Obre el menú principal
Viquipèdia

A Saucerful of Secrets

àlbum de Pink Floyd

A Saucerful of Secrets és el segon àlbum del grup de rock britànic Pink Floyd. Fou enregistrat entre 1967 i 1968 als estudis Abbey Road i va aparèixer el 29 de juny de 1968.

Infotaula d'àlbumA Saucerful of Secrets
Tipus disc d'estudi
Publicat 29 de juny del 1968
Enregistrat Agost i octubre 1967, Gener–Abril 1968, Abbey Road Studios
Gènere Rock psicodèlic
Rock progressiu
Durada 39:25
Llengua Anglès
Discogràfica Columbia/EMI
Productor Norman Smith
País Regne Unit
Crítiques
Pistes Let There Be More Light
Remember a Day
Set the Controls for the Heart of the Sun
Corporal Clegg
A Saucerful of Secrets
See-Saw
Jugband Blues
Cronologia de Pink Floyd

The Piper at the Gates of Dawn
(1967) 		A Saucerful of Secrets
(1968) 		More
(1969)
Senzills de A Saucerful of Secrets
  1. «Let There Be More Light»
    Llançat: 29 de juny del 1968
  2. «Jugband Blues»
    Llançat: 1968
Discogs: 10352 Allmusic: mw0000650632
Modifica les dades a Wikidata

És el darrer àlbum del grup on va participar Syd Barrett, per bé que la seva participació fou ja molt limitada. Al final de 1967, Syd estava completament pres per les drogues que l'absorbien totalment, sobretot l'LSD. Barrett no va tocar més en el grup i la seva absència va posar en entredit la cohesió del grup. Els altres músics van buscar un altre guitarrista per, en un primer moment, ajudar Barrett, però després per substituir-lo. El primer nom que va circular fou Jeff Beck, però fou David Gilmour qui fou el nou membre del grup, gràcies al fet de ser un amic d'infantesa de Barrett i alhora també estudiava a Cambridge com la resta de membres.

A Saucerful of Secrets és un àlbum de transició en l'obra del grup, ja que la influència creativa de Barrett s'apaga abans de desaparèixer completament en benefici de la de Roger Waters. Fou aquest qui va escriure la majoria de lletres i es va descobrir així la nova sonoritat del grup durant deu anys, més planera i apareixen els dimonis de Waters amb un odi al militarisme, com es pot veure al tema Corporal Clegg.

La coberta de l'àlbum és la primera col·laboració entre el grup i Storm Thorgerson i la seva agència de grafisme Hipgnosis.

ContextModifica

Entre mitjan i finals de 1967, el comportament imprevisible es va fer més visible,[1] i en una actuació del grup a la seva primera gira als Estats Units, va desafinar la seva guitarra a poc a poc mentre era a l'escenari. El públic, acostumat a les actuacions psicodèliques de la banda, i desconeixedor de la creixent preocupació de la resta del grup, va reaccionar-hi de forma positiva. En una entrevista amb Pat Boone durant aquesta gira, la respostade Barrett a les preguntes de Boone era "una mirada absorta i totalment muda", i no va obrir la boca durant l'actuació al programa.[2][3] Barrett va comportar-se de forma similar en la primera apareixença del grup al programa de Dick Clark American Bandstand.[2] Barrett va fer un bon lip sync per "Apples and Oranges", però va respondre a les preguntes de Clark amb nul interès o entusiasme.[4]

GravacióModifica

Amb Syd BarrettModifica

L'àlbum es va gravar als EMI Studios de Londres.[5] Les primeres cançons gravades per l'àlbum van ser "Set the Controls for the Heart of the Sun", de Roger Waters, i una pista de Barrett que no es va llançar, "Scream Thy Last Scream",[nb 1] ambdues gravades el 7–8 d'agost de 1967.[7][8][9] Es van arranjar les dues cançons per ser llançades com un senzill el 8 de setembre, abans de ser vetat per la discogràfica del grup, EMI.[10] La banda va gravar "Vegetable Man"[nb 2] als De Lane Lea Studios el 9–11 d'octubre,[11] i hi van tornar més endavant, el 19 d'octubre, per gravar "Jugband Blues",[12] amb una banda de l'Exèrcit de Salvació contractada pel productor Norman Smith, a petició de Barrett.[nb 3][12] Durant aquestes sessions, Barrett va cantar superposar una melodia amb slide, gravada durant les sessions de The Piper at the Gates of Dawn, a "Remember a Day".[11][13][15] El grup va aturar les sessions de l'àlbum per gravar el que esdevindria el seu tercer senzill, "Apples and Oranges",[12] el 26 i el 27 d'octubre.[16] Uns dies després, el grup va gravar-ne la cara B, "Paint Box",[12] abans de marxar de gira als Estats Units.[12]

El novembre es va publicar "Apples and Oranges" com a senzill, però no va arribar a entrar a les llistes.[17] El grup va acabar tornant a De Lane Lea i va gravar "Vegetable Man".[17] Cap al Nadal, el grup va demanar a David Gilmour, amic d'escola de Barrett, que s'hi unís com a segon guitarrista per substituir Barrett quan el seu comportament es tornés imprevisible i no el permetés actuar.[18] Com que fins llavors Barrett havia escrit o coescrit la majoria de les cançons a l'àlbum de debut del grup, The Piper at the Gates of Dawn, així com els tres senzills que havien llançat,[3] la intenció inicial era que romangués al grup sense actuar a les gires, si bé implicava que essencialment Barrett i la banda estaven separats.[4][19][20] El 10 i l'11 de gener de 1968, Pink Floyd es va reunir als EMI Studios per intentar treballar en cançons antigues: es van afegir la veu de Waters i l'orgue de Wright a "Set the Controls for the Heart of the Sun",[12] mentre que Mason va afegir la veu a "Scream Thy Last Scream".[21] Després de la seva sortida de Pink Floyd, Barrett va dir a Melody Maker: "Suposo que era qüestió d'haver fet les coses de forma una mica improvisada".[22]

Amb David GilmourModifica

Després que Gilmour s'unís al grup, Pink Floyd va actuar amb cinc membres entre el 12 i el 20 de gener.[18] En diversos concerts, Gilmour va tocar i cantar mentre Barrett passejava per l'escenari, i de vegades s'afegia a tocar la cançó. Durant aquesta gira amb cinc membres, el grup va assajar diverses cançons escrites per Waters el 15 i el 16 de gener. A la següent sessió, el 18 de gener, el grup i Smith van improvisar ritmes;[nb 4][23] Barrett no va assistir a aquesta sessió. El 24 i el 25 de gener el grup va gravar "The Most Boring Song I've Ever Heard Bar 2" a Abbey Road, cançó que acabaria esdevenint "See-Saw".[8][24] La banda va gravar "Let There Be More Light", "Corporal Clegg" (que inclou una part cantada per Nick Mason)[25] i "See-Saw" sense Barrett, malgrat l'afirmació del mànager Andrew King que Barrett havia tocat el solo de slide al final de "Let There Be More Light".[4] La resta de membres de Pink Floyd van cansar-se de les maneres de Barrett, i el 26 de gener de 1968, quan Waters conduïa cap a un concert a la Universitat de Southampton, recollint els membres durant el camí, una persona va dir "Recollim en Syd?" i un altre va respondre "No ens hi molestem."[18][26] Finalment, van fer fora del grup Barrett a finals del gener de 1968, deixant la nova encarnació de Pink Floyd per acabar l'àlbum; "Set the Controls for the Heart of the Sun" és l'única cançó on apareixen els cinc membres del grup.[27]

El nou Pink Floyd va tenir problemes per compondre material per l'àlbum,[28][18] però el febrer de 1968 va gravar "It Would Be So Nice", de Wright, i "Julia Dream", de Waters.[nb 5][4] A principis de febrer es va anunciar que "Corporal Clegg" seria el proper senzill de la banda;[4] tanmateix, a causa de pressions de la discogràfica, es va moure la cançó a l'àlbum,[29] i "It Would Be So Nice" es va publicar l'abril com a senzill,[nb 6] amb "Julia Dream" com a cara B.[30] Durant l'abril, el grup va fer inventari de cançons que havien gravat.[30] Waters va bloquejar la incorporació a l'àlbum de dues pistes, "Vegetable Man"[nb 7] i "Scream Thy Last Scream", tot i que va mantenir "Jugband Blues" i "Set the Controls for the Heart of the Sun", on Barrett hi havia tocat.[30] Sense prou material per omplir els dotze darrers minuts de l'àlbum, Pink Floyd va unir diverses peces que acabarien formant la pista que dona títol a l'àlbum, "A Saucerful of Secrets".[nb 8][30] Mason i Waters van planificar el tema com si fos un disseny arquitectònic, incloent-hi alts i baixos.[30] A Smith no li va agradar la cançó, dient que "simplement no podeu fer això, és massa llarga. Heu d'escriure cançons de tres minuts."[30] El 25 de juny, el grup va gravar una altra sessió pel programa Top Gear de BBC Radio, amb dues cançons de Saucerful: "Let There Be More Light" i una versió escurçada de "A Saucerful of Secrets", amb el títol canviat per "The Massed Gadgets of Hercules".[35]

CançonsModifica

Com The Piper at the Gates of Dawn, que s'havia publicat l'any anterior, l'àlbum conté cançons de rock espacial i rock psicodèlic.[36][37] Tanmateix, a diferència de Piper, on hi predominaven cançons escrites per Barrett, A Saucerful of Secrets només conté un tema seu: "Jugband Blues". AllMusic va escriure que amb aquest àlbum "el grup va començar a fer un esborrany dels pulsos foscos i repetitius que caracteritzerien els seus propers àlbums."[38] Wright és el cantant principal, o comparteix aquest paper, en quatre cançons de les set incloses al disc, i contribueix amb la seva veu a l'obra instrumental d'onze minuts i mig "A Saucerful of Secrets". Així, és l'únic àlbum de Pink Floyd on les contribucions de veu de Wright superen les de la resta del gup.

Amb Barrett separat del grup, Waters i Wright van haver de compondre material adequat. La cançó que obre el disc, "Let There Be More Light", escrita per Waters, continua amb la visió de rock espacial establerta per Barrett. Aquest tema va evolucionar a partir d'un riff de baix que apareix a "Interstellar Overdrive".[23] Tant "Remember a Day" com "See-Saw" tracten el tema de la infantesa,[39][40] que també apareixia a l'àlbum de debut.[41] Wright va ser crític amb les seves primeres contribucions a la banda.[41] "Set the Controls for the Heart of the Sun" fou interpretada per primer cop amb Barrett l'any 1967.[42] L'èxit de la pista fou tal que la van interpretar a les actuacions fins al 1973.[43] Waters va recuperar-la pels seus concerts en solitari a partir del 1984.[44] Waters va treure la lletra d'un llibre de poesia xinesa de la dinastia Tang, tal com Barrett havia fet per "Chapter 24".[45]

"Corporal Clegg" és la primera cançó de Pink Floyd que tracta la guerra, un tema recurrent durant la trajectòria de Waters com a lletrista pel grup, que va culminar amb l'àlbum de 1983 The Final Cut.[43]

La cançó que porta el títol de l'àlbum fou escrita originalment com una nova versió de "Nick's Boogie".[46] El tema està dividit en quatre parts[47] a Ummagumma.[48] Peça habitual a les actuacions del grup fins l'estiu de 1972,[48] el 27 d'abril de 1969 se'n va gravar una versió en directe al Mothers Club de Birmingham inclosa a Ummagumma.[49][50]

Es considera que "Jugband Blues", que tanca l'àlbum, es refereix a la marxa de Barrett del grup ("It's awfully considerate of you to think of me here / And I'm most obliged to you for making it clear that I'm not here").[51][52] Es va gravar un vídeo promocional per la cançó.[13] Els mànagers de Pink Floyd volien publicar la cançó com a senzill, però fou vetat tant per la banda com pel productor Norman Smith.[12]

Cançons no publicadesModifica

A part de "Jugband Blues", l'àlbum havia d'incloure "Vegetable Man", una altra composició de Barrett.[3] Estava previst que la cançó aparegués en un senzill com a cara B de "Scream Thy Last Scream".[6][8] El grup va tocar "Jugband Blues", "Vegetable Man" i "Scream Thy Last Scream" per una sessió de Top Gear, gravada el 20 desembre i emesa el dia 31 del mateix mes.[53] A les primeres sessions de l'àlbum també s'hi van gravar dues altres cançons de Barrett, "In the Beechwoods",[54] i "No Title" (sovint anomenada "Sunshine" en bootlegs).[nb 9][55] Alemnys una altra cançó, "John Latham", es va gravar durant aquestes sessions, i ha estat publicada posteriorment.[55]

PortadaModifica

La portada de l'àlbum, dissenyada per Storm Thorgerson d'Hipgnosis, conté una imatge basada en una vinyeta d'un còmic de Dr. Strange. La imatge emprada provenia de Marvels Strange Tales #158, que estava il·lustrat per Marie Severin.[56][57] Es tracta de la primera de diverses portades d'àlbums de Pink Floyd dissenyades per Hipgnosis.,[58] i marcà el segon cop que a un grup d'EMI (The Beatles foren els primers) li fou permès contractar dissenyadors externs per una coberta.[59]

Llançament i acollidaModifica

Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic      [38]
The Daily Telegraph      [60]
The Great Rock Discography 8/10[61]
Encyclopedia of Popular Music      [62]
MusicHound 2/5[63]
Paste 8.3/10[64]
The Rolling Stone Album Guide      [65]
Sputnikmusic 4.5/5[66]
Virgin Encyclopedia of Popular Music      [61]
The Daily Vault B+[67]

L'àlbum fou publicat al Regne unit el dilluns 1 de juliol de 1968 per la discogràfica Columbia, filial d'EMI, i va ocupar el novè lloc a les llistes del país.[68] Als Estats Units, fou publicat per la divisió Tower Records de Capitol,[69] i fou l'únic àlbum de Pink Floyd que no va entar a les llistes fins al 2019, on va arribar al 158è lloc.[70] Tanmateix, quan fou reeditat com A Nice Pair juntament amb la versió original de The Piper at the Gates of Dawn, l'àlbum va arribar al 36è lloc a la Billboard 200.[71] Als Estats Units, "Let There Be More Light" fou llançat com a senzill el 19 d'agost de 1969, amb "Remember a Day" a la cara B.[72]

La mescla estèreo de l'àlbum es va publicar per primer cop en disc compacte l'any 1988, i el 1992 fou remasteritzat i reeditat digitalment com a part de la caixa recopilatòria Shine On.[73] Mai no s'ha llançat oficialment la versió en mono de l'àlbum en CD. Capitol/EMI va remasteritzar i reeditar la mescla en estèreo el 2011 com a part de la sèrie Why Pink Floyd: Discovery, i un altre cop el 2016 per Sony Music sota la discogràfica Pink Floyd Records.

Després del llançament l'àlbum, la ressenya de la revista Rolling Stone no era favorable, escrivint que "no és tan interessant com el seu primer" i que era "més aviat mediocre", subratllant la marxa de Syd Barrett com a part negativa.[74] En una anàlisi restrospectiva per AllMusic, Richie Unterberger destaca l'"atmosfera suau, de conte de fades", amb cançons "concises i vívides" i "material espacial i eteri amb llargs trossos instrumentals".[38] En una ressenya per BBC Music, Daryl Easlea va dir que Saucerful contenia força farciment, afegint que "Jugband Blues" era la cançó "més escruixidora" de l'àlbum.[75]

Mentre promocionava The Endless River, Nick Mason va dir que A Saucerful of Secrets era el seu àlbum d'estudi preferit de Pink Floyd, afegint que creia que contenia idees "que hem continuat fent servir al llarg de tota la nostra carrera".[76]

Llista de temesModifica

Cara 1
Núm. TítolComposicióVeu principal Durada
1. «Let There Be More Light»  Roger WatersWright, Waters i Gilmour 5:38
2. «Remember a Day»  Richard WrightWright 4:33
3. «Set the Controls for the Heart of the Sun»  WatersWaters 5:28
4. «Corporal Clegg»  WatersGilmour, Wright i Mason 4:13
Durada total:
 19:52
Cara 2
Núm. TítolComposicióVeu principal Durada
1. «A Saucerful of Secrets"
  • I. "Something Else" (3:57)
  • II. "Syncopated Pandemonium" (3:07)
  • III. "Storm Signal" (1:34)
  • IV. "Celestial Voices" (3:19)»  
  • Waters
  • Wright
  • Nick Mason
  • David Gilmour
    		• instrumental, veus sense paraules de Wright i Gilmour 11:57
    2. «See-Saw»  WrightWright 4:36
    3. «Jugband Blues»  Syd BarrettBarrett 3:00
    Durada total:
    		 19:33

    CrèditsModifica

    Músics addicionalsModifica

    • Norman Smith – bateria i veu
    • 7 membres de l'exèrcit : Salvation Army Band of North London
      • Ray Bowes – trompeta
      • Terry Camsey – trompeta
      • Mac Carter – trombó
      • Les Condon – tuba
      • Maurice Cooper – eufoni
      • Ian Hankey – trombó
      • George Whittingham – tuba

    Llistes i certificacionsModifica

    Posicions en llistesModifica

    Llista per país (1968) Posició
    França (SNEP)[79] 10
    Regne Unit (OCC) [68] 9
    Llista per país (2019) Posició
    Estats Units (Billboard 200)[80] 158

    CertificationsModifica

    País Certificació Vendes
    Regne Unit (BPI)[81] Or 100.000

    NotesModifica

    1. ↑ Malgrat tenir només dues preses senceres de la cançó,[6] "Scream Thy Last Scream" es va considerar com a possible senzill.[7]
    2. ↑ Es va tornar a preveure publicar "Scream Thy Last Scream", aquest cop amb "Vegetable Man" com a cara B, però es va acabar cancel·lant i les dues pistes no es van publicar.[6][8]
    3. ↑ Quan va arribar la banda de l'Exèrcit de Salvació per tocar,[13] Barrett va dir-los que "toquessin qualsevol cosa", segons Smith.[14]
    4. ↑ Posteriorment, aquesta improvisació va formar la part inicial de "Let There Be More Light".[23]
    5. ↑ Originalment titulada "Doreen's Dream".[4]
    6. ↑ El senzill es va llançar el 12 d'abril de 1968, gairebé una setmana després que s'anunciés la marxa de Barrett del grup.[30]
    7. ↑ Peter Jenner, un dels mànagers del grup, diu que Waters va bloquejar "Vegetable Man" en ser "massa fosca".[11]
    8. ↑ Va ser la primera cançó escrita professionalment per Gilmour. El seu nom apareix incorrectament com a "Gilmore",[31][32][33] error que seguiria en totes les impressions fins a la correcció a la versió remasteritzad ade 1994.[34]
    9. ↑ No s'ha de confondre amb el títol primerenc de "Remember a Day", tal com apareix al full escrit, "Sunshine".[8][12]

    ReferènciesModifica

    1. ↑ Palacios, Julian. Lost in the Woods: Syd Barrett and the Pink Floyd. London: Boxtree, 1998, p. 183. ISBN 0-7522-2328-3. 
    2. ↑ 2,0 2,1 Schaffner, Nicholas. Saucerful of Secrets: The Pink Floyd Odyssey. New. Londres: Helter Skelter, 2005, p. 13. ISBN 1-905139-09-8. 
    3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Reisch, George A.. Pink Floyd and Philosophy: Careful With That Axiom, Eugene!. 1st. Chicago: Open Court, 2007, p. 230. ISBN 0-8126-9636-0. 
    4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Manning, Toby. The Rough Guide to Pink Floyd. 1st. Londres: Rough Guides, 2006, p. 45. ISBN 1-84353-575-0. 
    5. ↑ Jones, Malcolm. The Making of The Madcap Laughs. 21st Anniversary. Brain Damage, 2003, p. 23–25. 
    6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Chapman, Rob. Syd Barrett: A Very Irregular Head. Paperback. Londres: Faber, 2010, p. 187. ISBN 978-0-571-23855-2. 
    7. ↑ 7,0 7,1 Palacios 2010, p. 262
    8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Jones 2003, p. 23
    9. ↑ Chapman 2010, p. 186
    10. ↑ Palacios 1998, p. 180
    11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Palacios 1998, p. 194
    12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 Manning 2006, p. 41
    13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Palacios 2010, p. 286
    14. ↑ Chapman 2010, p. 191
    15. ↑ Everett, Walter. The Foundations of Rock: From "Blue Suede Shoes" to "Suite: Judy Blue Eyes". Oxford: Oxford University Press, 2009, p. 90. ISBN 0-19-531023-3. 
    16. ↑ Chapman 2010, p. 189
    17. ↑ 17,0 17,1 Manning 2006, p. 43
    18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Carruthers, Bob. Pink Floyd – Uncensored on Record. Coda Books Ltd. ISBN 1-908538-27-9 [Consulta: 29 octubre 2012]. 
    19. ↑ Schaffner 2005, p. 265
    20. ↑ Schaffner 2005, p. 14
    21. ↑ Palacios, Julian. Syd Barrett & Pink Floyd: Dark Globe. Rev.. London: Plexus, 2010, p. 318. ISBN 0-85965-431-1. 
    22. ↑ (2010) Album notes for The Madcap Laughs. Harvest, EMI.
    23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Palacios 2010, p. 319
    24. ↑ Povey 2006, p. 90
    25. ↑ 25,0 25,1 Schaffner 2005, p. 132
    26. ↑ Blake, Mark. Comfortably Numb: The Inside Story of Pink Floyd. Cambridge, MA: Da Capo, 2008, p. 112. ISBN 0-306-81752-7. 
    27. ↑ 1993 Guitar World interview with David Gilmour
    28. ↑ Gulla, Bob. Guitar Gods: The 25 Players Who Made Rock History. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2009, p. 92. ISBN 0-313-35806-0. 
    29. ↑ Manning 2006, pp. 46–47
    30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 Manning 2006, p. 47
    31. ↑ «Images for Pink Floyd – A Saucerful of Secrets». Discogs.com. [Consulta: 30 octubre 2012].
    32. ↑ «Images for Pink Floyd – A Saucerful of Secrets». Discogs.com. [Consulta: 30 octubre 2012].
    33. ↑ «Images for Pink Floyd – A Saucerful of Secrets». Discogs.com. [Consulta: 30 octubre 2012].
    34. ↑ «Images for Pink Floyd – A Saucerful of Secrets». Discogs.com. [Consulta: 30 octubre 2012].
    35. ↑ Manning 2006, p. 48
    36. ↑ Edmondson Ph.D., Jacqueline. Music in American Life: An Encyclopedia of the Songs, Styles, Stars, and ..., p. 147. ISBN 978-1-4299-6589-7 [Consulta: 3 abril 2017]. «...Although Pink Floyd found its own origins in the psychedelic rock of the late 1960s—most notably in The Piper at the Gates of Dawn(1967) and A Saucerful Of Secrets(1968)...» 
    37. ↑ Bill Martin. Listening to the Future: The Time of Progressive Rock, 1968-1978, p. 165–. ISBN 978-1-4299-6589-7. 
    38. ↑ 38,0 38,1 38,2 Unterberger, Richie. «A Saucerful of Secrets – Pink Floyd : Songs, Reviews, Credits, Awards : AllMusic». AllMusic. [Consulta: 9 octubre 2012].
    39. ↑ Palacios 2010, p. 285
    40. ↑ Reisch 2007, p. 272
    41. ↑ 41,0 41,1 Schaffner 2005, pp. 132–133
    42. ↑ Palacios 2010, p. 271
    43. ↑ 43,0 43,1 Mabbett, Andy. The Complete Guide to the Music of Pink Floyd. Londres: Omnibus, 1995. ISBN 0-7119-4301-X. 
    44. ↑ Sweeting, Adam. «Roger Waters: set the controls for the heart of the Floyd». Telegraph, 20-05-2008. [Consulta: 9 desembre 2012].
    45. ↑ Palacios 2010, p. 265
    46. ↑ Palacios 2010, p. 322
    47. ↑ «Echoes FAQ Ver, 4.0 – 4/10». Pink-floyd.org. [Consulta: 30 octubre 2012].
    48. ↑ 48,0 48,1 Manning 2006, p. 188
    49. ↑ Schaffner 2005, p. 156
    50. ↑ Mabbett, Andy. Pink Floyd – The Music and the Mystery. London: Omnibus, 2010, p. 160. ISBN 978-1-84938-370-7. 
    51. ↑ Reisch 2007, p. 236
    52. ↑ Chapman 2010, p. 190
    53. ↑ Manning 2006, p. 44
    54. ↑ Chapman 2010, p. 193
    55. ↑ 55,0 55,1 Jones 2003, p. 25
    56. ↑ https://www.lambiek.net/artists/s/severin_marie.htm
    57. ↑ https://www.denofgeek.com/us/culture/doctor-strange/259817/the-doctor-strange-and-pink-floyd-connection
    58. ↑ Palacios 2010, p. 330
    59. ↑ Roberts, James «Hipgnotic Suggestion». Frieze, 37 [Consulta: 15 desembre 2011].
    60. ↑ McCormick, Neil «Pink Floyd's 14 studio albums rated». The Daily Telegraph [Londres], 20-05-2014 [Consulta: 27 desembre 2014].
    61. ↑ 61,0 61,1 «Pink Floyd A Saucerful of Secrets». Acclaimed Music. [Consulta: 29 agost 2015].
    62. ↑ Larkin, Colin. The Encyclopedia of Popular Music (en en). Omnibus Press, 2011. ISBN 9780857125958 [Consulta: 22 maig 2019]. 
    63. ↑ Graff, Gary; Durchholz, Daniel (eds). MusicHound Rock: The Essential Album Guide. Farmington Hills, MI: Visible Ink Press, 1999, p. 872. ISBN 1-57859-061-2. 
    64. ↑ Deusner, Stephen. «Assessing a Legacy: Why Pink Floyd? Reissue Series». Paste, 16-10-2011. [Consulta: 26 agost 2015].
    65. ↑ Sheffield, Rob. «Pink Floyd: Album Guide». Rolling Stone. Wenner Media, Fireside Books, 02-11-2004. Arxivat de l'original el 17 febrer 2011. [Consulta: 27 desembre 2014].
    66. ↑ Campbell, Hernan. «Pink Floyd A Saucerful of Secrets». Sputnikmusic. [Consulta: 26 agost 2015].
    67. ↑ Thelen, Christopher. «The Daily Vault Music Reviews : A Saucerful of Secrets». dailyvault.com, 2019. [Consulta: 28 gener 2019].
    68. ↑ 68,0 68,1 «Pink Floyd». OCC. [Consulta: 9 juny 2016].
    69. ↑ Shea, Stuart. Rowman & Littlefield. Pink Floyd FAQ: Everything Left to Know ... and More!, 2009. ISBN 9781617133954 [Consulta: 22 juliol 2019]. 
    70. ↑ «[[[:Plantilla:BillboardURLbyName]] A Saucerful of Secrets – Pink Floyd | Billboard]». billboard.com. [Consulta: 9 octubre 2012].
    71. ↑ «A Nice Pair – Pink Floyd : Awards : AllMusic». AllMusic. [Consulta: 9 octubre 2012].
    72. ↑ Fitch, Vernon. «Pink Floyd Archives-Tower Records Discography». Pinkfloydarchives.com. [Consulta: 31 octubre 2012].
    73. ↑ «The Early Singles (1992)». Floydian Slip. [Consulta: 22 juliol 2019].
    74. ↑ Miller, Jim «A Saucerful of Secrets». Rolling Stone. Straight Arrow Publishers, Inc. [San Francisco], 26-10-1968 [Consulta: 30 maig 2014].
    75. ↑ Easlea, Daryl. «Music – Review of Pink Floyd – A Saucerful of Secrets». BBC, 17-04-2007. [Consulta: 30 octubre 2012].
    76. ↑ Schonfeld, Zach «Pink Floyd’s Longest-Serving Officer». Newsweek, 07-11-2014 [Consulta: 7 novembre 2014].
    77. ↑ 77,0 77,1 Mabbett, Andy. The Complete Guide to the Music of Pink Floyd. London: Omnibus Press, 1995. ISBN 0-7119-4301-X. 
    78. ↑ Manning 2006, p. 187
    79. ↑ «French Albums Chart (1968–2007)». InfoDisc.fr. Arxivat de l'original el 7 maig 2013. [Consulta: 2 juny 2013].
    80. ↑ «Pink Floyd». Billboard. [Consulta: 22 juliol 2019].
    81. ↑ «British album certifications – Pink Floyd – A Saucerful of Secrets"». BPI. [Consulta: 22 juliol 2019].
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A_Saucerful_of_Secrets&oldid=21916939»