AM dels Llebrers

estrella
(S'ha redirigit des de: AM Canum Venaticorum)

AM dels Llebrers (AM Canum Venaticorum) és un estel variable en la constel·lació dels Llebrers situat a una incerta distància de 72 anys llum de la Terra.[4][5] La seva lluentor varia entre magnitud aparent +14,10 i +14,18 amb un període de 17,52 minuts.[6]

Infotaula objecte astronòmicAM dels Llebrers
Tipusestel, estrella variable cataclísmica, estrella variable, font d'infrarojos i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)DBpec[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra298,4006 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,0137 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,13 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,3512 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)12,42 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)30,935 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 34m 54.623s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)37° 37' 44.1208''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Història modifica

Catalogada per primera vegada per Humason i Zwicky en 1947, AM dels Llebrers va ser interpretada en diferents èpoques com a quàsar, estrella d'heli massiva o una subnana polsant.[7] En 1967 Smak va descobrir variacions periòdiques fotomètriques i va proposar que l'estrella realment és una variable cataclísmica.[8] No obstant això, el valor exacte del període fotomètric variava cada any de manera imprevisible, la qual cosa implicava que no podia correspondre al període orbital. El valor del període orbital (1028,7325 ± 0,0004 segons) va ser finalment descobert en 1998.[9] Avui, AM Canum Venaticorum segueix despertant un gran interès, ja que és l'estat més tardà conegut en l'evolució d'un sistema binari.

Variabilitat modifica

AM dels Llebrers és el prototip de les variables AM Canum Venaticorum, que consisteixen en un sistema binari compost per dues nanes blanques amb un període orbital molt curt: el període orbital d'AM dels Llebrers és de només uns 17 minuts. Són estels rics en heli sense traces detectables d'hidrogen, on l'estrella donant és un estel compacte ric en heli i la transferència de massa estel·lar és dirigida per la pèrdua de moment angular deguda a la radiació d'ones gravitacionals. Estimacions del ritme de transferència de massa en AM dels Llebrers situen aquest valor entorn de 10−9 Masses solars/any.[5]

Referències modifica

  1. John Raymond «On the certification of AM Canum Venaticorum as a cataclysmic variable» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1992, pàg. 234–248. DOI: 10.1086/170866.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  4. AM Canum Venaticorum (SIMBAD)
  5. 5,0 5,1 Nelemans, G. (2005): «CVn stars», en The Astrophysics of Cataclysmic Variables and Related Objects, Proceedings of ASP Conference Vol. 330. Edited by J.-M. Hameury and J.-P. Lasota. San Francisco: Astronomical Society of the Pacific, p.27
  6. AM Canum Venaticorum (General Catalogue of Variable Stars)
  7. Humason, M. L.; Zwicky, F. «A Search for Faint Blue Stars». Astrophysical Journal. p. 85.
  8. Smak, J. «Light variability of HZ 29». Acta Astronomica. p. 255.
  9. Harvey, David A.; Skillman, David R.; Kemp, Jonathan; Patterson, Joseph; Vanmunster, Tonny; Fried, Robert E.; Retter, Alon «The Orbital Period of AM Canum Venaticorum». Astrophysical Journal. pp. L105-L108.