18 de novembre
data
| << | Novembre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 18 de novembre o 18 de santandria[1] és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs. Queden 43 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1058 - Barcelona: Consagració de la catedral de Barcelona.
- 1863 - Barcelona: Inauguració del Teatre Romea, que rebé aquest nom en homenatge al popular actor Julián Romea.
- 1902 - Barcelona: Estrena al Romea d'Aigua que corre, drama en tres actes i en prosa, d'Àngel Guimerà.
- 1954 - Barcelona: Estrena al Romea de La ferida lluminosa, una obra de teatre en tres quadres i un epíleg, de Josep Maria de Sagarra,
- 2004 - Brussel·les, Bèlgica: Javier Solana, en nom de la Unió Europea, fa saber als vint-i-cinc governs estatals que català i valencià són la mateixa llengua.
- 2005: La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat.
- Resta del món
- 1493: Inici de la Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
- 1626: Consagració de la Basílica de Sant Pere del Vaticà durant el pontificat d'Urbà VIII.
- 1738 - Viena (Àustria): es signa el Tractat de Viena de 1738 entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic que posa final a la Guerra de Successió Polonesa modificant el mapa polític europeu per assegurar l'equilibri entre les dues potències europees.
- 1918 - Es funda la república de Letònia.
- 1976 - Madrid, Espanya: és aprovada per les Corts franquistes la Llei per a la Reforma Política (Llei 1/1977, de 4 de gener), l'instrument jurídic que va permetre l'eliminació d'estructures de la dictadura franquista des d'un punt de vista jurídic.
- 1985 - Estats Units: es comença a publicar la tira còmica Calvin i Hobbes, escrita i dibuixada per Bill Watterson.
- 1990 - Pointe-à-Pitre, illa de Guadalupe: Florence Arthaud és la primera dona que guanya la Ruta del Rom, cursa transatlàntica en solitari.[2]
- 2004 - Estrasburg, Alsàcia, França: després que l'italià Rocco Buttiglione fos substituït pel també italià Franco Frattini, l'Europarlament ratifica l'equip de comissaris de Durão Barroso.
- 2004 - Little Rock, Arkansas, EUA: Bill Clinton inaugura la Biblioteca Presidencial William Jefferson Clinton.[3]
- 1991: Cau la ciutat croata de Vukovar a mans de l'exèrcit i paramilitars Serbis.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1870 - Barcelona: Salvador Alarma, decorador i escenògraf modernista.
- 1871 - Collbató (Baix Llobregat): Amadeu Vives i Roig, compositor i escriptor català (m. 1932).
- 1937 - Barcelonaː Josepa Soler i Erill, jugadora, entrenadora i directiva de basquetbol catalana.[4]
- 1941
- Barcelona: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.
- Terrassa (Vallès Occidental): Marta Pessarrodona, poetessa, narradora i crítica literària catalana.[5]
- 1942 - Barcelona: Mònica Randall, actriu de cinema, teatre i televisió catalana
- 1953 - Reus (Baix Camp): Pere Anguera i Nolla, escriptor i historiador català (m. 2010).
- 1960 - Barcelona: Eduard Márquez, escriptor català
- 1962 - Barcelona: Mònica Miquel, política catalana, diputada al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura i alcaldessa de Cubelles.
- 1965 - Cervera: Pepa Fernández, periodista catalana coneguda especialment per la seva activitat radiofònica.
- 1985 - Palma (Mallorca): Maria del Mar Serrano Barceló, lluitadora lliure mallorquina.
- 1992 - Bescanó, el Gironès: Queralt Casas Carreras, jugadora catalana de basquetbol.[6]
- Resta del món
- 1786 - Eutin (Alemanya): Carl Maria von Weber, compositor romàntic alemany (m. 1826).[7]
- 1818 - París: Marie Guy-Stéphan, ballarina francesa.
- 1840 - València: Antoni Muñoz Degrain, pintor valencià del corrent eclèctic (m. 1924).
- 1862 - València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (m. 1920).
- 1897 - Londres (Anglaterra): Patrick Maynard Stuart Blackett, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1948 (m. 1974).
- 1899 - Budapest (Hongria): Eugene Ormandy, director d'orquestra hongarès (m. 1985).
- 1902 - Nova York (EUA): Lillian Fuchs, violista, mestra i compositora nord-americana. (m. 1995).
- 1906
- Nova York (EUA): George Wald, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (m. 1997).
- Munic (Alemanya): Klaus Mann, escriptor alemany (m. 1949).
- 1913 - Damiata, Egipte: Aisha Abd al-Rahman, escriptora i professora de literatura egípcia (m. 1998).[8]
- 1930 - Luleà, Suècia: Sonja Edström, esquiadora de fons sueca (m. 2020).[9]
- 1931 - Madrid, Blanca Álvarez, periodista espanyola, pionera de Televisió Espanyola des de la seva fundació.[10]
- 1939 -
- Nova York (EUA): John O'Keefe, neurocientífic i psicòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2014.
- Ottawa, Canadà: Margaret Atwood, poeta, novel·lista, crítica literària, professora universitària i activista política canadenca.
- Saigon: Amanda Lear, cantant, lletrista, pintora, presentadora de televisió, actriu i ex model francesa.
- 1940 - Argentina: Susana Ruiz Cerutti, advocada, diplomàtica i política que fou Ministra d'Afers Exteriors argentina.[11]
- 1948 - L'Havana: Ana Mendieta, artista cubana (m. 1985).[12]
- 1960 -
- Madrid: Mercedes Pérez Merino, sindicalista i política espanyola.[13]
- Sarighamish (Turquia): Yeşim Ustaoğlu, guionista i directora de cinema turca.[14]
- 1970 -
- Syracuse, Nova York: Megyn Marie Kelly, periodista estatunidenca.[15]
- Sydney: Peta Gia Wilson, actriu, dissenyadora de llenceria i model australiana, coneguda pel seu paper com a Nikita.[16]
- 1975 - Illinois: Reshma Saujani, política i advocada, fundadora de l'organització sense ànim de lucre Girls Who Code.[17]
- 1982 - París, Marlène Schiappa, política francesa. Ministra delegada encarregada de la Ciutadania.[18]
- 1986 - Hong Kongː Elim Chan, directora d'orquestra, directora titular de l'Orquestra Simfònica d'Anvers.[19]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1899 - Barcelona: Pilar Pascual de Sanjuán, mestra, feminista i escriptora catalana (n. 1827).
- 1909 - París: Renée Vivien, escriptora (n. 1877).[20]
- 1950 - Sabadell (Vallès Occidental): Antoni Estruch i Serrabogunyà, futbolista català dels anys 1920 (n. 1899).
- 1986 -
- Barcelona: Josep Iglésies i Fort, geògraf, historiador i escriptor català (n. 1902).
- Tarragonaː Cinta Font Margalef, llevadora, practicant, docent i funcionària de la Generalitat, exiliada a França i Mèxic (n. 1905).[21]
- 2004 - Altafulla (el Tarragonès): Miquel Porter i Moix, crític i historiador del cinema català, cineasta, cantant (un dels Setze Jutges), sindicalista i rector de la Universitat Catalana d'Estiu.
- 2009 - Manresa: Jaume Melendres i Inglès, autor dramàtic i director d'escena.
- Resta del món
- 1720 - Port Royal, Jamaica: Jack Rackham, conegut com a Calico Jack, capità pirata anglès, per execució a la forca.[22]
- 1886 - Nova York, (EUA): Chester A. Arthur, advocat i 21è president dels Estats Units (n. 1829).[23]
- 1922 - París, França: Marcel Proust, escriptor francès (n. 1871).[24]
- 1941 - Bad Muskau (Saxònia): Walther Hermann Nernst, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1920 (n. 1864).
- 1953 - Chevy Chase, Maryland: Ruth Crawford Seeger, compositora nord-americana, especialista en música popular (m. 1953).[25]
- 1962 - Copenhaguen (Dinamarca): Niels Bohr, físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física 1922 (m. 1885).
- 1976 - París, França: Man Ray, artista
- 1985 - Granada (Andalusia): Jacinto Bosch Vilá, arabista i historiador figuerenc.
- 1987 - Rouen, França: Jacques Anquetil, ciclista francès (n. 1934).
- 2004 - Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà (n. 1929).
- 2015 - Auckland (Nova Zelanda):Jonah Lomu, jugador de rugbi neozelandès.
- 2017 - Buenos Aires: Marta Vásquez, activista argentina, presidenta de Madres de Plaza de Mayo LF (n.1927).[26]
Festes i commemoracionsModifica
- Santoral: sants Noè, patriarca; Romà de Cesarea màrtir; Odó de Cluny, abat; Rose-Philippine Duchesne, religiosa; venerable Josep de Sant Benet, monjo; servents de Déu Bonaventura Codina i Augeroles, bisbe; Sant Benigno Rosario Grech, prevere.
- Festa major petita de Lloret de Mar (Sant Romà).
- Dia Europeu per l'ús prudent dels antibiòtics.
ReferènciesModifica
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ Lafon, Cathy. «Il y a 30 ans, Florence Arthaud remporte la 4e route du Rhum» (en francès). Sud-Ouest, 18-11-2020. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ (anglès) Fox News, Clinton Presidential Library Opens
- ↑ «Josepa Soler Erill | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «Marta Pessarrodona i Artigues | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Queralt Casas Carreras | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Obituary: Aisha Abdul-Rahman» (en anglès), 23-10-2011. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Olympedia – Sonja Edström-Ruthström». [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ Cascajosa Virino, Concepción «Mujeres profesionales en TVE de la dictadura a la democracia. El caso de Blanca Álvarez.» (en castellà). Historia y Comunicación Social, 25, 1, 05-05-2020, pàg. 191–200. DOI: 10.5209/hics.69238. ISSN: 1988-3056.
- ↑ «Susana Ruiz Cerutti» (en castellà). Fundación Konex. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Ana Mendieta» (en anglès). The Solomon R. Guggenheim Foundation, 14-03-2013. [Consulta: 14 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «XIII Legislatura ( 2019-2019). Pérez Merino, Mercedes». Congrés dels Diputats. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «Yeşim Ustaoğlu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Pallardy, Richard. «Megyn Kelly» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Peta Wilson: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 23-07-2016. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Reshma Saujani» (en anglès). Bright meets brave, 05-06-2019. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Marlène Schiappa» (en francès). Gouvernement. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ Chan, Elim. «About Elim» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2020-07-20. [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «La passió segons Renée Vivien | Catorze.cat». Catorze.cat. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Ruiz-Berdún, Dolores; Bladé i Font, Artur «Una matrona en el exilio republicano: Cinta Font Margalef» (en castellà). Medicina e historia, revista de estudios históricos de las ciencias de la salud, 3, 2016, pàg. 16-26.
- ↑ The Tryals of Captain John Rackham and other Pirates (Jamaica, 1721)
- ↑ «Chester A. Arthur | Biography, Presidency, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ «Marcel Proust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Ruth Crawford Seeger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «S'ha mort Marta Vásquez, presidenta de les Mares de Plaza de Mayo». Vilaweb, 18-11-2017. [Consulta: 19 novembre 2017].
