18 d'abril
data
(S'ha redirigit des de: 18 abril)
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs. Queden 257 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1599 - València: Isabel Clara Eugènia es casa amb el seu cosí Albert VII d'Àustria.
- 1599 - València (Corona d'Aragó): el rei Felip III de Castella es casa a la Catedral de València amb Margarida d'Àustria.
- 1756 - Menorca: tropes franceses manades pel duc de Richelieu desembarquen a l'illa, derroten la guarnició anglesa i l'ocupen en pocs dies (guerra dels Set Anys).
- 1839 - Vilafamés (Plana Alta): els carlins aixequen el setge de Vilafamés quan arriben reforços carlins durant la Primera Guerra Carlina.
- 1971 - València: Clausura del I Congrés d'Història del País Valencià.
- 2006 - Barcelona, es publica el número 1 del setmanari Directa.[1]
- 2007 - Barcelona: Òmnium Cultural cedeix el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- 2014 - Sant Hilari Sacalm: Se celebra el Via Crucis Vivent de fa més de tres segles d'història.
- Resta del món
- 309 - Roma: Eusebi I és escollit papa.
- 1025 - Gniezno (Regne de Polònia): Boleslau I de Polònia és coronat rei de Polònia.
- 1491 - Còrdova (Regne de Castella): Ferran el Catòlic inicia una marxa contra el Regne de Granada, en poder dels musulmans.
- 1506 - Roma (Estats Pontificis): el papa Juli II col·loca la primera pedra de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
- 1857 - París (França): publicació d'El llibre dels esperits, que marca l'inici de l'Espiritisme.
- 1904 - París (França): fundat per Jean Jaurès, hi ix el primer número del diari L'Humanité, que l'any 1920 esdevindrà de tendència comunista.[2]
- 1906 - San Francisco (Estats Units): el major terratrèmol de la història de la regió, d'una magnitud estimada de 7,9 de l'escala de Richter causa 3000 morts.[3]
- 1909 - París (França): Joana d'Arc és beatificada a la catedral de Notre-Dame de París pel papa Pius X.
- 1912 - Nova York (Estats Units): arriben uns 700 supervivents de l'enfonsament del Titànic, rescatats pel vaixell britànic Carpathia.
- 1938 - Estats Units: es publica el primer número d'Action Comics que inclou la primera aparició de Superman, per Jerry Siegel (guió) i Joe Shuster (dibuix i tinta).
- 1942 - Tòquio (Japó): l'aviació estatunidenca bombardeja aquesta ciutat en la incursió Doolittle com a resposta de l'Atac a Pearl Harbor.
- 1942 - Vichèi (França): Pierre Laval és nomenat Primer Ministre de França pel Govern de Vichy.
- 1946 - Ginebra (Suïssa): es dissol la Societat de Nacions per la creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
- 1947 - Heligoland (petita illa Frisona Alemanya) - L'Armada Reial Britànica fa detonar 6.800 tones d'explosius ("Big Bang" o "British Bang"), creant la detonació única no nuclear més gran de la història. L'impacte va ser tan gran que va canviar la forma de l'illa.[4]
- 1949: La República d'Irlanda abandona la Commonwealth.
- 1951 - París (França): se signa el Tractat de París que constitueix la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), que donarà lloc, més tard a la Comunitat Econòmica Europea.[5]
- 1958 - Estats Units: Un tribunal declara que el poeta Ezra Pound sigui alliberat de l'hospital psiquiàtric on havia estat internat durant dotze anys (des del 1946) per salvar-lo de la pena de mort per traïció.
- 1976 - Nicolás Redondo Urbieta és escollit Secretari General de la UGT.
- 1978 - Washington (els Estats Units): el Senat estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos.[6]
- 1980 - Zimbàbue: aquest país adopta el nou nom (abans era Rhodèsia) i la nova bandera.
- 1983 - Beirut (Líban): Un suïcida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.[7]
- 1993 - Roma: Joan Pau II beatifica Paula Montal i Fornés.
- 1994 - Cándido Méndez és nomenat Secretari General de la UGT.
- 1996 - Qana (Líban): L'exèrcit d'Israel bombardeja la base dels cascos blaus de l'ONU, matant almenys a 102 civils que s'hi refugiaven.[8]
- 2004 - Madrid (Espanya): Zapatero ordena la retirada immediata dels mil tres-cents soldats espanyols destacats a l'Iraq.
- 2004 - Sud-àfrica: Dani Pedrosa debuta en la cilindrada de 250 cc amb una victòria al circuit de Welcom.
- 2005 - Lance Armstrong anuncia la seva retirada del món del ciclisme després de participar en el Tour de França.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1480, Subiaco (actual Itàlia): Lucrècia Borja, noble de la casa Borja que fou governadora de Spoleto, filla de Roderic de Borja (després papa Alexandre VI) (m. 1519).[9]
- 1867, El Masnou, Maresme: Lluís Millet i Pagès, músic català, fundador de l'Orfeó Català.[10]
- 1881, Agullana, Alt Empordà: Francesca Torrent, escriptora catalana (m. 1958).[11]
- 1913, Cervera: Isabel Solsona i Duran, poetessa i traductora catalana (m. 2011).[12]
- 1926, Barcelona: Carmen Sánchez de Torre, antropòloga i traductora mexicana d'origen català, exiliada durant el franquisme.
- 1956, Barcelona: Carmen de Rivera i Pla, advocada laboralista, professora i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- 1969, Valls: Dolors Batalla i Nogués, política, ha estat diputada i alcaldessa de Valls.[13]
- 1983, Sort, Pallars Sobirà: Anna Azamar i Capdevila, infermera i política catalana, ha estat senadora per Lleida.
- 1985, La Roca del Vallès, Vallès Oriental: Maria Fernández Vidal, periodista esportiva catalana.
- 1987,
- Terrassa: Glòria Comerma i Broto, jugadora catalana d'hoquei herba que jugava com a davantera.[14]
- Oviedo, Astúriesː Flavita Banana, il·lustradora i dibuixant de vinyetes, resident a Catalunya.[15]
- Resta del món
- 1666, París, França: Jean-Féry Rebel, violinista i compositor francès (m. 1747).[16]
- 1772, Londres, Anglaterra: David Ricardo, economista anglès (m. 1823).[17]
- 1773, Varese, Llombardia: Giuseppina Grassini, soprano italiana, que fou amant de Napoleó i del Duc de Wellington (m. 1850).[18]
- 1819, Split, Dalmàcia, Croàcia: Franz von Suppé, compositor austrohongarès. d'origen belga (m. 1895).[19]
- 1853, Aguadilla, Puerto Rico: Ana Roqué de Duprey, mestra, escriptora, científica, editora, sufragista i una de les fundadores de la Universitat de Puerto Rico (m.1933).[20]
- 1864, Nàpolsː Ernestina Bendazzi Garulli, soprano italiana (m.1931).[21]
- 1875, (Haeju (ara a Corea del Nord): Syngman Rhee o bé Yi Seung-man,president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960)(m. 1965).[22]
- 1896, Segré, França: Job de Roincé, periodista i escriptor en bretó.
- 1905,
- Hoquiam, Estats Units: George Herbert Hitchings, bioquímic estatunidenc (m. 1998).[23]
- Corfúː Margarida de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca (m. 1981).[24]
- 1907, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Rózsa, compositor de cinema austrohongarès (m. 1995).[25]
- 1917, Blankenburg am Harz, Alemanya: Frederica de Hannover, aristòcrata alemanya, reina consort de Grècia.
- 1927, Nova York, Estats Units: Samuel Phillips Huntington, politòleg i professor universitari estatunidenc (m. 2008).[26]
- 1937,
- Tòquio (Japó): Keiko Abe, compositora japonesa, intèrpret especialitzada en la marimba.
- Zywiec (Polònia): Natalia Lach-Lachowicz, més coneguda com a Natalia LL, artista conceptual polonesa pionera en el moviment artístic feminista.
- 1940, Kingstree, Estats Units: Joseph Leonard Goldstein, bioquímic i genetista estatunidenc.[27]
- 1948, Nova York: Catherine Malfitano, soprano estatunidenca.[28]
- 1949:
- Hèlsinki, Finlàndia: Bengt Holmström, economista finlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 2016.[29]
- París (França): Michaël Levinas, compositor i pianista francès.[25]
- 1956, Biloxi, Mississipi, Estats Units: Eric Roberts, actor estatunidenc.
- 1959, Nova Yorkː Susan Faludi, periodista i autora estatunidenca, Premi Pulitzer 1991.[30]
- 1961, Parísː Élisabeth Borne, alta funcionària i política francesa que ha ocupat diversos ministeris.[31]
- 1963, Newton (Massachusetts), Estats Units: Mike Mangini, músic estatunidenc.
- 1963, Brookline (Massachusetts), Estats Units: Conan O'Brien, còmic estatunidenc.
- 1964, Boulogne-Billancourt, Françaː Zazie, cantant i compositora francesa.[32]
- 1979, Hemel Hempstead, Anglaterra: Anthony Davidson, pilot de Fórmula 1.
- 1980, Kassel: Martina Müller, antiga futbolista alemanya nomenada millor jugadora d'Alemanya del 2013.
- 1981,
- Villa María, Córdoba, Argentina: Sol Gabetta, violoncel·lista argentina.[33]
- Taipei, Taiwanː Audrey Tang, programadora de programari lliure taiwanesa, nomenada ministra sense cartera.[34]
- 1983, Wilton, Connecticut: Katherine "Kate" Maher, especialista en tecnologia, desenvolupament i democràcia estatunidenca.
- 1986: Denice K., actriu pornogràfica i productora danesa.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1939 - Sant Adrià de Besòsː Carme Claramunt, activista política catalana, primera afusellada al Camp de la Bota (n. 1897).[35]
- 1956 - L'Escala: Josep Vicens i Juli, compositor de sardanes català.[36]
- 1964 - Sabadell (Vallès Occidental): Ramon Balcells i Basomba, metge català.
- 1991 - Barcelona: Carme Gombau, cantant d'òpera i professora de cant catalana.[37]
- 2018 - Sant Vicent del Raspeig: Luísa Pastor Lillo, política valenciana, primera dona alcaldessa del seu municipi (n. 1948).[38]
- Resta del món
- 1054 - Roma: Lleó IX, papa (n. 1002).[39]
- 1731 - Florènciaː Giovanna Fratellini, pintora barroca (n. 1666).[40]
- 1859 - Verneuil-sur-Seine, Illa de França, Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville, pensador, jurista, polític i historiador francès (n. 1805).[41]
- 1873 - Darmstadt (Ducat de Hesse, actual Alemanya): Justus von Liebig, químic alemany (n. 1803).[41]
- 1898 - París (França): Gustave Moreau, pintor francès (n. 1826).[42]
- 1905 - Madrid (Espanya): Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor espanyol.
- 1936 - Roma (Itàlia): Ottorino Respighi, compositor, musicòleg i violinista italià (n. 1879).[43]
- 1942 - Nova Yorkː Gertrude Vanderbilt Whitney, escultora i filantropa nord-americana n. 1875).[44]
- 1945 - Predeal (Romania): Guillem Frederic de Wied, aristòcrata romanès, príncep d'Albània.
- 1951 - Lisboa (Portugal): António Óscar de Fragoso Carmona, polític i militar portuguès, fill i net de militars, va ser l'onzè president de la República portuguesa (n. 1869).[45]
- 1954 - Lier (Bèlgica): Denis Verschueren, ciclista belga.
- 1955 - Nova Jersey, Estats Units: Albert Einstein, Premi Nobel de Física l'any 1921 (n. 1879).[46]
- 1977 - Cardiff, Gal·les: Irene Steer, nedadora gal·lesa
- 1985 - Broadway, Anglaterra: Gertrude Caton-Thompson, arqueòloga anglesa (n. 1889).[47]
- 1991 - Madrid: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (n. 1911).[48]
- 1998 - Austin, Estats Units: Linda Schele, epigrafista i iconografista de la cultura maia.
- 1999 - Madrid (Espanya): Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià.
- 2002 - Larvik (Noruega): Thor Heyerdahl, explorador noruec (n. 1914).[49]
- 2003 - Williams Island, Estats Units: Edgar F. Codd, informàtic i teòric de la informació estatunidenc (n. 1923).[50]
- 2019 - Derry, Irlanda del Nord: Lyra McKee, escriptora i periodista nord-irlandesa (n. 1990).[51]
Festes i commemoracions modifica
- Vespra de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina.
- Onomàstica: sants Eleuteri d'Il·líria, bisbe i màrtir, i Àntia de Roma, la seva mare; Anastàsia d'Egina, abadessa; Perfecte de Còrdova, màrtir; beat Andreu Hibernon, religiós franciscà; beata Maria de l'Encarnació (Barbe Avrillot o Acarie), religiosa carmelitana; servent de Déu Claudi López i Bru, laic.
Referències modifica
- ↑ «Portada núm. 1». Directa, 18-04-2006, pàg. 1.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - l'Humanité» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «San Francisco earthquake of 1906 | Facts, Magnitude, & Damage» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Der Tag, an dem Helgoland der Megabombe trotzte» (en alemany). Der Spiegel, 13-04-2007 [Consulta: 13 abril 2007].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - CECA sigle de Communauté européenne du charbon et de l'acier» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Panama - Treaty relations with the United States» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «1983 United States embassy bombing | Description, Death Toll, & Responsibility» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Volk, Lucia. Memorials and Martyrs in Modern Lebanon (en anglès). Indiana University Press, 2010, p.123. ISBN 0253222303.
- ↑ Tamalio, Raffaele. «Lucrezia Borgia, duchesa di Ferrara» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2006. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «El Fons Família de Lluís Millet i Pagès. 2.2. Història del productor». Arxiu Municipal del Masnou. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Francisca Torrent, costumisme rural i poesia popular». Revista de Girona, núm. 235, pàg. 72-76, març-abril 2006. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ Parlament de Catalunya, 30 anys. 1980-2010. Batalla i Nogués, Dolors. Parlament de Catalunya, juliol del 2010, pàg. 58.
- ↑ «Glòria Comerma Broto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Flavita Banana» (en castellà). Humoristán. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Jean Ferry Rebel» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Spengler, Joseph J. «David Ricardo» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Grassini, Giuseppa» (en italià). Dizionario biografico degli Italiani, 2002. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Franz von Suppé» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Olguín Arroyo, Lariana. «Ana Roqué de Duprey» (en anglès). Umbral. Universidad de Puerto Rico. Recinto de Río Piedras. [Consulta: 4 març 2023].
- ↑ «Ernestina Bendazzi Garulli» (en italià). Archivio Storico Ricordi | Collezione Digitale. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Holcombe, Charles, 1956-. A history of East Asia : from the origins of civilization to the twenty-first century. Second edition. ISBN 978-1-107-11873-7.
- ↑ «George Herbert Hitchings» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 23-02-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Makcimovich, Ivan. «Monarquías de Europa y del mundo: PRINCESA MARGARITA DE GRECIA Y DINAMARCA», 18-11-2011. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ 25,0 25,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Samuel P. Huntington | American political scientist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Joseph L. Goldstein | American geneticist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Catherine Malfitano (Soprano) - Short Biography» (en anglès). Bach Cantatas Website. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Bengt Holmstrom | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Susan Faludi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Élisabeth Borne» (en francès). Gouvernement. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Chanson française: chanson francophone» (en castellà). France Madrid, 20-06-1979. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ Silvera, Marcelo J. «Sol Gabetta, la violonchelista argentina más reconocida del mundo» (en castellà). Nodal. Cultura, 02-08-2016. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «PROFILE: Audrey Tang: 100% made in Taiwan - Taipei Times». www.taipeitimes.com. [Consulta: 5 setembre 2016].
- ↑ Sans, Francesc. «Carme Claramunt: “Estimada tieta, esta mañana a las cinco me van a fusilar”». Revista Rambla, 18-06-2016. [Consulta: 1r agost 2017].
- ↑ «Josep Vicens i Juli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Carme Gombau i Vilasís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Calaforra, Santiago. «Mor l'expresidenta de la Diputació i exalcaldessa de Sant Vicent Lluïsa Pastor Lillo». Diario de Alicante, 19-04-2018. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «LEONE IX, papa, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ MoĚcke, Francesco. «Serie di ritratti degli eccellenti pittori dipinti di propria mano che esistono nell'Imperial galleria di Firenze». A: Julia K. Dabbs. Life Stories of Women Artists, 1550-1800: An Anthology (en anglès). Routledge, 2020-08-18. ISBN 978-1-351-56022-1.
- ↑ 41,0 41,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Gustave Moreau» (en francès). Dictionnaire de la peinture. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Respighi, Ottorino» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Gertrude Vanderbilt Whitney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Albert Einstein | Biography, Education, Discoveries, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Gertrude Caton-Thompson | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Gabriel Celaya: El último recurso» (en castellà). Trianarts, 18-04-2014. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Thor Heyerdahl | Biography, Kon-Tiki, Ra, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Edgar Frank Codd | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Miguel, Rafa de «Lyra McKee no pudo escapar del odio» (en castellà). El País [Madrid], 27-04-2019. ISSN: 1134-6582.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 d'abril |
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 d'abril. |