Abadia de Nostra Senyora d'Alet

L'abadia de Nostra Senyora d'Alet és un monestir benedictí romànic construït durant l'edat mitjana i actualment en estat de ruïna, catalogat com a monument històric.[1]

Infotaula d'edifici
Abadia de Nostra Senyora d'Alet
Imatge
Ruïnes de la catedral abacial
Dades
TipusAbadia, catedral i monestir en ruïnes Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1.059
Dedicat aBenet de Núrsia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsruïnós
Estil arquitectònicromànic
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlet (França) Modifica el valor a Wikidata
 42° 59′ 45″ N, 2° 15′ 19″ E / 42.9958°N,2.2553°E / 42.9958; 2.2553Coord.: 42° 59′ 45″ N, 2° 15′ 19″ E / 42.9958°N,2.2553°E / 42.9958; 2.2553
Monument històric catalogat
Data25 març 1922
IdentificadorPA00102515
Monument històric catalogat
Data18 febrer 1922
IdentificadorPA00102515
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00102515
Activitat
Diòcesibisbat de Carcassona Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals5.335 (2014) Modifica el valor a Wikidata

Fou un establiment religiós fundat el 813 pel comte de Barcelona, Girona i Besalú, Berà I, i la seva esposa Romil·la. El monestir inicial fou sotmès pel comte a l'església de Sant Pere de Roma, al papa Lleó III (795-816) i els seus successors a condició que el papa enviés unes relíquies per la dedicació de l'església de l'abadia i que l'agafés sota la seva protecció especial; l'abadia pagaria per aquesta protecció una lliure de plata cada tres anys. En la carta de fundació, Berà esmenta al seu pare el comte Guillem, mort recentment, el que corroboraria que el comte de Tolosa i duc d'Aquitània que va morir el 812 o 813 era el seu pare.

L'abadia estava situada al Rasès, en les terres que governava Guillemó, fill de Berà per delegació paterna, a la vora de l'Aude a uns 15 km de Carcassona. El segle XIV fou erigida en bisbat.

BibliografiaModifica

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Nostra Senyora d'Alet
  1. Referència n. PA00102514, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.

Enllaços externsModifica