64è Festival Internacional de Cinema de Canes

El 64è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme de l'11 al 22 de maig de 2011.[1] L'actor estatunidenc Robert De Niro fou president del jurat de la competició principal[2] i el cineasta francès Michel Gondry ho fou de la competició de curtmetratges.[3] El director sud-coreà Bong Joon-ho fou el cap del jurat del premi Caméra d'Or, que premia al director novell.[4] La pel·lícula estatunidenca The Tree of Life, dirigida per Terrence Malick va guanyar la Palma d'Or.[5]

Plantilla:Infotaula esdeveniment64è Festival Internacional de Cinema de Canes
Imatge
Pòster oficial del 64è Festival de Canes, mostrant una fotografia de Faye Dunaway.
Map
 43° 33′ 09″ N, 7° 01′ 17″ E / 43.5525°N,7.0214°E / 43.5525; 7.0214
Tipusedició d'un festival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Data2011 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició64 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanes (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfestival-cannes.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000147/2011 Modifica el valor a Wikidata

Midnight in Paris, escrita i dirigida per Woody Allen, va obrir el festival[6][7] i Les Bien-aimés, dirigida per Christophe Honoré i projectada fora de competició, va tancar el festival. Mélanie Laurent va dirigir les cerimònies d'obertura i clausura.

El director italià Bernardo Bertolucci fou presentat amb la tercera Palma d'Or honorària en la cerimònia d'apertura del festival.[8] Tot i que el premi havia estat atorgat esporàdicament en el passat, se suposava que la Palma d'Or honorífica es presentaria anualment després del 2011. No obstant això, no es va tornar a lliurar fins al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes.[9] La pel·lícula Gus Van Sant Restless va obrir la secció Un Certain Regard[10] Els directors de cinema iranians empresonats Jafar Panahi i Mohammad Rasoulof foren homenatjats al festival.[11] Goodbye de Rasoulof i This Is Not a Film de Panahi foren projectades al festival, i Panahi fou guardonat amb la Carrosse d'Or. Quatre directores participaren en la competició principal: l'australiana Julia Leigh, la japonesa Naomi Kawase, l'escocesa Lynne Ramsay i la francesa Maïwenn Le Besco.[12][13]

El director danès Lars von Trier va causar controvèrsia amb els comentaris que va fer en la conferència de la seva pel·lícula Melancholia. Quan se li va preguntar sobre la relació entre les influències del romanticisme alemany a la pel·lícula i el seu propi patrimoni alemany, el director va fer bromes sobre jueus i nazis. Va dir que comprenia Adolf Hitler i va admirar el treball de l'arquitecte Albert Speer i va anunciar de broma que era nazi.[14] Per primera vegada el Festival de Cinema de Canes va publicar una disculpa oficial en les observacions del mateix dia i va aclarir que Trier no és nazi ni antisemita,[15] aleshores va declarar al director "persona non grata" l'endemà.[16] La pel·lícula es va mantenir en competició.[17]

Robert De Niro, president del jurat
Emir Kusturica, president del jurat d'Un Certain Regard
Michel Gondry, president del jurat Cinéfondation i curtmetratges
El jurat de la competició principal. D'esquerra a dreta: Johnnie To, Mahamat-Saleh Haroun, Nansun Shi, Martina Gusman, Robert De Niro, Linn Ullmann, Jude Law, Uma Thurman i Olivier Assayas

Competició principal

modifica

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la competició principal en l'edició de 2011:[18][19][20][21]

Un Certain Regard

modifica

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Un Certain Regard de 2011:

Cinéfondation i curtmetratges

modifica

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la secció Cinéfondation i de la competició de curtmetratges:

Càmera d'Or

modifica

Les següents persones foren nomenades per formar part del jurat de la Càmera d'Or de 2011:

  • Bong Joon-ho (director sud-coreà) President
  • Danièle Heyman (crític francès)
  • Eva Vezer (cap de la Magyar Filmunio)
  • Robert Alazraki (cineasta francpes)
  • Daniel Colland (encarregat del laboratori Cinedia)
  • Jacques Maillot (director francès)
  • Alex Masson (crític francès)

Jurats independents

modifica

El següent jurat independent va premiar les pel·lícules en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica.

Gran Premi Nespresso[22]

  • Lee Chang-dong (director sud coreà) President
  • Scott Foundas (crític estatunidenc)
  • Nick James (crític anglès)
  • Sergio Wolf (crític argentí)
  • Cristina Piccino (crítica italiana)

Selecció oficial

modifica

En competició – pel·lícules

modifica

Les següents pel·lícules competiren per la Palma d'Or:[23] El guanyador de la Palma d'Or ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
The Artist Michel Hazanavicius   França
Drive Nicolas Winding Refn   Estats Units
Hearat Shulayim Joseph Cedar   Israel
Hanezu No Tsuki 朱花の月 Naomi Kawase   Japó
Ichimei 一命 Takashi Miike   Japó
Le Havre Aki Kaurismäki   Finlàndia
L'apollonide (Souvenirs de la maison close) Bertrand Bonello   França
Le Gamin au vélo germans Dardenne   Bèlgica
Melancholia Lars von Trier   Dinamarca
Michael (CdO) Markus Schleinzer   Àustria
Bir Zamanlar Anadolu'da Nuri Bilge Ceylan   Turquia
Pater Alain Cavalier   França
Polisse Maïwenn Le Besco   França
La piel que habito Pedro Almodóvar   Espanya
Sleeping Beauty (CdO) Julia Leigh   Austràlia
La source des femmes Radu Mihăileanu   França
This Must Be the Place Paolo Sorrentino   Itàlia,   França,   Irlanda
The Tree of Life Terrence Malick   Estats Units
Habemus Papam Nanni Moretti   Itàlia
We Need to Talk About Kevin Lynne Ramsay   Regne Unit
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Un Certain Regard

modifica

Les següents pel·lícules foren seleccionades per competir a Un Certain Regard.[23] Els guanyadors d'Un Cretain Regard han estat il·luminats.

Títol original Director(s) País
Arirang 아리랑 Kim Ki-duk   Corea del Sud
Skoonheid Oliver Hermanus   Sud-àfrica
Bonsai Cristián Jiménez   Xile
Bukchonbanghyang 북촌방향 Hong Sang-soo   Corea del Sud
Elena Елена Andrei Zviagintsev   Rússia
Be omid e didār به امید دیدار Mohammad Rasoulof   Iran
Trabalhar Cansa (CdO) Juliana Rojas & Marco Dutra   Brasil
Okhotnik Охотник Bakur Bakuradze   Rússia
Loverboy Cătălin Mitulescu   Romania
Martha Marcy May Marlene (CdO) Sean Durkin   Estats Units
L'Exercice de l'État Pierre Schöller   França
Miss Bala Gerardo Naranjo   Mèxic
Oslo, 31 August Joachim Trier   Noruega
Hors Satan Bruno Dumont   França
Restless Gus Van Sant   Estats Units
Les Neiges du Kilimandjaro Robert Guédiguian   França
Halt auf freier Strecke Andreas Dresen   Alemanya
Tatsumi Eric Khoo   Singapur
Toomelah Ivan Sen   Austràlia
Halla' Lawein? هلق لوين؟ Nadine Labaki   Líban
Hwanghae 황해 Na Hong-jin   Corea del Sud
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Pel·lícules fora de competició

modifica

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades fora de competició:[23][25]

Títol original Director(s) País
The Beaver Jodie Foster   Estats Units
Les Bien-aimés Christophe Honoré   França
La Conquête Xavier Durringer   França
Midnight in Paris Woody Allen   Estats Units
Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides Rob Marshall   Estats Units
Projeccions nocturnes
Bollywood: The Greatest Love Story Ever Told Rakeysh Omprakash Mehra & Jeff Zimbalist   Índia
Días de gracia (CdO) Everardo Gout   Mèxic
Wu Xia Peter Chan   Hong Kong
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Projeccions especials

modifica

Les següents pel·lícules foren mostrades com a projeccions especials.[23][26]

Títol original Director(s) País
Tamantashar yom Ahmad Abdallah, Mariam Abou Ouf, Kamla Abu Zikri, Ahmed Alaa, Mohamed Ali, Sherif Arafa, Sherif El Bendary, Marwan Hamed, Khaled Marei and Yousry Nasrallah   Egipte
The Big Fix Rebecca Tickell i Josh Tickell   Estats Units
Le Maître des forges de l'Enfer Rithy Panh   França
Tous au Larzac Christian Rouaud   França
Michel Petrucciani Michael Radford   França
La khaoufa baada al'yaoum (CdO) Mourad Ben Cheikh   Tunísia
Labrador (CdO) Frederikke Aspöck   Dinamarca
Al-Bostagui Hussein Kamal   Egipte
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Cinéfondation

modifica

Les següents pel·lícules foren seleccionades per ser projectades a la competició Cinéfondation, que premia curtmetratges fets pers estudiants d'escoles de cinema.[27] El guanyador del primer premi Cinéfondation ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) Escola
The Agony and Sweat of the Human Spirit D. Jesse Damazo & Joe Bookman University of Iowa,   Estats Units
Bento Monogatari Pieter Dirkx Hogeschool Sint-Lukas,   Bèlgica
Big Muddy Jefferson Moneo Columbia University,   Estats Units
Tigre z klietky Aramisova FAMU, Czech Republic
Der Wechselbalg Maria Steinmetz HFF Konrad Wolf,   Alemanya
Drari Kamal Nazraq La Fémis,   França
Duelo Antes da Noite Alice Furtado Universidade Federal Fluminense,   Brasil
야간비행 / Ya-gan-bi-hang Son Tae-gyum Chung-Ang University,   Corea del Sud
Der Brief Doroteya Droumeva dffb,   Alemanya
Al Martha lauf Ma'ayan Rypp Tel Aviv University,   Israel
Befetach beity Anat Costi Bezalel Academy,   Israel
Salsipuedes Mariano Luque National University of Córdoba,   Argentina
Suu et Uchikawa Nathanael Carton NYU Asia,   Singapur
L'estate che non viene Pasquale Marino Centro Sperimentale di Cinematografia,   Itàlia
A Viagem Simão Cayatte Columbia University,   Estats Units
La fiesta de casamiento Gastón Margolin & Martín Morgenfeld Universidad del Cine,   Argentina

Curtmetratges en competició

modifica

Els següents curtmetratges competien per Palma d'Or al millor curtmetratge:[23] El guanyador de la Palma d'Or al curt ha estat il·luminat.

Títol original Director(s) País
Bear Nash Edgerton   Austràlia
Kjøttsår Lisa Marie Gamlem   Noruega
Cross Maryna Vroda   França,   Ucraïna
Ghost Dahci Ma   Corea del Sud
Ce n'est rien Nicolas Roy   Canadà
Meathead Sam Holst   Nova Zelanda
Paternal Womb Megumi Tazaki   Japó
Soy tan feliz Vladimir Durán   Argentina
Badpakje 46 Wannes Destoop   Bèlgica

Cannes Classics

modifica

Cannes Classics posa el punt de mira en documentals sobre cinema i obres mestres del passat restaurades.[28][29]

Títol original Director(s) País
Tributs[30]
A Bronx Tale (1993) Robert De Niro   Estats Units
A Clockwork Orange (1971) Stanley Kubrick   Estats Units,   Regne Unit
Il conformista (1970) Bernardo Bertolucci   Itàlia
Molly (curt 2011) Moly Kane   Senegal
Puzzle of a Downfall Child (1970) Jerry Schatzberg   Estats Units
Rue Cases-Négres (1983) Euzhan Palcy   França
Le Voyage dans la Lune (1902) Georges Méliès   França
Documentals sobre Cinema[31]
Belmondo, itinéraire... Vincent Perrot   França
Corman's World: Exploits Of A Hollywood Rebel (CdO) Alex Stapleton   Estats Units
Kurosawa, la Voie Catherine Cadou   França
The Look Angelina Maccarone   Alemanya,   França
Il était une fois… Orange mécanique Antoine de Gaudemar   França
Pel·lícules restaurades[32]
L'assassino (1961) Elio Petri   Itàlia
Les Enfants du paradis (1945) Marcel Carné   França
Chronique d'un été (1960) Jean Rouch & Edgar Morin   França
Despair – Eine Reise ins Licht (1978) Rainer Werner Fassbinder   RFA
Niemandsland (1931) Victor Trivas   Alemanya
Le Sauvage (1975) Jean-Paul Rappeneau   França
La macchina ammazzacattivi (1952) Roberto Rossellini   Itàlia
World Cinema Foundation[33]
Hudutların Kanunu (1966) Ömer Lütfi Akad   Turquia
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Cinéma de la Plage

modifica

El Cinéma de la Plage és una part de la Selecció Oficial. Les projeccions a l'aire lliure a la platja de Canes són obertes al públic.[34]

Títol original Director(s) País
E la nave va (1984) Federico Fellini   Itàlia,   França
Ant Scream (2011) Sameh Abdel Aziz   Egipte
Das Boot: Directors Cut (1981/79) Wolfgang Petersen   Alemanya
The Caine Mutiny (1954) Edward Dmytryk   Estats Units
100.000 dollars au soleil (1965) Henri Verneuil   França,   Itàlia
Le Magnifique (1973) Philippe de Broca   França,   Itàlia
A Night to Remember (1958) Roy Ward Baker   Regne Unit
Reflets sur la Croisette (2011, una sèrie de curts) Isabelle Putod   França
Grenouille d'hiver (curt de 2011) Slony Sow   França

Seccions paral·leles

modifica

Setmana Internacional dels Crítics

modifica

La programació de la Setmana Internacional de la Crítica fou anunciada el 18 d'abril a la pàgina web de la secció.[35] La guerre est déclarée, dirigida per Valérie Donzelli, i Pourquoi tu pleures?, dirigida per Katia Lewkowicz, foren seleccionades per a obrir i clausurar la secció Semaine de la Critique.[36]

Pel·lícules

Títol original Director(s) País
17 filles (CdO) Delphine Coulin & Muriel Coulin   França
Las Acacias (guanyador de la Camera d'Or) Pablo Giorgelli   Argentina,   Espanya
Avé (CdO) Konstantin Bojanov   Bulgària,   França
嫦娥 / Chang'e Zou Peng   R.P. de la Xina
Ha-Notenet (CdO) הנותנת Hagar Ben-Asher   Israel,   Alemanya
Snowtown (CdO) Justin Kurzel   Austràlia
Take Shelter Jeff Nichols   Estats Units
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Curtmetratges

Títol original Director(s) País
Alexis Ivanovitch vous êtes mon héros Guillaume Gouix   França
Black Moon Amy Siegel   Estats Units
Blue Stephen Kang   Nova Zelanda
Boy Topaz Adizes   Estats Units
불멸의 사나이 / Bul-myul-ui-sa-na-ie Moon Byoung-gon   Corea del Sud
집 앞에서 / Jib Apeseo Lee Tae-ho   Corea del Sud
La inviolabilidad del domicilio se basa en el hombre que aparece empuñando un hacha Alex Piperno   Uruguai,   Argentina
Junior Julia Ducournau   França
Permanências Ricardo Alves Júnior   Brasil
Dimanches Valéry Rosier   Bèlgica

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Pourquoi tu pleures? (CdO) Katia Lewkowicz   França
La guerre est déclarée Valérie Donzelli   França
My Little Princess (CdO) Eva Ionesco   França
Mourir auprès de toi Spike Jonze & Simon Cahn   França
Walk Away Renee Jonathan Caouette   Estats Units,   França
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Quinzena dels directors

modifica

Les següents pel·lícules foren exhibides en la Quinzena dels directors de 2011 (Quinzaine des Réalizateurs):[37]

Pel·lícules

Títol original Director(s) País
Blue Bird Gust Van Den Berghe   Bèlgica
Atmen (CdO) Karl Markovics   Àustria
Code Blue Urszula Antoniak   Països Baixos
La Fin du silence (CdO) Roland Edzard   França
La Fée Dominique Abel, Bruno Romy & Fiona Gordon   Bèlgica
Les Géants Bouli Lanners   Bèlgica
Après le sud (CdO) Jean-Jacques Jauffret   França
Corpo Celeste (CdO) Alice Rohrwacher   Itàlia
Impardonnables André Téchiné   França
En ville (CdO) Valérie Mrejen i Bertrand Schefer   França
Ostrovat (Островът) Kamen Kalev   Bulgària
Chatrak Vimukthi Jayasundara   Índia
The Other Side of Sleep (CdO) Rebecca Daly   Irlanda
Busong Auraeus Solito   Filipines
Play Ruben Östlund   Suècia
Porfirio Alejandro Landes   Colòmbia
Return (CdO) Liza Johnson   Estats Units
Jeanne captive Philippe Ramos   França
O Abismo Prateado Karim Aïnouz   Brasil
Sur la planche Leila Kilani   Marroc
Volcano (CdO) Runar Runarsson   Islàndia
(CdO) indica pel·lícula elegible a la Caméra d'Or a la pel·lícula de debut.[24]

Projeccions especials

Títol original Director(s) País
Back Door Channels: The Price of Peace Harry Hunkele   Estats Units
Koi no Tsumi Sion Sono   Japó
Les jeunes gens modernes Jérôme de Missolz & Jean-François Sanz   França
La nuit elles dansent Isabelle Lavigne & Stéphane Thibault   Canadà
El velador Natalia Almada   Estats Units

Curtmetratges

Títol original Director(s) País
Anonymous (street meat) Migdia Chinea   Estats Units
Armand 15 ans l'été dernier Blaise Harrison   França
Boro in the Box Bernard Mandico   França
Cigarette at Night Duane Hopkins   Regne Unit
Csicska Attila Till   Hongria
Dans le jardin du temps, portrait d'Ely et Nina Bielutin Clément Cogitore   França
Demain, ça sera bien Pauline Gay   França
Fourplay: Tampa Henry Kyle   Estats Units
La conduite de la Raison Aliocha   França
Killing the chickens to Scare the Monkeys Jens Assur   Suècia
Mila Caos Simon Paetau   Alemanya
Nuven Basil Da Cuncha   Xile
Las Palmas Johannes Nyholm   Suècia
Le songe de Poliphile Camille Henrot   França
Vice versa one Sadat Shahrbanoo   Afganistan
 
Terrence Malick, guanyador de la Palma d'Or
 
Jean-Pierre i Luc Dardenne, guanyadors del Grand Prix

Premis oficials

modifica

La Palma d'Or fou guanyada per la pel·lícula estatunidenca The Tree of Life dirigida per Terrence Malick.[38] Dos dels productors de la pel·lícula, Bill Pohlad i Sarah Green, acceptaren el premi en representació del reclusiu Malick.[38] The Tree of Life és la primera pel·lícula estatunidenca guanyadora de la Palma d'Or des de Fahrenheit 9/11 en 2004. El president del jurat, Robert De Niro, va dir que era difícil escollir un guanyador, però que The Tree of Life "en última instància, s'ajusta al premi". De Niro va explicar: "Tenia la mida, la importància, la intenció, el que vulguis dir-ho, que semblava adaptar-se al premi".[39]

Les següents pel·lícules foren guardonades en el festival de 2011:[5][40]

En competició

Un Certain Regard

Cinéfondation

  • Primer premi: The Letter de Doroteya Droumeva
  • 2n Premi: Drari de Kamal Nazraq
  • 3rd Premi: Fly de Night de Son Tae-gyum

Càmera d'Or

Curtmetratges

Premis independents

modifica

Premis FIPRESCI[42]

Premi Vulcan a l'Artista Tècnic[43]

Jurat Ecumènic[44][40]

Premis en el marc de la Setmana Internacional de la Crítica[40][45]

Premis en el marc de la Quinzena dels Directors[40][46]

Association Prix François Chalais[47]

Palma Queer[48]

'Palma Gos[49]

Referències

modifica
  1. «Festival de Cannes 2011». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 1r gener 2011].
  2. «Robert De Niro to head Cannes Film Festival jury». BBC News, 06-01-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  3. «Michel Gondry to head short film jury at Cannes». BBC News, 23-02-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  4. «Bong Joon-ho to head Cannes debut filmmaker panel». BBC News, 08-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  5. 5,0 5,1 «Awards 2011: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 21 agost 2011.
  6. Leffler, Rebecca «Woody Allen's 'Midnight in Paris' to Open Cannes Film Festival». The Hollywood Reporter, 02-02-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  7. «Woody Allen's film featuring Carla Bruni opens Cannes Film Festival». RFI, 12-05-2011. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2013. [Consulta: 26 maig 2017].
  8. «Bernardo Bertolucci to receive Palme d'Or honour». BBC News, 08-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  9. «A Honorary Palme at the opening ceremony of the Festival de Cannes». [Consulta: 3 setembre 2015].
  10. Leffler, Rebecca «Gus Van Sant's 'Restless' to Open Cannes Un Certain Regard». The Hollywood Reporter, 13-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  11. «Cannes Film Festival to honour jailed Iranian directors». BBC News, 11-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  12. «Women to Watch at Cannes». RFI. [Consulta: 26 maig 2017].
  13. Higgins, Charlotte «Palme pioneers: women directors at Cannes». The Guardian [UK], 10-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  14. Higgins, Charlotte «Lars von Trier provokes Cannes with 'I'm a Nazi' comments». The Guardian [UK], 18-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  15. Staff writer «Cannes Film Festival Condemns Lars von Trier's Nazi Comments». The Hollywood Reporter, 18-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  16. Catherine Shoard «Cannes film festival bans Lars von Trier». The Guardian [UK], 19-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  17. «Lars Von Trier 'accepts' Cannes ban after Nazi comments». BBC News, 20-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  18. «Feature Film Juries 2010». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 9 octubre 2012.
  19. «The Jury of the 64th Festival de Cannes». festival-cannes.fr, 20-04-2011. Arxivat de l'original el 20 gener 2012.
  20. «Jude Law and Uma Thurman join Cannes jury». BBC News, 20-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  21. «Jude Law, Uma Thurman among 8-member Cannes jury». Boston Globe, 20-04-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  22. «Jury». Semaine de la Critique. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 28 abril 2015].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 «Official Selection 2010: All the Selection». festival-cannes.fr.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 «Around the selection 2011 : Caméra d'or». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 29 març 2015].
  25. «Out of Competition». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2019. [Consulta: 28 juliol 2017].
  26. «Special screenings 2011». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2019. [Consulta: 27 juliol 2017].
  27. «Official selection 2011». festival-cannes.com. Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 15 maig 2011. [Consulta: 14 abril 2011].
  28. «Cannes Classics 2011». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 30 març 2015].
  29. «Around the selection 2011 : Cannes Classics». Cannes Film Festival. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 30 març 2015].
  30. «Tribute 2011». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 8 de juny 2018. [Consulta: 27 juliol 2017].
  31. «Documentaries about Cinema 2011». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2017. [Consulta: 27 juliol 2017].
  32. «Restored prints 2011». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2017. [Consulta: 27 juliol 2017].
  33. «World Cinema Foundation 2011». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2017. [Consulta: 27 juliol 2017].
  34. «Cinema de la Plage 2011». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 8 de juny 2018. [Consulta: 31 juliol 2017].
  35. «Cannes' 50th Critics' Week Lineup Announced». Indiewire. [Consulta: 26 maig 2017].
  36. «50th Edition International Critics' Week Selection - 2011». semaindelacritique.com. [Consulta: 10 agost 2017].
  37. «Quinzaine 2011». quinzaine-realisateurs.com. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2017. [Consulta: 1r agost 2017].
  38. 38,0 38,1 «Malick's drama The Tree of Life triumphs in Cannes». BBC News. BBC, 22-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  39. «Brad's 'Tree Of Life' wins Palme d'Or at Cannes». hellomagazine.com, 23-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 «64ème Festival de Cannes». cinema-francais.fr. [Consulta: 29 juliol 2017].
  41. Leffler, Rebecca «Un Certain Regard Announces Top Prizes (Cannes 2011)». The Hollywood Reporter, 21-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  42. «FIPRESCI Awards 2011». fipresci.org. [Consulta: 29 juliol 2017].
  43. 43,0 43,1 «Cannes Film Festival Awards for 2011». imdb.com. [Consulta: 22 juliol 2017].
  44. «Jury Œcuménique Palmarés 2011». cannes.juryoecumenique.org. [Consulta: 24 juliol 2017].
  45. Tartaglione, Nancy. «Take Shelter wins top prize at Cannes Critics Week». Screen International, 20-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].
  46. «"Les Géants" et "Atmen" primés à la Quinzaine des Réalisateurs». AlloCiné, 21-05-2011 [Consulta: 26 maig 2017].
  47. «Association Prix François Chalais Cannes 2011». francois-chalais.fr. Arxivat de l'original el 2 d'agost 2017. [Consulta: 24 juliol 2017].
  48. «Skoonheid, Queer Palm 2011». L'Express, 21-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].
  49. Nissim, Mayer. «'The Artist' Uggy wins 2011 'Palm Dog'». Digital Spy, 21-05-2011. [Consulta: 26 maig 2017].

Enllaços externs

modifica