8a etapa del Tour de França de 2009
La 8a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el dissabte 11 de juliol sobre un recorregut de 176 quilòmetres entre Andorra la Vella i Sent Gironç a l'Arieja. La victòria fou per l'espanyol Luis León Sánchez, que s'imposà a l'esprint als seus companys d'escapada. Aquesta era la segona etapa de muntanya pirinenca.
Tipus | etapa de muntanya |
---|---|
Esport | ciclisme de carretera |
Part de | Tour de França de 2009 |
Distància de l'esdeveniment | 176 km |
Punt de sortida | Andorra la Vella |
Línia d'arribada | Sent Gironç |
Localització i dates | |
Estat | França i Andorra |
Data | 11 juliol 2009 |
Competició | |
Luis León Sánchez Gil | |
Líder class. general | Rinaldo Nocentini |
Thor Hushovd | |
Christophe Kern | |
Tony Martin | |
Sandy Casar | |
AG2R La Mondiale 2009 | |
Recorregut de l'etapa
modificaAmb sortida des d'Andorra la Vella els ciclistes ben aviat s'han d'enfrontar a la primera dificultat muntanyosa de la jornada, el port d'Envalira, de primera categoria. Una vegada creuat el Pas de la Casa el Tour torna a terres franceses. Un fort descens, de quasi dos mil metres, duu els ciclistes cap als dos primers esprints especials de la jornada, situats a Luzenac i Tarascon d'Arieja, punt en què comença la segona dificultat muntanyosa del dia, el coll de Port, de segona categoria. Sense descans, només acabar el seu descens comença la darrera de les dificultats del dia, el coll d'Agnes, de primera categoria, situat a 50 km de l'arribada de Sent Gironç. Els darrers quilòmetres són completament plans.
Desenvolupament de l'etapa
modificaLa segona etapa pirinenca de la present edició va poder veure uns primers quilòmetres força animats, amb constants atacs durant l'ascensió al port d'Envalira i la formació de diferents grupets. Sandy Casar fou un dels més actius, marxant en solitari i sent el primer a creuar l'Envalira, amb un minut sobre el grup perseguidor. Un d'aquests atacs l'efectuà Cadel Evans, un dels principals favorits a la victòria final, cosa que va provocar la reacció de l'Astana fins al seu reintegrament al gran grup una vegada finalitzat el descens de l'Envalira.
A pocs quilòmetres del coll de Port eren 10 els ciclistes que encapçalaven la cursa: Mikel Astarloza, Fabian Cancellara, Sandy Casar, Alexander Efimkin, Joan Antoni Flecha, George Hincapie, Thor Hushovd, Mikhaïl Ignàtiev, Sébastien Rosseler i Luis León Sánchez Gil; amb un minut respecte al gran grup. Thor Hushovd, que havia lluitat pels punts dels esprints especials, i Sébastien Rosseler van ser els primers a despenjar-se dels escapats.
En l'ascens al coll d'Agnes es formà un grup de quatre al capdavant, format per Luis León Sánchez Gil, Mikel Astarloza Alexander Efimkin i Sandy Casar. Pel darrere es produí un atac per Andy Schleck, al qual s'hi afegiren tots els favorits, però no pas el líder, que arribà a perdre 40". Amb tot, finalment aconseguí reagrupar-se amb els favorits.
A quatre quilòmetres per l'arribada Efimkin atacà, però va ser agafat poc abans de l'arribada. Sandy Casar va ser el primer a llançar l'esprint a uns 400 metres de l'arribada, però seria superat per Luis León Sánchez Gil, guanyant d'aquesta manera la seva segona etapa al Tour de França, després de l'aconseguida en la setena etapa de l'edició del 2008.
El gran grup arribà a poc menys de dos minuts, encapçalat per José Joaquín Rojas, sense cap canvi important a la general. Thor Hushovd es va fer amb el mallot verd i Christophe Kern amb el de la muntanya. Durant l'etapa abandonà Óscar Pereiro, vencedor de l'edició del 2006[1][2]
Esprints intermedis
modifica
|
|
Ports de muntanya
modifica
|
|
Classificació de l'etapa
modificaCiclista | Equip | Temps | |
---|---|---|---|
1 | Luis León Sánchez | Caisse d'Epargne | 4h 31' 50" |
2 | Sandy Casar | FDJ | m. t. |
3 | Mikel Astarloza | Euskaltel–Euskadi | m. t. |
4 | Vladímir Iefimkin | AG2R La Mondiale | + 3" |
5 | José Joaquín Rojas | Caisse d'Epargne | + 1' 54" |
6 | Christophe Riblon | AG2R La Mondiale | m. t. |
7 | Peter Velits | Milram | m. t. |
8 | Sébastien Minard | Cofidis | m. t. |
9 | Jérémy Roy | FDJ | m. t. |
10 | Thomas Voeckler | Bbox Bouygues Telecom | m. t. |
Classificació general
modificaCiclista | Equip | Temps | |
---|---|---|---|
1 | Rinaldo Nocentini | AG2R La Mondiale | 30h 18' 16" |
2 | Alberto Contador | Team Astana | + 6" |
3 | Lance Armstrong | Team Astana | + 8" |
4 | Levi Leipheimer | Team Astana | + 39" |
5 | Bradley Wiggins | Garmin-Slipstream | + 46" |
6 | Andreas Klöden | Team Astana | + 54" |
7 | Tony Martin | Team Columbia-HTC | + 1' 00" |
8 | Christian Vande Velde | Garmin-Slipstream | + 1' 24" |
9 | Andy Schleck | Team Saxo Bank | + 1' 49" |
10 | Vincenzo Nibali | Liquigas | + 1' 54" |
Classificacions annexes
modificaClassificació per punts
modificaClassificació per punts | Total |
---|---|
Thor Hushovd | 117 pts |
Mark Cavendish | 106 pts |
Gerald Ciolek | 66 pts |
Classificació de la muntanya
modificaClassificació de la muntanya | Total |
---|---|
Christophe Kern | 59 pts |
Egoi Martínez | 54 pts |
Brice Feillu | 49 pts |
Classificació del millor jove
modificaClassificació del millor jove | Temps |
---|---|
Tony Martin | 30h 19' 16" |
Andy Schleck | + 49" |
Vincenzo Nibali | + 54" |
Classificació per equips
modificaClassificació per equips | Total |
---|---|
AG2R La Mondiale | 89h 21' 51" |
Team Astana | + 3" |
Team Columbia-HTC | + 04' 45" |
Combativitat
modificaAbandonaments
modifica- Eduard Gonzalo Ramírez
- Óscar Pereiro
- David Le Lay
- Koldo Fernández (fora de control)
Enllaços externs
modificaNotes
modifica- ↑ Luis corazón de León a marca.com (11 de juliol de 2009)
- ↑ Pereiro: "Seguir en estas condiciones era inútil" a marca.com (11 de juliol de 2009)