384 aC
any
El 384 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Maluginense, Publícola, Camil, Rufus, Cras i Capitolí (o, més rarament, any 370 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «384 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 384 aC (ccclxxxiv aC) |
| Islàmic | 1036 aH – 1035 aH |
| Xinès | 2313 – 2314 |
| Hebreu | 3377 – 3378 |
| Calendaris hindús | -328 – -327 (Vikram Samvat) 2718 – 2719 (Kali Yuga) |
| Persa | 1005 BP – 1004 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -133 |
| Ab urbe condita | 370 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC | |
| Anys | |
| 387 aC 386 aC 385 aC - 384 aC - 383 aC 382 aC 381 aC | |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Atenes signa un tractat de mútua ajuda amb l'illa de Quios.[2]
- Cotis I és nomenat rei dels odrisis de Tràcia.[3]
- Dicó, un atleta grec nascut a Caulònia, va guanyar a la cursa a peu en els Jocs Pitis per cinc vegades, tres als Jocs Ístmics, quatre als Jocs Nemeus, i als Jocs Olímpics dues vegades a la categoria d'homes i una a la de nois joves. Una de les seves victòries va ser aquest any, el 384 aC, i les altres en dates no llunyanes però desconegudes.[4][5]
Antiga Roma
modifica- Dionisi el Vell ataca la ciutat etrusca de Pirgos atret per les riqueses del temple. Va sorprendre la ciutat de nit i va saquejar el temple, i Diodor de Sicília[6] diu que el botí va pujar a 1000 talents. Es creu però que els habitants de Pirgos es dedicaven sovint a la pirateria, i que l'assalt al temple va ser una represàlia.[7]
- Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Servi Corneli Maluginense, Publi Valeri Potit Publícola, Marc Furi Camil, Servi Sulpici Rufus, gai Papiri Cras i Tit Quinti Cincinnat Capitolí.[8]
- Marc Manli Capitolí, que ja havia fet un intent l'any anterior (385 aC), va ordenar l'aixecament dels plebeus,[9] però els tribuns consulars van actuar el van detenir i el van acusar d'alta traïció (majestas). Portat davant del poble al camp de Mart i després a la cova Petelina prop de la porta Flumentana (ja que des del Camp de Mart es veia el Capitoli que Manli havia salvat). Va ser condemnat a mort i tirat des de la roca Tarpeia.[10]
Naixements
modifica- Aristòtil, filòsof.[11]
- Demòstenes, polític i orador grec.[12]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Harding, Phillip (ed.). From the end of the Peloponnesian War to the Battle of Ipsus. Cambridge: Cambridge University Press, 1985, p. 44. ISBN 9780521234351.
- ↑ Sears, Matthew A. Athens, Thrace, and the shaping of Athenian leadership. Cambridge: Cambridge University Press, 2003, p. 65. ISBN 9781107030534.
- ↑ Antologia palatina, XIII, 15
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 3
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 14
- ↑ Smith, William (ed.). «Pyrgi». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 18
- ↑ Apià, liber Italicus, fragmentum IX.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, VI 14-20
- ↑ Böckh, August. August Boeckh's gesammelte kleine Schriften vol. VI. Leipzig: B.G. Teubner, 1871, p. 195.
- ↑ Boullée, Auguste-Aimé. Vie de Démosthène : avec des notes historiques et critiques et un choix des jugemens portés sur son caractère et ses ouvrages. París: A. Poilleux, 1834, p. 3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 384 aC