2001, una odissea de tres parells de nassos o Pinotxada universal

cadafal faller plantat per l'Associació Cultural Fallera Na Jordana l'any 2001

2001, una odissea de tres parells de nassos o Pinotxada universal va ser el cadafal que l'any 2001 va plantar l'Associació Cultural Fallera Na Jordana en secció especial.[1] Actualment és recordada com un referent per a la comissió i per a les falles en general,[1] i la figura del Pinotxo ha esdevingut una espècie de símbol per a la Falla, reutilitzant la seua figura en diferents actes i falles.[2]

Infotaula d'obra artística2001, una odissea de tres parells de nassos o Pinotxada universal
Tipuscadafal faller i obra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Propietat deAssociació Cultural Fallera Na Jordana Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 28′ 52″ N, 0° 22′ 48″ O / 39.480998°N,0.380123°O / 39.480998; -0.380123
Ninot de la falla infantil de 2012, obra de Joan S. Blanch, on es pot vore una reproducció del Pinotxo plantat en 2001.
Ninot en homenatge a Manolo Martín López, al cadafal de Na Jordana de 2011, realitzat pel seu fill Manuel Martín Huguet.

L'artista encarregat de realitzar-la va ser Manolo Martín López, que va comptar amb la col·laboració de Sigfrido Martín i del crític d'art Vicente Jarque.[3]

La falla, que naixia amb l'objectiu d'innovar, estava composta per una gran figura de Pinotxo amb una pala matamosques, dubitatiu al costat del grillo parlante.[4] La figura central, el Pinotxo, va ser la figura més alta mai plantada en la història de les Falles fins que en 2010 Nou Campanar presentara un cadafal de 27 metres, realitzat per Pere Baenas.[5]

La plantà d'esta gran figura va ser complicada, ja que la figura (que estava feta bàsicament de fusta, com el personatge del conte original, si bé esta versió fallera també contenia cartó i poliestirè) no es recolzava sobre una base àmplia, com sol ser habitual a la majoria de cadafals fallers, sinó que es recolzava sobre les seues fines cames.[3][1] A les altres parts de la falla, que es podien visitar per dins, hi trobàvem una crítica centrada, sobretot, en la mentida i l'engany.[3]

A banda, els ninots menors, fets de fusta, anaven vestits amb dissenys inspirats en dissenyadors de moda de referència com Jean-Paul Gaultier o Armani.[3] Com era habitual a les falles de Martín, ens trobàvem unes línies sòbries i figures estilitzades, defugint de l'habitual barroquisme faller.[3]

Aquell any, la falla de Na Jordana va rebre el segon premi de secció especial (la màxima categoria fallera) quedant per darrere del cadafal que Paco López va plantar per a la Falla de Convent Jerusalem. Açò va fer que des de la comissió del Carme es criticara fortament la Junta Central Fallera per una decisió que, en la seua opinió, va ser botxornosa[6] pel fet que la JCF atorgara a Na Jordana els premis d'enginy i gràcia i de millor figura, però no el primer premi per al cadafal. Manolo Martín fins i tot va dir que la Junta Central Fallera mantenia l'esquema franquista amb la que va ser creada.[6]

Com a mostra del seu desacord amb el premi, la comissió fallera va anar a rebre els guardons portant nassos de Pinotxo, en homenatge a la seua falla i com a manera de protestar davant la Junta Central Fallera.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Programa 808 de Nuestras Fallas, Onda Fallera, 11 d'abril de 2011, a partir del minut 36
  2. Pinocho vuelve a Na Jordana Manolo Martín y Sigfrido Martín simbolizan el 125 aniversario con una falla que no se quemará y que une pasado y presente - notícia a Levante-EMV del 16 de març de 2009 (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Una ‘Pinotxada’ inolvidable Begué, Martín y Jarque renovaron hace 10 años para Na Jordana la plástica fallera - 16 de març de 2011, suplement de falles d'El País (castellà)
  4. Na Jordana sorprende con una concepción actualizada de las fallas, ABC, 15 de març de 2001 (castellà)
  5. Nou Campanar planta ninots de 27 metros de altura, Las Provincias, 15 de març de 2010 (castellà)
  6. 6,0 6,1 6,2 Na Jordana critica al jurado de Fallas y El Pilar rechaza el quinto premio El País - 18 de març de 2001 (castellà)

Enllaços externs modifica