A Contra Vent Editors
A Contra Vent Editors és una editorial fundada per Quim Torra l'any 2008,[1] amb la intenció de fer-ne un referent del periodisme literari català –recuperant els clàssics de les hemeroteques– i de l'humor,[2] encara que també publica obres de periodistes contemporanis.[3][4] És considerada una de les petites editorials independents significatives en l'àmbit de parla catalana.[5]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | editorial  |
| Història | |
| Creació | 22 juliol 2008 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Executiu en cap | Joaquim Torra i Pla (2008–) |
| Lloc web | acontravent.cat |
Distribueix els seus llibres arreu dels Països Catalans.[6] Compta amb diverses col·leccions, segons la temàtica: Abans d'ara, Temps present, Vela de ganivet, Latitud Nord, Cadaqués.[7] En el fons de l'editorial hi ha publicades, entre d'altres, obres (originals o recuperades d'hemeroteca) de Pau Casals, Josep Trueta i Raspall, Carles Sindreu, Enric Vila, Salvador Sostres, Abel Cutillas, Hèctor López Bofill, Ferran Sáez Mateu[7] i Joan Safont.[8] El 2013 va publicar un recull amb articles de Joaquim Amat-Piniella, publicats entre 1930 i 1937 al diari manresenc El Dia.[9] El 2013 va engegar una campanya de micromecenatge amb Xarxa de Mots per a reeditar Els darrers dies de la Catalunya republicana, d'Antoni Rovira i Virgili.[10][11]
L'empresa es va fundar el 2008 a Barcelona. La primera publicació fou un assaig sobre el periodisme de Just Cabot i un altre sobre Josep Pla. Després d'uns anys d'activitat, l'editor Quim Torra va aparcar el projecte a la fi del 2013, quan li van oferir dirigir el llavors anomenat Born Centre Cultural coincidint amb els actes del tricentenari de la Guerra de Successió. L'empresa va reprendre l'activitat el 2016, amb un assaig de Ferran Sáez Mateu titulat Estranya forma de vida.
Referències modifica
- ↑ Neix A Contra Vent Editors: periodisme i humor Arxivat 2010-09-25 a Wayback Machine., a GrupBarnils, 30 d'octubre de 2008
- ↑ «A Contra Vent Editors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Montserrat Serra, «L'editorial A contra vent recupera el gran periodisme oblidat de la República», VilaWeb, 8 de gener de 2009
- ↑ «Sang a les Drassanes», IcatFM 4 de març de 2010
- ↑ Oriol Ponsatí-Murlà, «Vida i miracles del petit editor o l'home orquestra», Revista de Girona, volum 265, 2011, pàgina 78
- ↑ «Ressenya de la distribució, a la pàgina de l'editorial.». Arxivat de l'original el 2010-10-05. [Consulta: 12 gener 2011].
- ↑ 7,0 7,1 «Catàleg de l'editorial.». Arxivat de l'original el 2010-10-05. [Consulta: 12 gener 2011].
- ↑ Miquel Colomer, «Comentari entorn de Per França i Anglaterra. La 1a Guerra Mundial dels aliadòfils catalans, de Joan Safont» Arxivat 2014-01-05 a Wayback Machine., Revista de Catalunya, 2012
- ↑ «A Contra Vent publicarà els articles combatius» Arxivat 2014-01-09 a Wayback Machine., Ara, 21 de febrer de 2013, pàgina 31
- ↑ Sabé, Mar. «Reeditant Rovira i Virgili». El Singular Digital, 30-10-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-20. [Consulta: 6 novembre 2013].
- ↑ Anna Ballbona, «Notícia d'arribistes», El Punt Avui, 20 de desembre de 2013, pàgina 35