218 aC
any
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escipió i Llong (o també any 536 Ab urbe condita).
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 218 aC (ccxviii aC) |
| Islàmic | 865 aH – 864 aH |
| Xinès | 2479 – 2480 |
| Hebreu | 3543 – 3544 |
| Calendaris hindús | -162 – -161 (Vikram Samvat) 2884 – 2885 (Kali Yuga) |
| Persa | 839 BP – 838 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 33 |
| Ab urbe condita | 536 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC | |
| Anys | |
| 221 aC 220 aC 219 aC - 218 aC - 217 aC 216 aC 215 aC | |
Esdeveniments modifica
Cartago modifica
- Un exèrcit cartaginès sota el comandament d'Anníbal Barca ataca els aliats romans a la costa de la península Ibèrica, conquerint Saguntum després del Setge d'Arse. La inactivitat de Roma encoratja a Anníbal per conquerir les terres fins als Pirineus, violant els tractats de la Primera Guerra Púnica i començant així la Segona Guerra Púnica. Entre altres pobles va sotmetre els bargusis. Àsdrubal, el segon fill d'Amílcar Barca és designat comandant a les terres iberes mentre el seu germà Anníbal comença la campanya.
- Anníbal surt amb uns 40.000 homes i 50 elefants des de Cartago Nova cap al nord d'Ibèria i a través dels Pirineus on es troba la resistència de les tribus iberes locals. L'oposició i la deserció d'algunes de les seves tropes iberes va fer disminuir en gran part el nombre d'homes d'Anníbal, però arriba al riu Roine sense gaire resistència de les tribus del sud de la Gàl·lia.
- Després de creuar el Roine van trobar-se amb els líders gals aliats encapçalats pels bois, que van ajudar a Anníbal a creuar els Alps.[1]
República romana modifica
- Publi Escipió encapçala un exèrcit romà transportat per mar a Massàlia per a impedir a Anníbal que arribi a la península italiana. Un cop allà, comprova que l'exèrcit cartaginès ha creuat el Roine i probablement vol creuar els Alps. Escipió torna al nord de la península italiana per esperar-lo. A més, envia una flota formada per uns seixanta quinquerrems, amb dos legions comandades pel seu germà Gneu Corneli Escipió a la colònia grega d'Empúries per trobar-se amb les forces cartagineses.[2]
- Un segon exèrcit romà, sota les ordres de l'altre cònsol, Tiberi Semproni Llong, arriba a Sicília per embarcar cap a l'Àfrica. Derrota als cartaginesos que defensaven Melita i aquesta és incorporada a la República Romana.
- La flota romana de Gneu Corneli Escipió arriba a la colònia grega d'Empúries a la darreria de l'estiu. S'inicia la romanització a Catalunya.[2] Gneu Escipió sotmet per les armes a laietans, ausetans i bargusis[2] assetjant i conquerint Ausona. El cartaginès Hannó ataca a Gneu Escipió, però és derrotat i capturat. Aixeca també un destacament a la costa mediterrània que més tard esdevindria la ciutat de Tàrraco.
- Les tropes de Publi Escipió arriben al riu Po per protegir les colònies romanes de Placència i Cremona. L'exèrcit d'Anníbal es troba amb Escipió a una plana a l'oest del riu Ticino on té lloc al novembre la batalla del Ticino. Publi Escipió resultà ferit i els romans es retiraren a Placència.
- El senat romà després de la derrota al riu Ticino, ordena a Tiberi Semproni Llong viatjar des de Sicilia per reforçar les tropes de Publi Escipió.
- El 18 de desembre les tropes combinades dels dos cònsols es troben amb les d'Anníbal al marge esquerre del riu Trebia al sud de Placentia, i són derrotades a la Batalla del Trèbia (218 aC).
- Les victòries d'Anníbal contra els romans va posar a gals i ligurs al bàndol dels cartaginesos, fent que l'exèrcit augmentés considerablement.
Imperi selèucida modifica
- Les negociacions entre el rei egipci Ptolemeu IV i el rei selèucida Antíoc III fracassen, i Antíoc reprèn el seu avançament contra les defenses de Ptolemeu. Antíoc conquereix el Líban, Palestina i Fenícia.
- Antíoc III fortifica Atabírios, a Galilea.
Grècia modifica
- Filip V, rei de Macedònia ataca Cefal·lènia sense èxit. Marxa al golf d'Ambràcia des d'on derrota els etolis, assaltant la seva capital Terme, derrotant Alexandre de Tricònion i aconseguint els tresors de la Lliga Etòlia. També envaeix breument Lacònia.
- Licurg, tirà d'Esparta atacà Tègea sense conquerir-la per complet. Intenta aturar els macedonis quan es retiraven de Lacònia, però és derrotat per Filip V.
Naixements modifica
Necrològiques modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 218 aC |
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Monge Marigorta, José Antonio «Els ibers contra Roma: aliats i rebels» (en castellà). Historia. National Geographic. RBA [Barcelona], 90, pàg. 98. ISSN: 1696-7755d.