474 aC
any
L'any 474 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Fus i Vulsó, o de vegades, any 279 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 474 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 474 aC (cdlxxiv aC) |
Islàmic | 1129 aH – 1128 aH |
Xinès | 2223 – 2224 |
Hebreu | 3287 – 3288 |
Calendaris hindús | -418 – -417 (Vikram Samvat) 2628 – 2629 (Kali Yuga) |
Persa | 1095 BP – 1094 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -223 |
Ab urbe condita | 280 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC | |
Anys | |
477 aC 476 aC 475 aC - 474 aC - 473 aC 472 aC 471 aC |
Esdeveniments
modificaSicília
modifica- Els etruscs ataquen Cumes i altres colònies gregues a Campània i els grecs van demanar ajut a Hieró que va aconseguir una gran victòria naval sobre els etruscs a l'anomenada batalla de Cumes, victòria que va trencar el poder naval etrusc. Per controlar la navegació entre Etrúria i la Campània, Hieró va situar una guarnició a l'illa d'Ischia.[2]
República Romana
modifica- Luci Furi Medul·lí Fus i Gneu Manli Vulsó són elegits cònsols a Roma. Els dos cònsols van marxar contra la ciutat de Veios i va signar una treva per quaranta anys. Per aquests fets van obtenir a la seva tornada els honors d'una ovació o triomf menor. L'any 473 aC van ser acusats pel tribú de la plebs Gneu Genuci, per no implementar la Llei Cassia agraria d'Espuri Cassi Viscel·lí durant l'any del seu consolat, però l'acusació no va prosperar per l'assassinat de Genuci.[3]
- A la primavera, Publi Valeri Publícola, que havia estat cònsol el 475 aC va celebrar un triomf a Roma per haver vençut els sabins.[4]
Imperi Persa
modifica- El rei Xerxes I emet un decret on dona als jueus la facultat d'unir-se per defensar les seves vides contra els seus oponents en les 127 províncies de l'Imperi Persa que s'estén des de lÍndia a Etiòpia.[5]
Naixements
modificaNecrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 51
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 54-55
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία (Antiguitats Romanes), IX, 28
- ↑ Esther Chapter 8