Abaixidze

família

Abaixidze (georgià აბაშიძე) és una família aristocràtica de Geòrgia. Apareix al segle xv i va assolir el seu major poder al regne d'Imerètia al segle xvii amb branques a Georgià oriental, als regne de Kakhètia i Kartli així com la regió sud-oest llavors otomana- a Adjària. Després de l'annexió russa dels principats georgians, la família fou confirmada com a Knyaz (títol nobiliari eslau de reialesa) Abaixidze (rus Абашидзе) per decret del tsar de 1825.

armes dels Abaixidze.

HistòriaModifica

La família Abaixidze possiblement derivava de la casa georgiana medieval noble de Liparit o Liparit-Orbeliani, però la llegenda familiar sosté la seva descendència d'un oficial d'Abissínia[1] anomenat Abash (Habash) que havia acompanyat presumptament l'exèrcit àrab de Marwan Ibn Muhammad a Geòrgia al segle VIII; es diu que Abash es va quedar a Geòrgia i va esdevenir noble quan va salvar la vida d'un príncep hereu de Georgià que fou atacat per un llop.

El primer enregistrament sobre els Abaixidze es remunta a l'última part del segle xv. Pels anys 1540, ja estaven en possessió d'un gran feu dins del regne d'Imerètia situat en la seva part oriental i anomenat Saabaixidzeo (სააბაშიძეო; literalment, "[la terra] d'Abaixidze"). La família arribava al seu major poder a l'inici del segle xviii quan posseïa 78 pobles, uns quants castells, fortaleses, esglésies i monestirs i 1.500 serfs domèstics. El príncep Jordi-Malakia Abaixidze fou no sols el vassall més poderós de la corona d'Imerètia sinó un "creador de reis" i rei de facto de 1702 a 1707. La família va passar a Geòrgia oriental quan Irakli II, rei de Kartli i de Kakhètia, va concedir el 1774 al seu sogre el príncep Zaal Abaixidze i a les seva descendència masculina, propietats a Kakhètia. Una branca menor també es va establir a Kartli. Una mica abans, als primers anys del segle xviii, un representant de la línia d'Imerètia, es va posar al servei dels otomans i es va instal·lar a Batum on els seus descendents assoliren l'ofici de sandjakbeg.

L'annexió russa d'Imerètia el 1810 va suposar el final del Saabaixidzeo. En endavant, la família s'equiparava a altres famílies nobles de l'Imperi Rus sent confirmats com a prínceps el 20 de setembre de 1825. El 29 de juliol de 1876, el príncep Simon Abaixidze (1837-1891) va rebre el dret d'assumir el cognom i escut d'armes del seu sogre, l'últim noble ucraïnès Semyon Davidovich Gorlenko, per a si mateix i els seus descendents de línia mascla (Abaixidze-Gorlenko Абашидзе-Горленко) però va morir sense un hereu masculí.

La família ha sobreviscut fins al segle xxi i ha produït uns quants escriptors notables, personatges públics i polítics, entre els quals destaca Aslan Abaixidze, president i autòcrata d'Adjària els darrers anys del segle XX i al començament del segle xxi, ara refugiat a Rússia.

Membres notablesModifica

NotesModifica

  1. Bagrationi, Ioane (1768-1830). Abaixidze. The Brief Description of the Georgian Noble Houses consultat el 16 de gener de 2010

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abaixidze