Abd-Al·lah ibn Sad

sahabí (company del profeta Muhàmmad) i general àrab

Abu-Yahya Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-s-Sarh al-Amirí al-Quraixíàrab: أبو يحيى عبد الله بن سعد بن أبي السرح القرشي, Abū Yaḥyà ʿAbd Allāh b. Saʿd b. Abī s-Sarḥ al-Quraxĩ—, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Sad o com Ibn Abi-Sarh, fou un home d'estat i general musulmà, del clan dels quraixites. Germà de llet del califa Uthman ibn Affan, fou el seu principal suport i finalment cap dels partit dels omeies.

Plantilla:Infotaula personaAbd-Al·lah ibn Sad
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
la Meca (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
Mort656 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Ascaló (Israel) Modifica el valor a Wikidata
2n Governador
646 – 656
← Amr ibn al-AsMuhàmmad ibn Abi-Hudhayfa → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, valí Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansWahb ibn Sad
Uthman ibn Affan Modifica el valor a Wikidata

De jove fou secretari de Mahoma i més tard va abjurar de l'islam i va dir que havia alterat als escrits les suposades revelacions del Profeta. Va estar a punt de ser condemnat a mort i fou salvat pel seu germà de llet Uthman. Després va retornar a l'islam.

Va prendre part a la conquesta d'Egipte sota les ordres d'Amr ibn al-As en temps del califa Úmar, i ja llavors va governar l'Alt Egipte de fet de manera independent aprofitant la baralla entre el califa i Amr ibn al-As.

En agraïment a Uthman, Abd-Al·lah va dirigir tropes en favor del seu germà de llet per portar-lo al califat el 644.

Fou nomenat governador de tot Egipte però la data és incerta,[note 1] creant una flota a Alexandria.[1] Va arreglar els afers entre musulmans i nubians i va ajudar el jove Muàwiya en la seva expedició contra Xipre. El 27 de l'Hègira (647-648) va fer una expedició contra l'Àfrica romana d'Orient que va sotmetre; el 651 va establir la pau amb Núbia[2] i va guanyar als romans d'Orient la batalla naval de Dhat al-Sawari en la qual la flota romana d'Orient fou destruïda (655/656).[3]

Quan van esclatar revoltes contra Uthman, Abd-Al·lah fou el campió legitimista. Va sortir d'Egipte per ajudar el califa deixant el govern interí a as-Sàïb ibn Hixam, que poc després fou enderrocat pel partit revolucionari egipci dirigit per Muhàmmad ibn Abi Hudhayfa, que va impedir a Abd-Al·lah el retorn. Aquest, mentrestant, assabentat de la mort d'Uthman, es va unir a Muàwiya.

Va morir entre el 36 i el 37 (entre 656 i 658) a Ascaló o a Ramla.

  1. Ibn Taghribirdí explica que fou el 25 de l'Hègira, és a dir en 645-646; quan va esclatar la revolta d'Alexandria Amr no la va poder controlar i en conseqüència fou destituït i va entregar el poder a Abd-Al·lah; quan la calma s'havia restablert, Uthman va oferir a Abd-Al·lah el càrrec d'administrador de finances i a Amr ibn al-As el govern militar d'Egipte, però Amr va refusar i Abd-Al·lah va reunir els dos càrrecs i va augmentar la recaptació de la província.

Referències

modifica
  1. Lewis, Bernard. The Arabs in History (en anglès). 6a edició. OUP Oxford, 2002, p. 125. ISBN 0191587664. 
  2. Hrbek, Ivan. Africa from the Seventh to the Eleventh Century (en anglès). James Currey Publishers, 1992, p. 103. ISBN 0852550936. 
  3. Ridpath, John Clark. Ridpath's Universal History, Merrill & Baker, Vol. 12, New York, p. 483.

Bibliografia

modifica