- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1843 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Joan Goula i Soley, compositor, director d'orquestra i professor de cant (m. 1917).
- 1885 - Villena, Alt Vinalopó: Quintín Esquembre Sáez, compositor, guitarrista i violoncel·lista valencià (m. 1965).
- 1889 - Tuïr, Rosselló: Carles Grandó, narrador, dramaturg i poeta; i activista de la recuperació del català a la Catalunya Nord a inicis del segle xx.
- 1915 - l'Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat: Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté o El Quico, maqui català.
- 1921 - Reus: Francesc Gras Salas, oftalmòleg català (m. 2022).
- 1953 - Barcelonaː Mar Targarona, directora, guionista, productora de cinema i actriu catalana.[4]
- 1964 - Torelló: Bet Font, biòloga i activista política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[5]
- Resta del món
- 1135 - Còrdova, Emirat Almoràvit: Maimònides, autor de la Mishneh Torah.(m. 1294)[6]
- 1697 - Venèciaː Faustina Bordoni, mezzosoprano italiana, una de les primeres grans prime donne (m. 1781).[7]
- 1746 - Fuendetodos, província de Saragossa, Espanya: Francisco de Goya y Lucientes, pintor espanyol.(m. 1828)[8]
- 1793 - Buenos Aires (Argentina): Juan Manuel de Rosas, militar i polític argentí (m. 1877).[9]
- 1804 - Viena: Salomon Sulzer, músic i baríton vienès.
- 1830 - París, Regne de França: Auguste Tolbecque, violoncel·lista francès.
- 1844 - Metz, Regne de França: Paul Verlaine, poeta francès.(m. 1896).[10]
- 1853 - Zundert, Brabant del Nord, Països Baixos: Vincent van Gogh, pintor i dibuixant postimpressionista neerlandès.(m. 1890)[8]
- 1872 - Sant Petersburg: Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començaments del segle XX (m. 1950).[11]
- 1882 -
- 1900 - Paniza, província de Saragossa, Espanya: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa (m. 1987).[14]
- 1909 - Viena, Imperi Austrohongarès: Ernst Gombrich, historiador de l'art austríac (m. 2001).
- 1917 - Makíïvkaː Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana (m. 1995).[15]
- 1927 - Schneeberg, Saxònia, República de Weimar: Egon Günther, director de cinema i guionista alemany.
- 1933 -
- Loucia, Las, San Amaro, Galícia, Espanya: Bautista Goyel Álvarez Domínguez, polític gallec.
- Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Joe Ruby, animador, editor de televisió, escriptor i productor nord-americà, co-creador de la sèrie de dibuixos animats Scooby-Doo (m. 2020).
- 1937 - Richmond (Virgínia), Estats Units: Warren Beatty, actor, productor i director de cinema estatunidenc.[16]
- 1945 - Ripley, Anglaterra: Eric Clapton, guitarrista.[17]
- 1948 - Santa Cruz de Tenerife: Ana María Crespo de Las Casas, biòloga espanyola, professora i acadèmica de la RAC.[18]
- 1950 - Cabezón de la Sal, Cantàbria: María Teresa Carrera i González, política catalana d'origen càntabre i resident a Tarragona, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[19]
- 1952 - Rio de Janeiro: Ada Chaseliov actriu brasilera.[20]
- 1955 - North Hollywood, Califòrnia: Rhonda Jo Petty actriu porno estatunidenca membre de l'AVN Hall of Fame.[21]
- 1957 - Moscou, Unió Soviètica: Ielena Kondakova, cosmonauta, primera dona a fer un vol espacial de llarga durada.[22]
- 1959 - Crailsheim, Baden-Württemberg, Alemanya: Sabine Meyer, clarinetista clàssica alemanya.[23]
- 1964 - Cleveland, Ohio, Estats Units: Tracy Chapman, cantautora afroamericana guanyadora de quatre premis Grammy.[24]
- 1968 - Charlemagne, Quebec, Canadà: Céline Dion, cantant quebequesa.[25]
- 1972 - Istanbul: Ravza Kavakçı Kan, política turca.[26]
- 1976 - Koper, Eslovènia: Mojca Kleva, política i científica política eslovena. esdevingué Membre del Parlament europeu.[27]
- 1979 -
- 1982 - Aranjuez, província de Madrid: Javier García Portillo, futbolista.
- 1986 - Camas, província de Sevilla, Espanya: Sergio Ramos García, futbolista.
- 1991 - Châteauroux, França: Gilles Sunu, futbolista.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1774 - Darmstadt: Carolina de Zweibrücken-Birkenfeld, aristòcrata, una de les dones més influents del seu temps (n. 1721).[35]
- 1787 - Berlín: Anna Amàlia de Prússia, compositora i mecenes (n. 1723).[36]
- 1842 - París, França: Élisabeth Vigée Le Brun, pintora francesa (n. 1755).[37]
- 1852 - Parsonage, Monton, Anglaterra: John Henry Poynting, físic anglès.
- 1875 - Saint-Josse-ten-Noode, Bèlgica: Marie-Félicité Moke Pleyel, pianista belga (n. 1811).[38]
- 1912 - Radebeul, Saxònia, Imperi Alemany: Karl May, novel·lista alemany (n. 1842).
- 1925 - Dornach, Suïssa: Rudolf Steiner, esoterista austríac, fundador de l'antroposofia (n. 1861).
- 1936 - Londres, Anglaterra: Conxita Supervia, mezzosoprano catalana (n. 1895).[39]
- 1949 - Buenos Aires, Argentina: Friedrich Bergius, químic alemany (n. 1884).
- 1950 - Jouy-en-Josas (França): Léon Blum, polític socialista francès (n. 1872).[40]
- 1955 - Bharatpur, Índiaː Ylla, fotògrafa hongaresa (n. 1911).[41]
- 1960 - Atenes, Grècia: Eleni Lambiri, compositora i directora d'orquestra grega (n. 1889).[42]
- 1965 - Ocho Rios, Jamaica: Philip Showalter Hench, metge estatunidenc (n. 1896)
- 1966 - Florència, Itàlia: Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (n. 1895).[43]
- 1985 - Donibane Lohitzune, País Basc: Xabier Galdeano, periodista basc.[44]
- 2002 - Windsor, Anglaterraː Elisabet Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra (n. 1900).[45]
- 2009 -
Festes i commemoracions
modifica
- ↑ Del Río Martín, Manuel. La memoria y los pilotos de la II República durante la Guerra Civil española (en castellà). Sant Vicent del Raspeig: Universitat d'Alacant, 2018, p. 315. ISBN 978-84-9717-561-6.
- ↑ Egido León, Ángeles; Montes Salguero, Jorge J. Mujer, franquismo y represión : una deuda histórica (en castellà). 1a edició. Madrid: Editorial Sanz y Torres, 2018, p. 432. ISBN 978-84-16466-63-4.
- ↑ «On this day» (en anglès). BBC. [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ «Mar Targarona». IMDb. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 134 -135
- ↑ Zion Bokser, Ben. «Moses Maimonides» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Faustina Bordoni | Italian opera singer | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ 8,0 8,1 Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Paul Verlaine» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La musa de París, Misia Sert (1872-1950)». Mujeres en la historia, 30-09-2012. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Melanie Klein» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Emma Marie Rauschenbach Jung (1882-1955)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Martín Zorraquino, María Antonia. «María Moliner. Biografía» (en castellà) pàg.1. CVC Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Els Aarne. Centre d'informació musical estoniana, 2012, accedit a l'11 d'abril de 2020.
- ↑ «Warren Beatty» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Eric Clapton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Excelentísima Señora Doña Ana María Crespo de Las Casas» (en castellà). Real Academía de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 68
- ↑ «Morre atriz Ada Chaseliov aos 63 anus na matinada desta terça-feira» (en portuguès). Globo.com, 27-10-2015.
- ↑ «Hall of Fame». AVN Awards.
- ↑ «Fitxa de Ielena Kondakova» (en anglès). Biografies d'astronautes soviètics. [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ «Sabine Meyer» (en anglès). Discogs. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Tracy Chapman» (en castellà). Discogs. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Celine Dion» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Ravza Kavakcı Kan Kimdir». Timetürk Biyografi. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «7th parliamentary term | Mojca KLEVA KEKUŠ». MEPs. European Parliament. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Lastra Fernández, Adriana». Congrés dels Diputats. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Norah Jones» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Casal-Valls, Laura. La figura de la modista i els inicis de l'Alta costura a Barcelona: trajectòria professional i producció d'indumentària femenina (1880-1915) (tesi). Universitat de Barcelona, 2013, p. 591-593.
- ↑ concha. «María Muntadas de Capará» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Júlia Corominas i Vigneaux [i Coromines]». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Montserrat Casas i Ametller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Azulejo, El Periódico del. «Fallece por coronavirus la ceramista María Bofill» (en castellà). [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Karoline Henriette Christina Louisa Pfalzgräfin von Zweibrücken-Birkenfeld» (en anglès). The Peerage, 13-05-2012. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ Vela, Marta. «Las Musas. Guillermina y Ana Amalia de Prusia» (en castellà). Ritmo. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La retratista, Élisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842)». Mujeres en la historia, 27-04-2011. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Marie-Félicité-Denise Pleyel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «La Vanguardia» (en castellà), 31-03-1936. [Consulta: març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ylla (Camilla Koffler) (1911-1955)». Los grandes fotógrafos, 25-01-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century. McFarland, 2016-08-04, p. 95. ISBN 978-1-4766-2361-0.
- ↑ «Jelly d'Arányi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Condenados a 20 años los mercenarios que asesinaron a Xabier Galdeano» (en castellà). ElPaís.com, 01-04-1989. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Elizabeth» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Immelman, Niel «Obituary: Maria Curcio». The Guardian, 13-04-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Andrea Mead-Lawrence Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 4 febrer 2022].