25 d'abril
data
(S'ha redirigit des de: 25 d’abril)
<< | Abril 2019 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tots els dies |
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs. Queden 250 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1707, Almansa, Regne de Castella: les tropes filipistes hi derroten les austriacistes, a la batalla d'Almansa, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (Guerra de Successió).
- 2018,Burjassot, València: Primera emissió de la televisió pública valenciana (À Punt).
- Resta del món
- 1719, Londres (Regne Unit): es publica la novel·la Robinson Crusoe de Daniel Defoe.
- 1945, Regne d'Itàlia: els partisans alliberen les ciutats italianes de Milà i Torí, en el marc de l'alliberament antifeixista de la Segona Guerra Mundial.
- 1953, Nova York, EUA: Watson i Crick donen a conèixer, en un breu article de dues pàgines a la revista científica Nature, el seu model d'estructura de l'ADN en doble hèlix que havien establert, gràcies principalment a les imatges de difracció de raigs X obtingudes per Rosalind Franklin.
- 1974, Portugal: l'emissió de la cançó 'Grandola Vila Morena', dóna el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura d'Antonio de Oliveira Salazar.
- 1977, Espanya: el govern espanyol d'Adolfo Suárez aprova la legalització del Partit Comunista d'Espanya en Dissabte Sant.
- 2015
- El Terratrèmol del Nepal de 2015 devasta el país.
- Diada per la Llengua i l'Autogovern 2015
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1949, Cardedeu, el Vallès Oriental: Agustí Asensio i Saurí, dibuixant i il·lustrador de llibres infantils
- 1968, Barcelona, el Barcelonès: Ferran Martínez Garriga, jugador de bàsquet català.
- Resta del món
- 1214, París, Regne de França: Lluís IX de França, rei de França.
- 1284, Castell de Caernarfon, Gal·les: Eduard II d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
- 1599, Huntingdon, Anglaterra: Oliver Cromwell, estadista anglès.
- 1830, Lede, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
- 1852
- Fredrik Svenonius, geòleg suec.
- Zamora, Espanya: Leopoldo Alas, Clarín, periodista i escriptor espanyol (m. 1901).
- 1874, Bolonya, Regne d'Itàlia: Guglielmo Marconi, inventor italià.
- 1900, Viena, Àustria: Wolfgang Pauli, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1945 (m. 1958).
- 1903, Tambov, Imperi Rus: Andrei Kolmogórov, matemàtic rus.
- 1917, Newport News, Virgínia: Ella Fitzgerald, cantant nord-americana de jazz (m. 1996).
- 1921, Amsterdam, Països Baixos: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès.
- 1921, Alcalá de Gurrea (Osca): Carme Casas Godessart, resistent antifranquista, sindicalista i política
- 1927, El Franco, Astúries, Espanya: Corín Tellado, escriptora espanyola.
- 1940, Nova York, Estats Units: Al Pacino, actor nord-americà.
- 1947, Amsterdam, Països Baixos: Johan Cruyff, futbolista.
- 1969, Texas, Estats Units: Renée Zellweger, actriu nord-americana.
- 1981, Säo Paolo, Brasil : Felipe Massa, pilot Fórmula 1.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1196 - Perpinyà, Comtat del Rosselló: Alfons el Cast, dit el Trobador, primer rei de la Corona d'Aragó, fundador de l'Orde d'Alcalá de la Selva.
- 1965 - Santiago de Xile: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català.
- 1969 - Montevideo, Uruguai: Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.
- 1972 - Castelldefels, Baix Llobregat: George Sanders, actor britànic.
- 2014 - Barcelona: Francesc Vilanova i Bayó, Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol.
- Resta del món
- 1566 - Anet (França): Diana de Poitiers, dama de la noblesa francesa, amant d'Enric II de França (n. 1499).
- 1671 - Canton (Xina): Francesco Brancati, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1607).
- 1762: Mehmed Salih Efendi, Shaykh al-Islam de l'Imperi Otomà.
- 1911 - Torí, Itàlia: Emilio Salgari, escriptor italià.
- 1926 - Ödeshög (Suècia): Ellen Key, feminista i sufragista sueca (n. 1849).
- 1956 - Hödingen, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany (n. 1878).
- 1973 - Lausana: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós da la llengua i literatura àrabs.
- 1990 - Filadèlfia, Estats Units: Dexter Gordon, saxofonista de jazz.
- 1995 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Ginger Rogers, actriu i ballarina guanyadora d'un Oscar.
- 1996
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Saul Bass, grafista estatunidenc.
- Roma, Itàlia: Rafael Orozco Flores, pianista andalús (n. 1946).
- 2016 - Dhaka, Bangla Desh: Julhas Mannan (n. 13 d'octubre de 1980), activista i editor bengalí.[1]
Festes i commemoracionsModifica
- Diada del 25 d'abril, Diada del País Valencià commemorant la Batalla d'Almansa.
- Sant Marc, diada de Venècia, d'alguns territoris de l'antiga República de Venècia (que abastava el Vèneto i la costa adriàtica de l'Eslovènia i la Croàcia actuals) i de Fertília (l'Alguer).
- Festa local de Guardiola de Berguedà
- Festa local de Montgat
- Festa local de Mas de Barberans
- Aplec a l'ermita de Sant Elies de Vilamajor (Massís del Montseny) (Des del s.XV per a demanar pluja al Vallès)
- Festa local de Beniarjó on es fa el ball de la Bandera de Sant Marc, patró de la casa dels March a la qual pertany Ausiàs March, veí i senyor d'esta població
- Onomàstica: Sant Marc, evangelista; Anià d'Alexandria, bisbe; Febadi d'Agen, bisbe; Pere Betancur, fundador de l'orde dels betlemites; beat Andreu Solà i Molist, màrtir a Mèxic; Giovanni Piamarta, fundador; venerable Jean de la Barrière, monjo i reformador, fundador de la Congregació de Feuillant.
- Dia dels ANZAC, diada commemorativa dels cossos expedicionaris d'Austràlia i Nova Zelanda.
ReferènciesModifica
- ↑ «Gay Rights Activist Hacked To Death In Bangladesh» (en anglès). The World Post, 25-04-2016.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 d'abril. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 d'abril |