El 378 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Fidenat, Medul·lí, Lanat, Sícul, Pulvil i Macerí (o, més rarament, any 376 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «378 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre378 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià378 aC (ccclxxviii aC)
Islàmic1030 aH – 1029 aH
Xinès2319 – 2320
Hebreu3383 – 3384
Calendaris hindús-322 – -321 (Vikram Samvat)
2724 – 2725 (Kali Yuga)
Persa999 BP – 998 BP
Armeni-
Rúnic-127
Ab urbe condita376
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
381 aC 380 aC 379 aC - 378 aC - 377 aC 376 aC 375 aC

Esdeveniments modifica

Antiga Grècia modifica

  • El general i estadista Epaminondes assumeix el control de Tebes i Pelòpides és elegit beotarca (magistrat suprem) de la ciutat.[2]
  • Cleòmbrot I, rei d'Esparta, va a Beòcia al front d'un exèrcit per sufocar la rebel·lió que l'any anterior (379 aC) havia iniciat la ciutat de Tebes. Va rondar 16 dies per Beòcia sense combatre i retorna deixant com a governador (harmost) a Esfòdries a la ciutat de Tèspies. Els espartans desaproven la seva conducta i les dues següents expedicions contra Tebes les va dirigir l'altre rei, l'europòntida Agesilau II.[3]
  • Esfòdries, harmost de Tèspies, va ser induït a envair territori atenenc. Segons Diodor de Sicília[4] ho va fer per ordes rebudes secretament de Cleòmbrot I, sense l'autorització dels èfors, mentre que Xenofont[5] i Plutarc[6] diuen que va ser convençut per Pelòpides i Gòrgides de Tebes que volien enemistar Atenes i Esparta, i el van subornar.
  • Quan Agesilau es retira de Beòcia després de la campanya d'aquest any, Fèbides, un militar espartà, es va quedar com harmost de Tèspies. Fa contínues incursions al territori de Tebes i segons Xenofont, els tebans, com a represàlia, ataquen la ciutat però Fèbides els rebutja amb les seves tropes lleugeres, i els empaita pressionant la seva rereguarda.[7]

Antiga Roma modifica

Necrològiques modifica

  • Fèbides, harmost de Tèspies. Els tebans van contraatacar amb la cavalleria de la persecució que dirigia, i van rebutjar als espartans. Febides i dos o tres oficials més van fer front amb valentia a l'atac i van morir en la lluita.[10] Segons Diodor de Sicília els tebans van atacar la ciutat i Febides va morir en una sortida.[11]

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Plutarc. Vides paral·leles vol. VIII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1937, p. 82. ISBN 9788472259423. 
  3. Xenofont. Hel·lèniques, V, 4-5
  4. Diodor de Sicília. [[Biblioteca històrica]], XV, 29
  5. Xenofont. Hel·lèniques, V, 15
  6. Plutarc. Vides paral·leles: Agesilau, IX, 24
  7. Xenofont. Hel·lèniques, V, 24
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 31
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVI, 35
  10. Xenofont. Hel·lèniques, V, 41
  11. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 33