambiek. Comiclopedia, 04-04-2011. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Feleknas UCA. 6th parliamentary term» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ Kuiper, Kathleen. «Cecilia Beaux» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Bianca Stagno Bellincioni». IMDb. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ Mur, Robert «Primera actriz de la Xirgu». La Vanguardia, 20-09-2014.