Ibn Butlan
Abu-l-Hàssan al-Mukhtar ibn Butlan, més conegut simplement com a Ibn Butlan (àrab: ابن بطلان, Ibn Buṭlān) i conegut a Occident com Elluchassen Elimithar (Bagdad, 1038 - Antioquia de l'Orontes, 1075), fou un metge àrab cristià nestorià que fou actiu a Bagdad durant l'edat d'or de l'islam.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1001 (Gregorià) Bagdad |
| Mort | 1066 (64/65 anys) Antioquia de l'Orontes |
| Dades personals | |
| Religió | Nestorianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Va escriure el Taqwim as-sihha (El manteniment de la salut).[2] L'obra tracta assumptes d'higiene, dietètica i exercici. Va emfasitzar els beneficis d'atenció regular a l'estat físic i mental personal. La popularitat i la publicació repetida d'aquest text medieval d'Orient Mitjà des de finals del segle XIV amb el títol de Tacuinum sanitatis demostra la influència que la cultura àrab va tenir a la primera Europa moderna.[1][3] Una de les seves fonts gregues era Dioscòrides.[4]
Llibres modifica
- Taqwim as-sihha
- Da'avat al-ateba
- Al-maghalat al-Mokhtarat fi tadbir al-amraz al-un észat al-aksar bel taghziat Ma'loofat
- Resalat fi shari al-raghigh va taghlib al-bai'd
- Maghalat fi Un al-foroj ahar homes al-farkh
- Al-maghalat al-mesriat fi monaghezat ali ebne rezvan
- Maghal fi al-gorban al-moghadas[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Ibn Butlan's Tacuinum sanitatis in medicina.
- ↑ Forbes, Andrew ; Henley, Daniel; Henley, David (2013).
- ↑ Loudon, Irvine. Western Medicine: An Illustrated History. Oxford University Press, 2002-03-07. ISBN 9780199248131 [Consulta: 5 setembre 2012].
- ↑ «On Plants». World Digital Library. [Consulta: 17 juny 2013].
- ↑ http://www.tandorostan.org Arxivat 2017-11-24 a Wayback Machine.
Bibliografia modifica
- Arnaldez, R. «Ibn Buṭlān, Abuʾl-Ḥasan Al-Mukhtār Ibn ʿAbdūn Ibn SaʿDūn». A: Complete Dictionary of Scientific Biography. Encyclopedia.com, 2008.Encyclopedia.com.
- Schacht, J., “Ibn Buṭlān”, a: Encyclopaedia of Islam, segona edició, Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Consultat en línia el 3 de juliol del 2016 <http://dx.doi.org/10.1163/1573-3912_islam_SIM_3120>