El 204 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Ceteg i Tudità (o també any 550 Ab urbe condita). L'ús del nom «204 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre204 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià204 aC (cciv aC)
Islàmic851 aH – 850 aH
Xinès2493 – 2494
Hebreu3557 – 3558
Calendaris hindús-148 – -147 (Vikram Samvat)
2898 – 2899 (Kali Yuga)
Persa825 BP – 824 BP
Armeni-
Rúnic47
Ab urbe condita550
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC
Anys
207 aC 206 aC 205 aC - 204 aC - 203 aC 202 aC 201 aC

Esdeveniments

modifica

Antic Egipte

modifica

Imperi Selèucida

modifica

República de Roma

modifica

Cartago

modifica
  • El general cartaginès Hasdrúbal, després de perdre la seva aliança amb el cabdill númida Masinissa I, troba un nou aliat en el rei de Numídia Occidental Sifax, que es casa amb la seva filla Sofonisba.[7]
  • El procònsol romà Publi Corneli Escipió, malgrat l'oposició de Quint Fabi Màxim Berrugós, surt de Lilibèon i desembarca prop d'Útica a l'Àfrica sense que la flota cartaginesa hi intervingui. Porta amb ell entre 12.000 i 30.000 soldats i immediatament se li uneix Masinissa I. No aconsegueix dominar Útica però amb l'ajut del cap númida obté diverses victòries menors.[8]
  • Cartago envia al general Hasdrúbal amb un exèrcit de trenta mil homes i tres mil cavallers als que se'ls uneix Sífax amb 50.000 númides i deu mil cavallers. Amb aquestes forces al davant, Escipió ha d'aixecar el setge d'Útica i establir-se en una posició protegida a un promontori a la costa. Hasdrúbal i Sífax aixequen dos campaments separats i bloquegen al romà l'hivern del 204 aC fins al 203 aC.[9]

Necrològiques

modifica
  • Hannó, noble cartaginès enviat amb 500 cavallers per reconèixer i vigilar a Publi Corneli Escipió que acabava de desembarcar a Àfrica. Es va apropar massa al campament romà i és descobert i atacat per la cavalleria romana que el derrota i mata juntament amb els cavallers acompanyants.[10]
  • Arsínoe III, reina d'Egipte casada amb el seu germà Ptolemeu IV Filopàtor. La va matar Filamó, enviat pel ministre Sosibi. A la mort de Filopàtor les seves amigues la van venjar entrant a casa de Filamó al que van matar junt amb la seva esposa i el seu fill.[11]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Polibi. Història, XV, 26
  3. Apià. Història de Roma, XI, 4
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 2
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIX, 36
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIX, 14
  7. Polibi. Història, XV, 1, 7
  8. Smith, William (ed.). «Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 11 maig 2024].
  9. Rollin, Charles. The ancient history : containing the history of the Egyptians, Assyrians, Chaldeans, Medes, Lydians, Carthaginians, Persians, Macedonians, the Seleucidae in Syria, and Parthians: vol. 2. Nova York: Robert Carter, 1844, p. 290. 
  10. Titus Livi. Ab Urbe ConditaXXVIII, 4,
  11. «Ptolemaic Dynasty - Arsinoe III» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 11 gener 2012].