9 de desembre
data
| << | Desembre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 22 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Modifica
- Països Catalans
- 1888 - Finalitza l'Exposició Universal de Barcelona (1888).
- Resta del món
- 1531 - Tepeyac (Nova Espanya)ː primera aparició mariana de Nostra Senyora de Guadalupe a Juan Diego Cuauhtlatoatzin (segons la tradició catòlica).[1]
- 1625 - La Haia (Províncies Unides): se signa el Tractat de la Haia de 1625 mitjançant el qual el Regne d'Anglaterra i les Províncies Unides acorden donar ajuda econòmica a Christian IV de Dinamarca.
- 1710 - Brihuega (Província de Guadalajara, Castella la Manxa): l'exèrcit franc-castellà guanya el setge de Brihuega durant la guerra de Successió Espanyola.
- 1824 - Qinhua (Perú): la derrota militar de les tropes liderades pel Regne d'Espanya a la batalla d'Ayacucho desencadena la fi del Virregnat del Perú i la independència de facto del país andí.[2]
- 1931 - Madrid (Espanya): les Corts aproven la nova Constitució.[3]
- 1965 - Estats Units: es publica el número 48 de Fantastic Four que inclou les primeres aparicions de Galactus i Silver Surfer.[4]
Naixements Modifica
- Països Catalans
- 1890 - Barcelona: Gaietana Lluró, soprano o tiple catalana de sarsuela, molt popular als anys 20 (m. 1967).[5]
- 1895 - Barcelona: Conxita Supervia, mezzosoprano lírica catalana (m. 1936).[6]
- 1911 - Barcelona: Carles Sentís, periodista, escriptor i polític català (m. 2011).
- 1954 - Barcelona: Cèlia Sànchez-Mústich, escriptora catalana.[7]
- 1955 - Quart, Gironès: Miquel Pairolí i Sarrà, escriptor, crític literari i periodista català (m. 2011).[8]
- 1962 - Quart de Poblet, l'Horta Oest: Carmen Martínez Ramírez, política valenciana, alcaldessa del seu municipi des del 1999, i secretària general del PSPV de València.[9]
- Resta del món
- 1447 - Pequín, Xina: Zhu Jianshen, Emperador Chenghua, vuitè emperador de la Dinastia Ming (m. 1487).[10]
- 1579 - Lima, Perú: Martí de Porres, monjo mulat canonitzat per l'Església Catòlica (m. 1639).
- 1608 - Londres, Anglaterra: John Milton, poeta i assagista anglès, autor d'El paradís perdut (m. 1674).[11]
- 1717 - Stendal (Brandenburg): Johann Joachim Winckelmann, fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes (m. 1768).[12]
- 1745 - Venècia: Maddalena Laura Lombardini Sirmen, compositora i violinista italiana.[13]
- 1751 - Parmaː Maria Lluïsa de Borbó-Parma, reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 (m. 1819).[14]
- 1850 - Chicago: Emma Abbott, cantant de òpera (soprano) estatunidenca (m. 1891).[15]
- 1868 - Breslau, Alemanya: Fritz Haber, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1918 (m. 1934).
- 1882 - Sevilla (Andalusia): Joaquín Turina, compositor espanyol (m. 1949).
- 1895 - Gallarta, Abanto-Zierbena, Biscaia: Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria, dirigent obrera espanyola (m. 1989).[16]
- 1906 - Nova York: Grace Hopper, militar nord-americana, pionera en el món de la informàtica (m. 1992).[17]
- 1910 - París: Jean Genet, escriptor francès (m. 1986).[18]
- 1911 - Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: Broderick Crawford, actor estatunidenc (m. 1986).
- 1913 - Navsari, Gujarat, Índia: Homai Vyarawalla –Dalda 13–, primera dona fotoperiodista de l'Índia (m. 2012).[19]
- 1915 - Jarocin, Prússia, actual Polònia: Elisabeth Schwarzkopf, soprano alemanya, posteriorment nacionalitzada britànica (m. 2006).[20]
- 1916 - Amsterdam (Nova York, EUA): Kirk Douglas, actor i productor nord-americà (m. 2016).[21]
- 1917 - Council, Idaho (EUA): James Rainwater, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1975 (m. 1986).
- 1919 - Cleveland, Ohio (EUA): William Lipscomb, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1976 (m. 2011).
- 1926 - Boston, Massachusetts (EUA): Henry Way Kendall, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1990 (m. 1999).
- 1929 - Nova York (EUA): John Cassavetes, actor, guionista i director estatunidenc (m. 1989).[22]
- 1930 - Funchal, Madeira: Lourdes Castro, pintora portuguesa. (m. 2022)
- 1931 - Artemisa, Cuba: Ciro Redondo, Comandant de la Revolució Cubana (m. 1957).[23]
- 1934 - York, Anglaterra: Judi Dench, actriu anglesa.[24]
- 1953 - Christopher, Illinois (EUA): John Malkovich, actor i productor nord-americà
- 1954 - Redange: Jean-Claude Juncker, polític i advocat luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg.[25]
- 1956 -
- Colòniaː Henriette Reker, advocada i política independent alemanya, alcaldessa de Colònia des de 2015.[26]
- Poitiers, Poitou-Charentes, França: Jean-Pierre Thiollet, escriptor i periodista francès.
- 1963 - Tòquio, Japóː Masako Owada, emperadriu del Japó per matrimoni amb emperador Naruhito.[27]
- 1970 - Boulogne-Billancourt, Alts del Sena: Anna Gavalda, novel·lista francesa.[28]
- 1972 - Frankfurt (RFA): Tré Cool, músic nord-americà, bateria del grup Green Day.[29]
- 1977 -
- Torí, Itàlia: Francesco Turrisi, músic italià.
- Madrid, Espanya: Ana Pastor García, una periodista espanyola.
Necrològiques Modifica
- Països Catalans
- 1600 - València: Margarita Agulló, escriptora mística valenciana (n. 1536).
- 1920 - Vallibona (els Ports): Josep Meseguer i Costa, eclesiàstic valencià (n. 1843).
- 1980 - Barcelona: Sebastià Gasch, crític d'art català (n. 1897).
- 1998 - Andorra la Vella: Manuel Anglada i Ferran, estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu (n. 1918).
- 2008 - Barcelona: Jordi Benito i Verdaguer, artista català (n. 1951).
- 2021 - ?ː Ramon Muntaner, cantautor català (n. 1950).[30]
- Resta del món
- 1437 - Znojmo, Moràvia: Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador, fundador de l'Orde del Drac (n. 1368).
- 1921 - Roma: Lina Wertmüller, guionista i directora de cinema italiana d'origen suís.[31]
- 1925 - Madrid, Espanya: Pablo Iglesias Posse, socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors (n. 1850).
- 1937- Estocolm (Suècia): Gustaf Dalén, enginyer i físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1912 (n. 1869).
- 1948 - Buenos Aires: María Luisa Navarro Margati, pedagoga espanyola i defensora dels drets de les dones.[32]
- 1954 - Berna, Suïssa: Josef Escher, polític suís (n. 1885)[33]
- 1964 - Londresː Edith Sitwell, poeta modernista anglesa molt influent (n. 1887).[34]
- 1971 - Nova York (EUA): Ralph Bunche, politòleg i diplomàtic nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1950 (n. 1904).
- 1975 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): William A. Wellman, director de cinema estatunidenc especialitzat en pel·lícules d'aventures (n. 1896).[22]
- 1977 - Rio de Janeiro, Brasil: Clarice Lispector, escriptora ucraïnesa, que va viure des de petita al Brasil (n. 1920).[35]
- 1987 - Barcelona: María Francés, actriu espanyola (m. 1887).[36]
- 1991 - Monson, Maine: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (n. 1898).[37]
- 1995 - Pennsilvània (EUA)ː Toni Cade Bambara, escriptora, productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana (n.1939).[38]
- 1996 - Nairobi (Kenya): Mary Leakey, paleontòloga i arqueòloga britànica (n. 1913).[39]
- 2008 - Zagreb, Croàcia: Dražan Jerković, jugador i entrenador de futbol croata (n. 1936).
- 2013 - Palm Springs, Califòrniaː Eleanor Parker, actriu (n. 1922).[40]
- 2019 - Djursholm, Suèciaː Marie Fredriksson, cantant. Membre del duo Roxette (n. 1958).[41]
- 2021- ? Steve Bronski, compositor escocès.
Festes i commemoracions Modifica
Referències Modifica
- ↑ Chiron, Yves. Enquête sur les apparitions de la Vierge (en francès). Perrin-Mame, 2008, p. 100-101. ISBN 978-2262-028329.
- ↑ Hilda «La Batalla de Ayacucho» (en castellà). laguia2000.com, 29-07-2017 [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ Peña González, José.. Historia política del constitucionalismo español.. Madrid: Dykinson, 2006. ISBN 978-84-9772-906-2.
- ↑ Michael Eury. Hero-A-Go-Go: Campy Comic Books, Crimefighters, & Culture of the Swinging Sixties. Twomorrows Publishing, 2017, p. 256. ISBN 1-60549-073-3.
- ↑ «Gaietana Lluró i Morcillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press, 2008, p. 476. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «9 de desembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Miquel Pairolí i Sarrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Ficha del diputado/a. Carmen Martínez Ramírez». Corts Valencianes. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ «John Milton | Biography, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «Johann Winckelmann | German art historian» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «LOMBARDINI, Maddalena Laura» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Maria Lluïsa de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ James, Edward T.; James, Janet Wilson; Boyer, Paul S. Notable American Women, 1607-1950: A Biographical Dictionary (en anglès). Harvard University Press, 1971, p. 1. ISBN 978-0-674-62734-5.
- ↑ «Dolores Ibárruri Gómez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Grace Hopper | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Genet» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Who was Homai Vyarawalla?» (en anglès). The Indian Express, 09-12-2017. [Consulta: 14 desembre 2019].
- ↑ «Elisabeth Schwarzkopf | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Kirk Douglas | Biography, Facts, & Films» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ 22,0 22,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Ciro Redondo García» (en castellà). Cubanos Famosos. [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «Judi Dench | Biography, Movies, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Claude Juncker» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Henriette Reker» (en alemany). Stadt Köln. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ Hills, Ben. Princess Masako: Prisoner of the Chrysanthemum Throne (en anglès). Penguin, 2006, p. 40. ISBN 1585425680.
- ↑ «Anne Gavalda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Tré Cool». [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ «S'ha mort el cantant Ramon Muntaner». Vilaweb, 09-12-2021. [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ «Lina Wertmüller | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ Cotelo Guerra, María Dolores. «María Luisa Navarro Margati». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Council, The Federal. «Josef Escher» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Edith Sitwell | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Clarice Lispector | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «María Francés». Enciclopedia del Cine Español, 14-05-2018. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ Bravo, Gustavo. «Berenice Abbott» (en castellà). Profesor de fotografía, 11-08-2017. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Toni Cade Bambara». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Mary Douglas Leakey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Mor l'actriu Eleanor Parker als 91 anys». Diari Ara, 10-12-2013. [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «Mor als 61 anys Marie Fredriksson, la cantant de Roxette». Ara, 10-12-2019. [Consulta: 9 desembre 2020].
