476 aC
any
El 476 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Rútil i Estructe, o de vegades, any 278 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 476 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 476 aC (cdlxxvi aC) |
| Islàmic | 1131 aH – 1130 aH |
| Xinès | 2221 – 2222 |
| Hebreu | 3285 – 3286 |
| Calendaris hindús | -420 – -419 (Vikram Samvat) 2626 – 2627 (Kali Yuga) |
| Persa | 1097 BP – 1096 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -225 |
| Ab urbe condita | 278 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC | |
| Anys | |
| 479 aC 478 aC 477 aC - 476 aC - 475 aC 474 aC 473 aC | |
Esdeveniments
modificaGrècia
modifica- Cimó II augmenta el seu poder a expenses de Temístocles. Expulsa de l'illa d'Esciros als pirates dolops i hi funda una colònia.[2]
- Sota la direcció de Cimó i amb Aristides com a comandant adjunt al general Pausànies, la lliga de Delos continua lluitant contra els perses i allibera els ciutadans de Jònia.[2]
Tràcia
modifica- Boges, governador persa d'Eíon, a Tràcia, va veure la seva ciutat assetjada pels atenesos. Cimó, que dirigia l'exèrcit, li va proposar la rendició. Boges, quan va veure que no podia seguir defensant la ciutat i negant-se a lliurar-la va matar la seva família, va calar foc als tresors i al seu palau i va morir.[3][4]
República Romana
modifica- Aulus Virgini Tricost Rútil i Espuri Servili Estructe són elegits cònsols a Roma. Els etruscs havien avançat fins a les muralles de Roma i es van apoderar del turó del Janícul. Servili Estructe va provar de recuperar el turó, però va ser rebutjat amb fortes pèrdues i només es va salvar de la completa destrucció per l'oportú suport del seu col·lega Rútil. Quan es va acabar el període del seu mandat va ser acusat de la derrota pels tribuns de la plebs, però va ser absolt.[5]
- Quint Considi i Tit Genuci són elegits tribuns de la plebs. Van fer aprovar una llei agrària. Van acusar Tit Meneni Lanat, cònsol l'any anterior, de ser el culpable de la destrucció dels Fabis a la riba del Cremera, perquè no va actuar per evitar-la.[6]
Temàtiques
modificaEsports
modifica- Jocs Olímpics: Agesídam guanya la prova de pugilat.[7]
Naixements
modificaNecrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Plutarc. Vides paral·leles: Cimó, XIV, 8, 11
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 113
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 98
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 51-52
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita II,52
- ↑ Píndar. Olímpiques, X i XI
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, X, 76
- ↑ Klaproth, M. J. (et al.). Nipon O Dai Itsi Ran ou Annales des Empereurs du Japon. Londres; París: Printed for the Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland, sold by Parbury, Allen and Co., 1834, p. 4.