30 de març
data
| << | Març 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs. Queden 276 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1282 - Palerm, Sicília: Vespres Sicilianes.
- 1912 - Barcelona: S'estrena al teatre Catalunya de Barcelona La Verge del Mar, de Santiago Rusiñol.
- 1930 - Badalona: es funda el club de bàsquet Penya Spirit of Badalona, «La Penya».
- 1939 - Alacant: les tropes feixistes italianes entren a la ciutat en plena Guerra Civil Espanyola.[1] Amb les tropes franquistes creen el camp de concentració dels Ametllers.[2]
- Resta del món
- 1492 - Els Reis Catòlics decreten l'expulsió dels jueus que no es converteixen al cristianisme.
- 1867 - Els EUA compren Alaska a l'imperi rus per 7,2 milions de dòlars.
- 1939 - EUA: es publica el nº27 de Detective Comics, on es produeix la primera aparició de Batman, per Bill Finger (guió) i Bob Kane (dibuix i tinta).
- 1951 -
- EUA - Remington Rand reparteix el primer UNIVAC I a l'Oficina de Cens dels Estats Units.
- EUA - El matrimoni Julius i Ethel Rosenberg és declarat culpable de conspiració per cometre espionatge.[3]
- 1976 - S'empra oficialment per primera vegada el basc en un acte institucional després de la mort de Franco, concretament, en un ple de sessions de l'Ajuntament de Sant Sebastià.
- 1981 - Atemptat contra el president nord-americà Ronald Reagan.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1843, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Joan Goula i Soley, compositor, director d'orquestra i professor de cant
- 1885, Villena, Alt Vinalopó: Quintín Esquembre Sáez, compositor, guitarrista i violoncel·lista valencià
- 1889, Tuïr, Rosselló: Carles Grandó, narrador, dramaturg i poeta; i activista de la recuperació del català a la Catalunya Nord a inicis del segle XX
- 1915 - l'Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat: Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté o El Quico, maqui català.
- 1921, Reus: Francesc Gras Salas, oftalmòleg català
- 1953, Barcelona: Mar Targarona, directora, guionista, productora de cinema i actriu catalana.[4]
- 1964, Torelló: Bet Font, biòloga i activista política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[5]
- Resta del món
- 1135, Còrdova, Emirat Almoràvit: Maimònides, autor de la Mishneh Torah [6]
- 1697, Venècia: Faustina Bordoni, mezzosoprano italiana, una de les primeres grans prime donne [7]
- 1746, Fuendetodos, Aragó: Francisco de Goya y Lucientes, pintor espanyol[8]
- 1774, Lió: Claudina Thévenet, religiosa que fundà la Congregació de Jesús-Maria.[9]
- 1793, Buenos Aires (Argentina): Juan Manuel de Rosas, militar i polític argentí [10]
- 1830, París, Regne de França: Auguste Tolbecque, violoncel·lista francès.
- 1844, Metz, França: Paul Verlaine, poeta francès[11]
- 1853, Zundert, Brabant del Nord, Països Baixos: Vincent van Gogh, pintor i dibuixant postimpressionista neerlandès[8]
- 1856, Altdorf bei Nürnberg: Dora Hitz, pintora de la Secessió de Berlín 1924 [12]
- 1872, Sant Petersburg: Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començaments del segle XX [13]
- 1882:
- Viena: Melanie Klein, psicoanalista britànica d'origen austríac [14]
- Schaffhausen, Suïssa: Emma Jung, psicoterapeuta i escriptora [15]
- 1900, Paniza, província de Saragossa, Espanya: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa [16]
- 1909, Viena, Imperi Austrohongarès: Ernst Gombrich, historiador de l'art austríac
- 1917, Makíivka: Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana [17]
- 1927, Schneeberg, Saxònia, República de Weimar: Egon Günther, director de cinema i guionista alemany.
- 1933:
- Loucia, Las, San Amaro, Galícia, Espanya: Bautista Goyel Álvarez Domínguez, polític gallec.
- Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Joe Ruby, animador, editor de televisió, escriptor i productor nord-americà, co-creador de la sèrie de dibuixos animats Scooby-Doo
- 1937, Richmond (Virgínia), Estats Units: Warren Beatty, actor, productor i director de cinema estatunidenc.[18]
- 1945, Ripley, Anglaterra: Eric Clapton, guitarrista.[19]
- 1948, Santa Cruz de Tenerife: Ana María Crespo de Las Casas, biòloga espanyola, professora i acadèmica de la RAC.[20]
- 1950, Cabezón de la Sal, Cantàbria: María Teresa Carrera i González, política catalana d'origen càntabre i resident a Tarragona, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[21]
- 1952, Rio de Janeiro: Ada Chaseliov actriu brasilera.[22]
- 1955, North Hollywood, Califòrnia: Rhonda Jo Petty actriu porno estatunidenca membre de l'AVN Hall of Fame.[23]
- 1957, Moscou, Unió Soviètica: Ielena Kondakova, cosmonauta, primera dona a fer un vol espacial de llarga durada.[24]
- 1959, Crailsheim, Baden-Württemberg, Alemanya: Sabine Meyer, clarinetista clàssica alemanya.[25]
- 1964, Cleveland, Ohio, Estats Units: Tracy Chapman, cantautora afroamericana guanyadora de quatre premis Grammy.[26]
- 1968, Charlemagne, Quebec, Canadà: Céline Dion, cantant quebequesa.[27]
- 1972, Istanbul: Ravza Kavakçı Kan, política turca.[28]
- 1976, Koper, Eslovènia: Mojca Kleva, política i científica política eslovena. esdevingué Membre del Parlament europeu.[29]
- 1979 -
- Ribadesella: Adriana Lastra Fernández, política asturiana.[30]
- Nova York: Norah Jones, cantant, pianista i actriu americana.[31]
- 1982, Aranjuez, província de Madrid: Javier García Portillo, futbolista.
- 1986, Camas (Sevilla), Espanya: Sergio Ramos García, futbolista.
- 1991, Châteauroux, França: Gilles Sunu, futbolista.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1893 - València: Constantí Llombart, escriptor valencià i activista valencianista.
- 1961 - Barcelona: Madame Renaud, modista de l'alta burgesia i noblesa de la Barcelona de finals del s. XIX (n. 1868).[32]
- 1965 - Barcelona: Maria Muntadas i Pujol, pintora, poetessa i concertista catalana (n. cap a 1900).[33]
- 2008 - Barcelona (Barcelonès): Salvador Escamilla i Gómez, radiofonista, cantant i actor català.
- 2011 - Barcelona: Júlia Coromines Vigneaux, metgessa i psicoanalista catalana (n. 1910).[34]
- 2013 - Barcelona: Montserrat Casas Ametller, doctora en Ciències Físiques i rectora de la Universitat de les Illes Balears (n. 1955).[35]
- 2021 - Barcelona: Maria Bofill, ceramista catalana (n. 1937).[36]
- Resta del món
- 1774 - Darmstadt: Carolina de Zweibrücken-Birkenfeld, aristòcrata, una de les dones més influents del seu temps (n. 1721).[37]
- 1787 - Berlín: Anna Amàlia de Prússia, compositora i mecenes (n. 1723).[38]
- 1842 - París, França: Élisabeth Vigée Le Brun, pintora francesa (n. 1755).[39]
- 1852 - Parsonage, Monton, Anglaterra: John Henry Poynting, físic anglès.
- 1875 - Saint-Josse-ten-Noode, Bèlgica: Marie-Félicité Moke Pleyel, pianista belga (n. 1811).[40]
- 1889 - Roma: Rosa de Vries-van Os, soprano holandesa (n. 1824).[41]
- 1912 - Radebeul, Saxònia, Imperi Alemany: Karl May, novel·lista alemany (n. 1842).
- 1925 - Dornach, Suïssa: Rudolf Steiner, esoterista austríac, fundador de l'antroposofia (n. 1861).
- 1936 - Londres, Anglaterra: Conxita Supervia, mezzosoprano catalana (n. 1895).[42]
- 1949 - Buenos Aires, Argentina: Friedrich Bergius, químic alemany (n. 1884).
- 1950 - Jouy-en-Josas (França): Léon Blum, polític socialista francès (n. 1872).[43]
- 1955 - Bharatpur, Índia: Ylla, fotògrafa hongaresa (n. 1911).[44]
- 1960 - Atenes, Grècia: Eleni Lambiri, compositora i directora d'orquestra grega (n. 1889).[45]
- 1965 - Ocho Rios, Jamaica: Philip Showalter Hench, metge estatunidenc (n. 1896)
- 1966 - Florència, Itàlia: Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (n. 1895).[46]
- 1985 - Donibane Lohitzune, País Basc: Xabier Galdeano, periodista basc.[47]
- 2002 - Windsor, Anglaterra: Elisabet Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra (n. 1900).[48]
- 2009 -
- Porto, Portugal: Maria Curcio, pianista clàssica italiana (n. 1920).[49]
- Mammoth Lakes, Estats Units: Andrea Mead-Lawrence, de soltera Andrea Mead, esquiadora estatunidenca (n. 1932).[50]
Festes i commemoracions
modifica- Onomàstica: sants Cèsar de Dyrrhacium; Cefas d'Icònium un dels Setanta deixebles; Quirí el Celador, màrtir; Règul d'Arle, bisbe; Règul de Senlis, bisbe; Joan Clímac, abat; Zòsim de Siracusa, bisbe; beats Amadeu IX de Savoia; Joaquim de Fiore, fundador de l'Orde dels Florians.
Referències
modifica- ↑ Del Río Martín, Manuel. La memoria y los pilotos de la II República durante la Guerra Civil española (en castellà). Sant Vicent del Raspeig: Universitat d'Alacant, 2018, p. 315. ISBN 978-84-9717-561-6.
- ↑ Egido León, Ángeles; Montes Salguero, Jorge J. Mujer, franquismo y represión : una deuda histórica (en castellà). Madrid: Editorial Sanz y Torres, 2018, p. 432. ISBN 978-84-16466-63-4.
- ↑ «On this day» (en anglès). BBC. [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ «Mar Targarona». IMDb. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 134 -135
- ↑ Zion Bokser, Ben. «Moses Maimonides» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Faustina Bordoni | Italian opera singer | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ 8,0 8,1 Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ «History and Foundation» (en anglès). Congrégation des Religieuses de Jésus-Marie. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Paul Verlaine» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Dora Hitz». RKD Research. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La musa de París, Misia Sert (1872-1950)». Mujeres en la historia, 30-09-2012. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Melanie Klein» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Emma Marie Rauschenbach Jung (1882-1955)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Martín Zorraquino, María Antonia. «María Moliner. Biografía» (en castellà) pàg.1. CVC Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Els Aarne. Centre d'informació musical estoniana, 2012, accedit a l'11 d'abril de 2020.
- ↑ «Warren Beatty» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Eric Clapton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Excelentísima Señora Doña Ana María Crespo de Las Casas» (en castellà). Real Academía de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 68
- ↑ «Morre atriz Ada Chaseliov aos 63 anus na matinada desta terça-feira» (en portuguès). Globo.com, 27-10-2015.
- ↑ «Hall of Fame». AVN Awards.
- ↑ «Fitxa de Ielena Kondakova» (en anglès). Biografies d'astronautes soviètics. [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ «Sabine Meyer» (en anglès). Discogs. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Tracy Chapman» (en castellà). Discogs. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Celine Dion» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Ravza Kavakcı Kan Kimdir». Timetürk Biyografi. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «7th parliamentary term | Mojca KLEVA KEKUŠ». MEPs. European Parliament. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Lastra Fernández, Adriana». Congrés dels Diputats. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Norah Jones» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Casal-Valls, Laura. La figura de la modista i els inicis de l'Alta costura a Barcelona: trajectòria professional i producció d'indumentària femenina (1880-1915) (tesi). Universitat de Barcelona, 2013, p. 591-593.
- ↑ concha. «María Muntadas de Capará» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Júlia Corominas i Vigneaux [i Coromines]». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Montserrat Casas i Ametller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Azulejo, El Periódico del. «Fallece por coronavirus la ceramista María Bofill» (en castellà). [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Karoline Henriette Christina Louisa Pfalzgräfin von Zweibrücken-Birkenfeld» (en anglès). The Peerage, 13-05-2012. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ Vela, Marta. «Las Musas. Guillermina y Ana Amalia de Prusia» (en castellà). Ritmo. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La retratista, Élisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842)». Mujeres en la historia, 27-04-2011. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Marie-Félicité-Denise Pleyel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Metzelaar, Helen. «Os, Rosa van (1824-1889)» (en neerlandès). Huygens ING, Digital Women's Lexicon of the Netherlands. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «La Vanguardia» (en castellà), 31-03-1936. [Consulta: març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ylla (Camilla Koffler) (1911-1955)». Los grandes fotógrafos, 25-01-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century. McFarland, 2016-08-04, p. 95. ISBN 978-1-4766-2361-0.
- ↑ «Jelly d'Arányi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Condenados a 20 años los mercenarios que asesinaron a Xabier Galdeano» (en castellà). ElPaís.com, 01-04-1989. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Elizabeth» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Immelman, Niel «Obituary: Maria Curcio». The Guardian, 13-04-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Andrea Mead-Lawrence Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 4 febrer 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 30 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:30 de març.