Abadia de Sankt Gallen

L'abadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa. El cenobi és a la ciutat suïssa de Sankt Gallen. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983.[1]

Infotaula d'edifici
Convent de Sankt Gallen
Imatge
Convent de Sant Gall
Nom en la llengua original(de) Fürstabtei Sankt Gallen Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAbadia benedictina Modifica el valor a Wikidata
Construcció1207 (Gregorià)
719 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1798 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSankt Gallen (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKlosterhof 1–8, 9000 St. Gallen Modifica el valor a Wikidata
 47° 25′ 23″ N, 9° 22′ 38″ E / 47.423055555556°N,9.3772222222222°E / 47.423055555556; 9.3772222222222Coord.: 47° 25′ 23″ N, 9° 22′ 38″ E / 47.423055555556°N,9.3772222222222°E / 47.423055555556; 9.3772222222222
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1983 (7a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador268
Bé cultural nacional de Suïssa
Identificador8312
Plànol
St-gall-interior-cathedral.jpg
Interior de l'església
Activitat
Diòcesibisbat de Sankt Gallen Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstiftsbibliothek.ch Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El monestir va ser fundat l'any 612 i va adoptar el nom de Sant Gal, per un monjo irlandès. Durant el regnat de Pipí el Breu es va fundar la famosa escola de Sant Gal, en la qual les arts, les lletres i les ciències floriren. Sota el govern de l'abat Waldo de Reichenau (740-814) es van copiar nombrosíssims manuscrits, formant així una nodrida biblioteca. Molts monjos irlandesos i saxons es van establir a l'Abadia per dedicar-se a la còpia de manuscrits.

A petició de Carlemany, el Papa Adrià I va enviar des de Roma cantors experts que van propagar el cant gregorià. D'aquesta època han subsistit més de 400 manuscrits.

Al segle xiii, L'abadia i la ciutat principat independent estaven regides pels abats, que van adoptar el títol de Prínceps del Sacre Imperi Romà.

Sota els auspicis de l'abat Pius (1630-1674) van començar a imprimir llibres a l'abadia. El 1712, L'abadia va patir el saqueig i l'espoli de gran part dels seus tresors, sent portades moltes obres a Zuric i Berna.

En l'actualitat queda poc del monestir medieval original. La major part de les estructures, inclosa la catedral, fou reedificat en un estil tardobarroc.

ReferènciesModifica

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Abbey of St Gall» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Sankt Gallen