9 de gener

<<	Gener 2020					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31
Tots els dies

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 356 dies per a finalitzar l'any i 357 en els anys de traspàs.

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1708 - Alcoi és ocupat per les tropes borbòniques.
1951 - Barcelona: Arriba, per primer cop a l'Estat espanyol, la Sisena flota americana, fet que tindrà un impacte econòmic, social i polític molt important.

Resta del món

1693 - Un terratrèmol destrueix seixanta pobles i llogarrons de Sicília i causa la mort a més de 50.000 persones.
1768 - Londres: Philip Astley crea el primer circ modern.
1837 - Puixkin, poeta rus, és ferit greument en un duel.
1863 - S'ignaugura el metro de Londres, el primer ferrocarril subterrani del món, de set quilòmetres de longitud.
1879 - Xile - Es dicta la llei d'educació secundària, que disposa que hi ha d'haver almenys un liceu a cada província.
1923 - Juan de la Cierva fa el primer vol en autogir a Madrid.
1939 - Líbia és incorporada al territori d'Itàlia.
1991 - Primer or de la història de la natació espanyola en guanyar Martín López Zubero la final dels 200 esquena en el Campionat del Món.
2011 - Comencen les votacions del referèndum sobre la independència de Sudan del Sud, les quals duren fins al dia 15 de gener.

NaixementsModifica


Països Catalans

1850 - Reus: Lluís Quer i Cugat, escriptor i economista.
1855 - Reus: Eduard Toda i Güell, diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català (m. 1941).
1893 -
- València: Joaquim Balader i Sanchis, dramaturg valencià (n. 1828).
- Vilamarxant, Camp de Túria: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (m. 1980).^[1]
1904 - Barcelona: Josep Miracle i Montserrat, escriptor i lingüista català (m. 1998).
1947 - Castelló de la Plana: Biel Mesquida Amengual, escriptor mallorquí.
1948 - Eivissa, Illes Balears: Josep Marí Marí, escriptor i pintor.

Resta del món

727 - Luoyang (Xina): Emperador Daizong de Tang (xinès: 唐代宗), va ser el vuitè emperador de la Dinastia Tang (m. 779).^[2]
1763 - Rehestädt: Karl Gottlieb Umbreit, organista i compositor alemany.
1859 - Ripon, Wisconsin (EUA): Carrie Chapman Catt, sufragista estatunidenca (m. 1947)^[3]
1890 - Malé Svatonovice (Txèquia): Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme robot (m. 1938).
1902 - Barbastre, Aragó: Josepmaria Escrivà de Balaguer, sant espanyol, fundador de l'Opus Dei.
1908 - París, França: Simone de Beauvoir, novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.^[4]
1913 - Yorba Linda, Califòrnia: Richard Nixon, president dels Estats Units.
1914 :
- - Pittsburgh (els EUA): Kenny Clarke, bateria de jazz estatunidenc, inventor de la bateria moderna (m. 1985).
- - Chongqing (Xina): Lucien Bodard ,periodista i escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1981 (m. 1998).
1920 - Recife, Brasil: João Cabral de Melo Neto, poeta, assagista i diplomàtic brasiler (m. 1999).
1922 - Raipur, Panjab (Índia Britànica): Har Gobind Khorana, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (m. 2011).
1940 - Llemotges (França): Pierre Combescot, escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991 (m. 2017)
1941 - Staten Island, Ciutat de Nova York: Joan Baez, cantant estatunidenca.
1941 - Roma: Elena Ornella Paciotti, jutgessa i política italiana.
1956 - Londres, Anglaterra: Imelda Staunton, actriu anglesa.
1959 - Guatemala: Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau el 1992.^[5]
1974 - Ubrique, província de Cadis: Jesulín de Ubrique, torero espanyol.
1975: Angela Bettis, actriu estatunidenca.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1904 - Barcelona: Josep Coll i Britapaja, compositor, especialment de sarsueles (n. 1840).
1920 - Barcelona: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (n. 1864).
1950 - Barcelona: Wenceslao Jiménez Orive, guerriller antifranquista del grup Los Maños, mort a trets per la policia.^[6]
1965 - València: Ana María Ibars Ibars, escriptora i mestra valenciana (n. 1892).^[7]
1971 - Súria: Salvador Perarnau i Canal, poeta i Mestre en Gai Saber (n. 1895).
2014 - Barcelona; Josep Maria Castellet, escriptor, crític literari i editor català (n. 1926).

Resta del món

1799 - Milà, ducat de Milàː Maria Gaetana Agnesi, matemàtica milanesa, poliglota i polemista il·lustrada (n. 1718).^[8]
1848 - Hannover, Alemanya: Caroline Herschel, astrònoma d'origen alemany nacionalitzada britànica (n. 1750).^[9]
1853 - Zamora, Espanya: Juan Nicasio Gallego, prevere i poeta espanyol.
1873 - Kent, Anglaterra: Napoleó III, darrer monarca de França.
1878 - Roma, Regne d'Itàlia: Víctor Manuel II, rei i fundador del Regne d'Itàlia.
1918 - Ivry-sur-Seine (França): Charles-Émile Reynaud, inventor i pioner del cinema d'animació francès (n. 1844).
1923 - Fontainebleau, França: Katherine Mansfield, escriptora modernista neozelandesa (n. 1888).
1943: Anathon Aall, acadèmic noruec.
1954 - Buenos Aires: Herminia Brumana, mestra, periodista i activista argentina, d'idees socialistes i anarquistes.
1961 - Cambridge, Massachusetts (EUA): Emily Greene Balch,sindicalista, escriptora i pacifista nord-americana, Premi Nobel de la Pau de l'any 1946 (n. 1867).^[10]
1983: Joaquín Garrigues y Díaz-Cañabate, jurista espanyol. ^{[cal citació]}
2007 - Los Angeles, EUA: Iwao Takamoto, creador de la sèrie de dibuixos animats Scooby Doo ^{[cal citació]}
2017 - Leeds, Regne Unit: Zygmunt Bauman, sociòleg polonès (n. 1925).

FestesModifica

Balloon Ascension Day - Estats Units
Día de los Mártires (Dol Nacional) - Palau, Panamà
Onomàstica: sants Julià i Basilissa, Cels, Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys, màrtirs d'Antinòpolis; Marciana de Mauritània, màrtir; Lucrècia de Còrdova, màrtir; Pere de Sebaste; beata Alèxia Le Clerc, fundadora de la Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí.

ReferènciesModifica

↑ «Maria Cora Muñoz i Raga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
↑ «Rigoberta Menchú Tum. Facts» (en anglès). the Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
↑ Vilar, Sergio. Historia del antifranquismo, 1939-1975 (en castellà). Plaza & Janés, 1984, p.224. ISBN 8401332575.
↑ Navarro i Borràs, Pilar. «Anna Maria Ibars i Ibars». memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 16 maig 2020].
↑ «Maria Gaetana Agnesi». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
↑ «Emily Greene Balch. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 de gener

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 de gener.

[1] «Maria Cora Muñoz i Raga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].

[2] Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.

[3] Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[4] Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.

[5] «Rigoberta Menchú Tum. Facts» (en anglès). the Nobel Prize. [Consulta: març 2020].

[6] Vilar, Sergio. Historia del antifranquismo, 1939-1975 (en castellà). Plaza & Janés, 1984, p.224. ISBN 8401332575.

[7] Navarro i Borràs, Pilar. «Anna Maria Ibars i Ibars». memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 16 maig 2020].

[8] «Maria Gaetana Agnesi». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].

[9] «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].

[10] «Emily Greene Balch. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]