197 aC
any
El 197 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Ceteg i Rufus (o, més rarament, any 557 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «197 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 197 aC (cxcvii aC) |
Islàmic | 844 aH – 843 aH |
Xinès | 2500 – 2501 |
Hebreu | 3564 – 3565 |
Calendaris hindús | -141 – -140 (Vikram Samvat) 2905 – 2906 (Kali Yuga) |
Persa | 818 BP – 817 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 54 |
Ab urbe condita | 557 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC | |
Anys | |
200 aC 199 aC 198 aC - 197 aC - 196 aC 195 aC 194 aC |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Ptolemeu V Epífanes perd les possessions que Egipte encara conservava a l'Àsia Menor (la costa de Lícia i de Pamfília, Samos i algunes illes) que passen a mans dels selèucides. Algunes ciutats gregues (Esmirna i Làmpsac), es declaren lliures, acollint-se a la declaració romana que restaura la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de Cinoscèfales.[2]
Àsia Menor
modifica- Inici del regnat d'Èumenes II de Pèrgam a la mort del seu pare Àtal I, que continua la política filo-romana del seu antecessor.[3]
Antiga Grècia
modifica- Tit Quinti Flaminí avança per la Ftiòtida i s'enfronta a Filip V de Macedònia en la batalla de Cinoscèfales, una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica. Al principi semblava que la victòria era per a Filip V, però l'exèrcit romà reacciona i venç als macedonis. Segons Polibi, en la batalla moren 8.000 macedonis i 5.000 són fets presoners. Els romans només perden 700 homes.[4]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Gai Corneli Ceteg i Quint Minuci Rufus.[5]
- Ceteg, derrota els ínsubres i els cenomans en una batalla vora el riu Mincius, on va ser capturat el cartaginès Hamílcar, que després va participar com a captiu en la celebració del triomf del cònsol.[6]
- Rufus venç els ilvats, una tribu lígur i després és enviat a fer la guerra als bois, però no aconsegueix els honors del triomf i el celebra de manera privada al Mont Albà.[7]
Hispània
modifica- Creació de la Hispania Citerior.[8] La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis és una de les dues províncies en què es divideix Hispània després de la conquesta romana. La governen procònsols elegits extra ordinem.[9]
- Revolta ibera de 197 aC[10] La transformació del territori en província provoca canvis administratius i fiscals,[11] i la imposició del stipendium no l'accepten les tribus locals. Esclata una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania per l'espoli a que els sotmeten. En marxar Escipió l'Africà després de les seves campanyes hispàniques, els caps ibèrics que l'havien recolzat, i que mantenen una certa estructura política i capacitat de reacció, consideren el fet una injustícia.[12]
Necrològiques
modifica- Àtal I de Pèrgam. Assisteix a una assemblea a Tebes per separar als beocis de l'aliança amb Macedònia. Pateix una apoplexia i el porten a Pèrgam on mor amb 72 anys, després de 44 de regnat.[13]
- A la revolta dels ibers mor el pretor Gai Semproni Tudità que tenia la Hispània Citerior com a província. En un enfrontament, pateix fortes pèrdues i queda ferit. Mor d'aquesta ferida poc temps després.[14]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, XVIII, 37
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 30-34
- ↑ Polibi. Història, XVIII, 19-27
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 7
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 30
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXI, 30; XXXII, 22-23
- ↑ «División territorial de Hispania» (en castellà). Museo de Historia local de Córdoba, 20-08-2018. [Consulta: 7 desembre 2023].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 38
- ↑ Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804.
- ↑ Arrayás Morales, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 2005, p.40. ISBN 8447530078.
- ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.134. ISBN 84-232-0639-4.
- ↑ Polibi. Història, XXII, 2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 25