El 197 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Ceteg i Rufus (o, més rarament, any 557 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «197 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre197 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià197 aC (cxcvii aC)
Islàmic844 aH – 843 aH
Xinès2500 – 2501
Hebreu3564 – 3565
Calendaris hindús-141 – -140 (Vikram Samvat)
2905 – 2906 (Kali Yuga)
Persa818 BP – 817 BP
Armeni-
Rúnic54
Ab urbe condita557
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC
Anys
200 aC 199 aC 198 aC - 197 aC - 196 aC 195 aC 194 aC

Esdeveniments

modifica

Antic Egipte

modifica

Àsia Menor

modifica

Antiga Grècia

modifica

Antiga Roma

modifica

Hispània

modifica
  • Creació de la Hispania Citerior.[8] La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis és una de les dues províncies en què es divideix Hispània després de la conquesta romana. La governen procònsols elegits extra ordinem.[9]
  • Revolta ibera de 197 aC[10] La transformació del territori en província provoca canvis administratius i fiscals,[11] i la imposició del stipendium no l'accepten les tribus locals. Esclata una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania per l'espoli a que els sotmeten. En marxar Escipió l'Africà després de les seves campanyes hispàniques, els caps ibèrics que l'havien recolzat, i que mantenen una certa estructura política i capacitat de reacció, consideren el fet una injustícia.[12]

Necrològiques

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Polibi. Història, XVIII, 37
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 30-34
  4. Polibi. Història, XVIII, 19-27
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 7
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 30
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXI, 30; XXXII, 22-23
  8. «División territorial de Hispania» (en castellà). Museo de Historia local de Córdoba, 20-08-2018. [Consulta: 7 desembre 2023].
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 38
  10. Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804. 
  11. Arrayás Morales, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 2005, p.40. ISBN 8447530078. 
  12. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.134. ISBN 84-232-0639-4. 
  13. Polibi. Història, XXII, 2
  14. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 25