Obre el menú principal

El 185 aC és un any anterior al calendari romà. Era conegut com l'Any del Consolat de Pulcre i Tudità (o, menys freqüent, any 569 Ab urbe condita). La denominació «185 aC» s'ha utilitzat des dels inicis de l'època medieval amb l'establiment del calendari gregorià.

Infotaula nombre185 aC
Tipus any aC
Altres calendaris
Gregorià 185 aC ()
Islàmic 451 BH – 450 BH
Xinès 2881 – 2882
Hebreu 3945 – 3946
Calendaris hindús 240 – 241 (Vikram Samvat)
107 – 108 (Shaka Samvat)
3286 – 3287 (Kali Yuga)
Persa 437 BP – 436 BP
Armeni N/A
Rúnic 435
Ab urbe condita 938
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments
Anys
188 aC 187 aC 186 aC - 185 aC - 184 aC 183 aC 182 aC
Dècades
210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Modifica les dades a Wikidata

PolíticaModifica

A la República Romana, el militar romà Escipió Africà Major i el seu germà Luci van ser acusats per Cató el Vell i els seus partidaris d'haver rebut suborns del rei selèucida Antíoc III. Escipió va desafiar els seus acusadors recordant-los als romans del seu deute amb ell, i es va retirar a la seva casa de camp a Liternum (Campània).[1] No obstant això, Cató va aconseguir trencar la influència política de Luci i Escipió.

A l'Índia, Pusyamitra Sunga va assassinar l'emperador maurya Brihadratha, posant fi així a aquesta dinastia; es fundà, seguidament, l'Imperi Sunga.[2]

Art, cultura i pensamentModifica

El Llibre dels Salms va ser traduït al grec a Alexandria. Vora el 185 aC nasqué el filòsof grec Paneci de Rodes, mestre de l'escola estoica durant el seu període mitjà.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 185 aC
  1. Livi, Tit; Buckney, T. A.. Scipio Africanus: The Conqueror of Hannibal, Selections from Livy (en anglès). Bolchazy-Carducci Publishers, 1958, p.55. ISBN 0865162085. 
  2. Avari, Burjor. India: the ancien past: a history of the Indian sub-continent from c. 7000 BC to AD 1200 (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p.128. ISBN 0415356156. 
  3. Tarrant, Harold. Plato's First Interpreters (en anglès). Cornell University Press, 2000, p.56. ISBN 080143792X.