A boca de canó

pel·lícula de 1967

A boca de canó (títol original en anglès Point Blank) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Boorman, estrenada el 1967. Es tracta d'una adaptació de la novel·la de Donald E. Westlake, The Hunter. Ha estat doblada al català. S'ha rodat un remake el 1999 per Brian Helgeland sota el títol de Payback. La pel·lícula és una de les primeres rodades a Alcatraz després del seu tancament el 1963.[1] La pel·lícula s'havia de rodar a San Francisco però Boorman va preferir fer-ho a Los Angeles: ... volia crear aquest món buit i àrid i Los Angeles m’anava bé[2].

Infotaula de pel·lículaA boca de canó
Point Blank modifica
Fitxa
DireccióJohn Boorman modifica
Protagonistes
ProduccióRobert Chartoff modifica
GuióGeorge S. Kaufman i Alex Jacobs modifica
MúsicaJohnny Mandel modifica
FotografiaPhilip H. Lathrop modifica
MuntatgeHenry Berman modifica
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer modifica
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica modifica
Estrena1967 modifica
Durada92 min modifica
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
RodatgeSanta Monica modifica
Coloren color modifica
Descripció
Basat enThe Hunter (en) Tradueix modifica
Gènerepel·lícula d'atracaments, neo-noir (en) Tradueix, drama, cinema policíac de suspens, pel·lícula basada en una obra literària i cinema d'acció modifica
Lloc de la narracióSan Francisco i Califòrnia modifica
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0062138 Filmaffinity: 617701 Allocine: 12359 Rottentomatoes: m/1016479-point_blank Allmovie: v38539 TCM: 2265 TV.com: movies/point-blank-1967 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

 
John Boorman
 
Angie Dickinson

Ajudant el seu amic Mel Reese, Walker es fa abatre per ell. Intenta recuperar els seus 93.000 dòlars. Però Reese forma ara part de l'Organització i és amb la dona de Walker.

RepartimentModifica

CrítiquesModifica

Angie Dickinson, el 1996, dirà s'ha retret la violència a la pel·lícula, però si es mira bé, el personatge de Lee Marvin no mata ningú, excepte un cotxe i un llit. Catalitza la violència, no la comet.[3] El cineasta Wayne Wang recorda haver estat colpit pel seu punt de vista clarament anglès barrejat de sensibilitat pop i quasi psicodèlica. La pel·lícula és també destacable per la seva narració desestructurada, una mena de flux de consciència, del tot inhabitual en un relat policíac[3]. A 50 anys de cinema americà, Bertrand Tavernier i Jean-Pierre Coursodon diran de la pel·lícula que és un thriller fracassat i oníric. Per a la seva primera pel·lícula americana, John Boorman roda a Alcatraz abandonat. Un petó mortal dels anys seixanta.

ReferènciesModifica

  1. «Le Point de non retour». Allociné. [Consulta: 28 desembre 2015].
  2. John Boorman: un visionari del seu temps de Michel Ciment, Calmann-Lévy
  3. 3,0 3,1 Focs creuats - el cinema americà vist pels seus autors (1946-1997), sota la direcció de Bill Krohn, Festival Internacional de Cinema de Locarno

Enllaços externsModifica