Obre el menú principal

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman

emir de Córdova o Qúrtuba

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman —en àrab عبد الله بن محمد بن عبد الرحمنʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn ʿAbd ar-Raḥmān— (844-912), també conegut com a Abd-Al·lah I de Còrdova,[1] fou el setè emir omeia de Còrdova[2]

Infotaula de personaAbd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman
Nom original (ar) أبو محمد عبد الله بن محمد
Biografia
Naixement 11 gener 844 (Gregorià)
Còrdova
Mort 15 octubre 912 (Gregorià) (68 anys)
Còrdova
  Emir de Qúrtuba 

888 (Gregorià) – 912 (Gregorià)
← Al-MúndhirAbd-ar-Rahman III →
Dades personals
Grup ètnic Àrabs
Religió Islam
Activitat
Ocupació Polític
Família
Família Umayyad of Córdoba Tradueix
Cònjuge Onneca Fortúnez
Fills Abd-ar-Rahman III
Pare Muhàmmad I
Germans Al-Múndhir
Modifica les dades a Wikidata

Va succeir al seu germà al-Múndhir, mort davant Bobastro el 29 de juny del 888,[3] en lluita contra el muladí Úmar ibn Hafsun, probablement amb intervenció del nou emir.[4]

A l'inici del seu regnat estaven revoltades Còria, Mèrida i Badajoz, Santaver, Tudela i els muladís d'Úmar ibn Hafsun entre d'altres, i llavors es van revoltar els valís de Lisboa, Alfandica, Alfereda, i Lamego a Lusitània, mentre els asturians van ocupar Chaves. El 889 es va revoltar el seu fill Muhàmmad ibn Abd-Al·lah a Sevilla i va tenir el suport dels valís de Jaén i Granada. L'emir va enviar el seu altre fill Abd-ar-Rahman, que va sotmetre als rebels i va entrar a Sevilla i Muhàmmad fou fet presoner.

El 16 d'abril del 891 Úmar ibn Hafsun va patir una greu derrota i es va haver de retirar a la seva fortalesa de Bobastro. Llop ibn Muhàmmad de Tudela[5] es va haver de sotmetre a l'emir que li va reconèixer el govern de Tudela i Tarassona (898)

El 899 Úmar ibn Hafsun va passar a l'ofensiva i va conquerir Jaén (900) mentre a Sevilla es va revoltar Ibrahim i es va proclamar emir independent, però fou sotmès poc temps després. En aquest any 899 els Banu Marwan de Badajoz i Mèrida es van sotmetre a l'emir. El 902 va conquerir l'illa d'Eivissa i l'any següent, el 903, es va produir la conquesta de Mallorca i Menorca amb un exèrcit dirigit per Issam al-Khawlani, que en fou nomenat valí.[6]

El 906 un cap muladí, Llop ibn Tarbixa s'havia apoderat de les regions centrals i va entrar a Toledo.

Va morir el 16 d'octubre del 912. El va succeir el seu nét Abd-ar-Rahman III ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah.

NotesModifica

  1. «‘Abd Allah I de Còrdova». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. El seu regnat es narrat amb detall al Muktabis d'Ibn Hayyan
  3. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Abd Allah ibn Muhammad
  4. els historiadors creuen que Abd-Al·lah va enverinar al seu germà
  5. de la família dels Banu Qasi
  6. les illes Balears eren tributaries de l'emirat de Còrdova però no en formaven part

BibliografiaModifica


Precedit per:
Al-Múndhir
emir de Còrdova
888-912
Succeït per:
Abd-ar-Rahman III