7a etapa del Tour de França de 2009

Article principal: Tour de França de 2009

La 7a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el divendres 10 de juliol sobre un recorregut de 224 quilòmetres entre Barcelona i l'estació d'esquí d'Arcalís, al Principat d'Andorra, sent aquesta la primera etapa de muntanya de la present edició del Tour. La victòria fou pel francès Brice Feillu, que arribà en solitari després d'una llarga escapada.

Infotaula de competició esportiva7a etapa del Tour de França de 2009
Etappe7 - 2009.svg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusetapa i etapa de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en ruta Modifica el valor a Wikidata
Part deTour de França de 2009 Modifica el valor a Wikidata
Distància224 km Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Data10 juliol 2009 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
GuanyadorBrice Feillu i Rinaldo Nocentini Modifica el valor a Wikidata

Recorregut de l'etapaModifica

Amb sortida des de l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, la 7a etapa ha de dur els ciclistes fins al bell mig dels Pirineus. Primer fan un recorregut pels carrers de la ciutat, passant per l'avinguda del Paral·lel, la ronda de Sant Pau, el carrer del Comte d'Urgell, la Gran Via de les Corts Catalanes, el passeig de Gràcia, Gran de Gràcia, plaça de Lesseps, l'avinguda de Vallcarca i la ronda de Dalt per agafar la carretera de l'Arrabassada[1] i dirigir-se cap a Sant Cugat del Vallès i Terrassa, on poc després es troben la primera dificultat del dia, el coll de Montserrat. D'aquí segueixen cap a Manresa i Solsona, on poc abans troben el port de Solsona, de 3a categoria. A Solsona els ciclistes passen pel primer esprint especial de la jornada i poc després s'enfronten al primer port de primera categoria de la present edició el coll de Serra Seca, que enllaça amb el coll del Port del Comte de 3a categoria. Un fort descens duu els ciclistes a Organyà, per seguir cap a la Seu d'Urgell i Andorra. Dos nous esprints especials, a Andorra la Vella i la Cortinada són l'avantsala de l'arribada a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.

Desenvolupament de l'etapaModifica

 
Kurt Asle Arvesen i Thor Hushovd preparats per a la sortida des de Barcelona.

Només prendre la sortida un grup de vuit corredors va atacar, però va ser ràpidament neutralitzat pel gran grup. Poc després es començà a gestar l'escapada del dia, formada per: Egoi Martínez (Euskaltel-Euskadi), Christophe Riblon (AG2R-La Mondiale) i José Ivan Gutierrez (Caisse d'Épargne). Al km 34 se'ls uní Rinaldo Nocentini (AG2R-La Mondiale), Aliaksandr Kuchynski (Liquigas), Christophe Kern (Cofidis), Jérôme Pineau (Quick Step), Brice Feillu (Agritubel) i Johannes Fröhlinger (Team Milram).

Aquest grup de 9 va anar augmentant la diferència respecte al gran grup fins a tenir una màxima de 14' 20" al km 65. Això va fer que l'Astana es posés al capdavant del gran grup per evitar que anés augmentant, i si bé no va reduir-la considerablement, si va estabilitzar les diferències: 11' 45" al port de Solsona i 12' al coll de Serra Seca. En arribar a Andorra els escapats encara mantenien una diferència superior als 11', si bé a partir d'aquest moment el ritme del grup principal augmentà notablement, cosa que va fer que al peu d'Ordino-Arcalís el grup sols tingués uns 60 membres.

Els escapats comencaren la darrera ascensió del dia amb 7' sobre el grup principal. Kuschynski va ser el primer a quedar despenjat, alhora que es començaven a produir diversos atacs. Brice Feillu atacà a 5 quilòmetres de l'arribada i aconseguí mantenir una petita diferència, que era de 32" a manca d'un quilòmetre, i que li permeté arribar en solitari a la meta d'Ordino i aconseguir la victòria. La resta de companys d'escapada arribaren darrere seu.

Pel darrere, entre els favorits, no hi va haver cap mena d'atac, tot i que els primers quilòmetres del port eren els més dificultosos. L'Astana dominà la cursa, amb set components entre els primers, posant un ritme sostingut per evitar els atacs d'Andy Schleck, Cadel Evans i Carlos Sastre.

Evans va ser el primer a intentar un atac, però va ser seguit per una vintena de corredors. El seu company Jurgen van den Broeck atacà a 2 km de l'arribada, però va ser respost per Alberto Contador, que marxà en solitari i aconseguí treure 21" a Evans i els altres favorits, a la meta.

Les diferències que s'establiren provocaren un canvi de líder, ja que Fabian Cancellara no pogué seguir els ritmes dels millors i perdé més de 9' respecte al vencedor d'etapa. El nou líder era l'italià Rinaldo Nocentini, amb 6" sobre Contador, i sent el primer italià a dur el mallot groc des que Alberto Elli el portés el 2000.[2]

Esprints intermedisModifica

  • 1r esprint intermedi. Solsona (km 105)
1r   José Ivan Gutierrez 6 pts
2n   Aleksandr Kuschynski 4 pts
3r   Egoi Martinez 2 pts
1r   Christophe Kern 6 pts
2n   Egoi Martinez 4 pts
3r   Jérôme Pineau 2 pts
1r   José Ivan Gutierrez 6 pts
2n   Jérôme Pineau 4 pts
3r   Johannes Fröhlinger 2 pts

Ports de muntanyaModifica

  • Coll de Montserrat. 435m. 4a categoria (km 32) (4,7 km al 3,8%)
1r   Christophe Riblon 3 pts
2n   Egoi Martínez 2 pts
3r   José Ivan Gutiérrez 1 pt
  • Coll de Solsona. 708m. 3a categoria (km 97) (5,8 km al 4,3%)
1r   Christophe Riblon 4 pts
2n   Aleksandr Kuschynski 3 pts
3r   Egoi Martínez 2 pts
4t   Brice Feillu 1 pt
  • Coll de Serra Seca. 1160m. 3a categoria (km 127) (5,8 km al 4,3%)
1r   Christophe Riblon 15 pts
2n   Egoi Martínez 13 pts
3r   Aleksandr Kuschynski 11 pts
4t   Christophe Kern 9 pts
  Brice Feillu 8 pts
  Jérôme Pineau 7 pts
  Rinaldo Nocentini 6 pts
  José Ivan Gutiérrez 5 pt
  • Coll de Port del Comte. 1249m. 3a categoria (km 136,5) (3,1 km al 5,3%)
1r   Christophe Riblon 4 pts
2n   Aleksandr Kuschynski 3 pts
3r   Egoi Martínez 2 pts
4t   Christophe Kern 1 pt
  • Coll d'Arcalís. 2240m. Categoria Especial (km 224) (10,6 km al 7,1%)
1r   Brice Feillu 40 pts
2n   Christophe Kern 36 pts
3r   Johannes Frohlinger 32 pts
4t   Rinaldo Nocentini 28 pts
  Egoi Martínez 24 pts
  Christophe Riblon 20 pts
  Jérôme Pineau 16 pts
  José Ivan Gutiérrez 14 pts
  Alberto Contador 12 pts
10è   Cadel Evans 10 pts

Classificació de l'etapaModifica

Ciclista Equip Temps
1   Brice Feillu Agritubel 6h 11' 31"
2   Christophe Kern Cofidis + 5"
3   Johannes Fröhlinger Milram + 25"
4   Rinaldo Nocentini AG2R La Mondiale + 26"
5   Egoi Martínez Euskaltel-Euskadi + 45"
6   Christophe Riblon AG2R La Mondiale + 1' 05"
7   Jérôme Pineau Quick Step + 2' 32"
8   José Ivan Gutiérrez Caisse d'Epargne + 3' 14"
9   Alberto Contador Team Astana   + 3' 26"
10   Cadel Evans Silence-Lotto + 3' 47"

Classificació generalModifica

Ciclista Equip Temps
1   Rinaldo Nocentini   AG2R La Mondiale 25h 44' 32"
2   Alberto Contador Team Astana   + 6"
3   Lance Armstrong Team Astana   + 8"
4   Levi Leipheimer Team Astana   + 39"
5   Bradley Wiggins Garmin-Slipstream + 46"
6   Andreas Klöden Team Astana   + 54"
7   Tony Martin   Team Columbia-HTC + 1' 00"
8   Christian Vande Velde Garmin-Slipstream + 1' 24"
9   Andy Schleck Team Saxo Bank + 1' 49"
10   Vincenzo Nibali Liquigas + 1' 54"

Classificacions annexesModifica

Classificació per puntsModifica

Classificació per punts Total
  Mark Cavendish   106 pts
  Thor Hushovd 105 pts
  Gerald Ciolek 66 pts

Classificació de la muntanyaModifica

Classificació de la muntanya Total
  Brice Feillu   49 pts
  Christophe Riblon 46 pts
  Christophe Kern 46 pts

Classificació del millor joveModifica

Classificació del millor jove Temps
  Tony Martin   25h 45' 32"
  Andy Schleck + 49"
  Vincenzo Nibali + 54"

Classificació per equipsModifica

Classificació per equips Total
  Team Astana   79h 39' 51"
  AG2R La Mondiale + 01' 48"
  Team Columbia-HTC + 04' 42"

CombativitatModifica

AbandonamentsModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7a etapa del Tour de França de 2009

ReferènciesModifica

  1. Web del Tour a Barcelona
  2. Contador pone las cosas en su sitio a marca.com (10 de juliol de 2009) (castellà)