Abd-Al·lah ibn Sad

sahabí (company del profeta Muhàmmad) i general àrab

Abu-Yahya Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-Sarh al-Amirí, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Sad o com Ibn Abi-Sarh, fou un home d'estat i general musulmà, del clan dels quraixites. Germà de llet del califa Uthman ibn Affan, fou el seu principal suport i finalment cap dels partit dels omeies.

Infotaula de personaAbd-Al·lah ibn Sad
Biografia
Naixementsegle VII modifica
la Meca modifica
Mort656 (Gregorià) modifica
Ascaló modifica
Dades personals
ReligióIslam modifica
Activitat
OcupacióOficial modifica
Carrera militar
Rang militargeneral modifica
Família
GermansWahb ibn Sad modifica

De jove fou secretari de Mahoma i més tard va abjurar de l'islam i va dir que havia alterat als escrits les suposades revelacions del profeta. Va estar a punt de ser condemnat a mort i fou salvat pel seu germà de llet Uthman. Després va tornar a l'islam.

Va prendre part a la conquesta d'Egipte sota les ordres de Amr ibn al-As en temps del califa Úmar, i ja llavors va governar l'Alt Egipte de fet de manera independent aprofitant la baralla entre el califa i Amr ibn al-Asi.

En agraïment a Uthman, Abd Allah va dirigir tropes en favor del seu germà de llet per portar-lo al califat el 644.

Fou nomenat governador de tot Egipte però la data és incerta,[note 1] creant una flota a Alexandria.[1] Va arreglar els afers entre musulmans i nubis i va ajudar al jove Muawiya en la seva expedició contra Xipre. El 27 de l'hègira (647-648) va fer una expedició contra l'Àfrica bizantina que va sotmetre; el 651 va establir la pau amb Núbia,[2] i va guanyar als romans d'Orient la batalla naval de Dhat al-Sawari en la qual la flota bizantina fou destruïda (655/656).[3]

Quan van esclatar revoltes contra Uthman, Abd Allah fou el campió legitimista. Va sortir d'Egipte per ajudar al califa deixant el govern interí a Al-Saib ibn Hisham, que poc després fou enderrocat pel partit revolucionari egipci dirigit per Muhammad ibn Hudhayfa, que va impedir a Abd Allah el retorn. Aquest, mentre, assabentat de la mort d'Uthman, es va unir a Muawiya.

Va morir entre el 36 i el 37 (entre 656 i 658) a Ascaló o a Ramla.

NotesModifica

  1. Ibn Taghribirdí diu que fou el 25 de l'hègira, és a dir 645-646; quan va esclatar la revolta d'Alexandria Amr no la va poder controlar i en conseqüència fou destituït i va entregar el poder a Abd Allah quan ja la calma s'havia restablert; Uthman va oferir-li el càrrec de administrador de finances i a Amr ibn al-Asi el govern militar d'Egipte, però Amr va refusar, i Abd Allah va reunir els dos lloc i va augmentar la recaptació de la província

ReferènciesModifica

  1. Lewis, Bernard. The Arabs in History (en anglès). 6a ed.. OUP Oxford, 2002, p. 125. ISBN 0191587664. 
  2. Hrbek, Ivan. Africa from the Seventh to the Eleventh Century (en anglès). James Currey Publishers, 1992, p. 103. ISBN 0852550936. 
  3. Ridpath, John Clark. Ridpath's Universal History, Merrill & Baker, Vol. 12, New York, p. 483.

BibliografiaModifica