ARAD, (també ÌR o NITÁ) és el sumerigrama majúscula per a la paraula de llengua accàdia «ardu» (servidor).[2]

Versió hitita d'ARAD-(ÌR)[1] i signe cuneïforme d'ús comú en les Cartes d'Amarna

S'utilitza sobretot en la introducció al faraó: per exemple «Al rei, Senyor-meu (de Déus (pl) -meu, Déu-Sol-meu), ..., Servidor-teu» (EA 271).

També s'utilitza àmpliament en els textos de les Cartes d'Amarna; l'autor, generalment «l'home d'una ciutat» (o escriba), fa un recordatori constant que és un «servidor», o «servidor-teu» (del faraó). Moltes cartes donen informes sobre l'estat de la ciutat, però altres sol·liciten l'ajuda de les tropes de l'exèrcit egipci (amb arquers (pítati egipcis)), subministrades pel faraó.

Epopeia de Guilgameix modifica

A l'Epopeia de Gilgameix, el caràcter cuneïforme d'ARAD, ÌR, i NITÁ:   s'utilitza les següents vegades: ARAD (2), ÌR (2), i NITÁ (2).

Cartes d'Amarna modifica

S'utilitza nombroses vegades en les Cartes d'Amarna, però sobretot en les ciutats estats de Canaan (Ki-Na-Ha-A-(  -Ha- ), com per exemple, en la carta d'Amarna EA 30:1, o en la Carta d'Amarna EA 364.

Referències modifica

Bibliografia modifica