188 aC
any
El 188 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Salinàtor i Messal·la (o també any 566 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «188 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 188 aC (clxxxviii aC) |
| Islàmic | 834 aH – 833 aH |
| Xinès | 2509 – 2510 |
| Hebreu | 3573 – 3574 |
| Calendaris hindús | -132 – -131 (Vikram Samvat) 2914 – 2915 (Kali Yuga) |
| Persa | 809 BP – 808 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 63 |
| Ab urbe condita | 566 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC | |
| Anys | |
| 191 aC 190 aC 189 aC - 188 aC - 187 aC 186 aC 185 aC | |
Esdeveniments
modificaImperi Selèucida
modifica- Tractat d'Apamea. Un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III, governant de l'Imperi Selèucida que serveix per tancar la Guerra Romano-Síria. Després de les victòries dels romans en la Batalla de les Termòpiles (el 191 aC), i en la batalla de Magnèsia (el 190 aC), i de les victòries navals de Roma i Rodes enfront de la marina selèucida, el procònsol Gneu Manli Vulsó conclou formalment el tractat i arranja la situació.[2]
- Pel Tractat d'Apamea, Antíoc II paga 15.000 talents d'indemnització, ha d'entregar Hanníbal Barca als romans (però Hanníbal s'escapa a Bitínia), i renúncia als territoris de la part nord de les Muntanyes del Taure.[3]
- Èumenes II de Pèrgam, aliat dels romans, rep per aquest Tractat, Mísia, Lídia, les dues Frígies i Licaònia a més de la ciutat de Lisimàquia i el Quersonès Traci.[4]
Àsia Menor
modifica- Artàxias I funda el Regne d'Armènia. S'inicia la dinastía dels Artàxides.[5]
Antiga Grècia
modifica- Filopemen, estrateg de la Lliga Aquea, conquereix Esparta, en fa enderrocar les muralles i ven com a esclaus els ciutadans que no havien fugit. Aboleix les lleis de Licurg.[6]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Gai Livi Salinàtor i Marc Valeri Messal·la.[7]
- Salinàtor rep la Gàl·lia com a província, i Messal·la la Ligúria. Cap dels dos cònsols va fer res de singular.[7]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 6, 7
- ↑ Polibi. Història, XXXVIII, 42
- ↑ Polibi. Història, XXII, 27
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Lucul·le, XIV, 31
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 49
- ↑ 7,0 7,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVIII, 35